Publicacions d'Amics del Pa�s

Internacionalitzaci� versus innovaci�

Roger Polls
Articles
Data: 10/05/2004
27291 lectures

Per qu� es parla tant d'innovaci�? Quins s�n els seus efectes positius? Quina �s la situaci� en el nostre pa�s? Quin cam� agafar?

Em sembla evident que de la mateixa manera que primer es l�ou que la gallina, primer es la innovaci� que qualsevol altra cosa, per exemple la internacionalitzaci�. Molt acertadament ara s�hi est� donant un relatiu impuls medi�tic a la innovaci�. O almenys aix� va ser abans de les eleccions generals a molts nivells.

Sempre m�ha atret i xocat la naturalesa individual de la creaci� i el lideratge de les empreses, la dimensi� humana de les organitzacions, per� tamb� m�ha colpit la in�rcia incontrolable de les mateixes. I la limitada import�ncia que s�hi d�na a totes dues. Es per aix� que em sembla que ens equivoquem de ple quan ignorant aquestes dues realitats, es pret�n solucionar la manca de innovaci� de les empreses i de la societat nom�s amb factor hum� o intencionalitat, ja que les organitzacions, empresarials o educatives, governamentals o particulars tenen una l�gica de funcionament que no es pot canviar amb declaracions ben intencionades.

De la mateixa manera, i de nou sense �nim d�ofendre, per� si de fer reflexionar, em sembla poc menys que inconscient diagnosticar o descobrir les mancances de la nostra societat i de les nostres empreses, aix� com del teixit associatiu i p�blic que les rodeja, a vegades recolzant, o a vegades senzillament coexistint de manera contemplativa, sense considerar que qualsevol canvi implica incidir en la dimensi� humana de les organitzacions.

Ara b�, m�s enll� de les palanques, o dels ingredients a utilitzar, es tant important com els ingredients, el diagn�stic, ja que el diagn�stic condiciona el tractament i la intensitat i profunditat del mateix. Si ara el que hagu�ssim de diagnosticar fos un edifici, enlloc de diagnosticar esquerdes (recomanaci�: qualitat i internacionalitzaci�), el meu diagn�stic seria que patim aluminosi en la fonamental �rea de la innovaci�, amb totes les ramificacions que comporta en la resta de funcions vitals en tota l�economia (manca de cultura, manca de mentalitat, manca d�experi�ncia i manca de recursos acumulats) .

On vull anar a parar? Si no patim esquerdes a�llades, sin� aluminosi hem de fer coses diferents al que hem fet fins ara en molts �mbits. El guix, les grapes i la pintura no arreglen el problema. Si volem de veritat incidir en un canvi real en factors que aportin una millora competitiva, i una millora per al progr�s social sostenible ens hem d�oblidar de totes aquelles mesures i canvis que tradicionalment s�han imposat per una estricta obligaci� legal (introducci� del IVA, Euro, medi ambient, prevenci� de riscos,... i tants altres elements que no fan m�s que aportar millores aparents per� no al progr�s sostenible)

Nom�s a t�tol d�exemple, si de veritat volem incidir en un canvi empresarial, i en l�impacte social, ho podem fer des de les decisions de compra publiques. Potser hem de pensar en un rol de les entitats publiques que amb les seves incentivacions, per� sobretot amb les seves actuacions del dia a dia proposin i efectu�n canvis reals, substancials, discriminatius en positiu i en negatiu per les empreses que si/no innovin (o per qu� no tamb� tenir en compte l�exportaci�, no hem de crear dicotomies innecess�ries)

A qui o de qui consumeixen les nostres entitats p�bliques? Quin percentatge del PIB, i quin percentatge de la innovaci� es podria potenciar discriminant favorablement les empreses catalanes, per capital i per activitat, que innovin, inverteixin i facin pa�s des de la perspectiva del I+D+I a Catalunya? Des de aquesta perspectiva la despesa publica no nom�s seria despesa sin� inversi� i ajuda al I+D+I. No em sembla que sigui demanar la lluna, i en canvi s� que seria un canvi de magnitud en els resultats.

Des d�un altre punt de vista, els models de canvi que no incideixin en la formaci� base dels nostres estudiants, de totes les disciplines, i no canvi�n els paradigmes de competitivitat, tecnologia, cultura i desenvolupament en el mon globalitzat i en xarxa, crec que poc faran m�s que alimentar un canvi de cartr� pedra. Es a dir, a�llat de les necessitats reals de les empreses i les exig�ncies dels nostre present i el nostre futur, mentre dia a dia la nostra societat, i el nostre ecosistema empresarial, metropolit� en el sentit m�s ampli, catal� en el sentit m�s social, estatal en el sentit m�s necessari, i europeu en el sentit m�s proper, es troba en una cru�lla de pas del lideratge a la decad�ncia. Entenent per decad�ncia la p�rdua progressiva i generalitzada de competitivitat en terrenys fonamentals i majoritaris de la activitat econ�mica, aix� com en el capital hum�, que permeten el lideratge social.

A nivell d�exemple, i sense que ning� hi vegi altres paral�lelismes, els experiments de laboratori amb les granotes, coneguts des de fa anys en diversos �mbits educatius. De tots aquets n�he seleccionat dos que ens poden donar un exemple de la cru�lla on crec que ens trobem.

Al MBA em van ensenyar que una granota en un pot mig ple de llet, per� amb les parets altes no pot sortir per si sola. Per� si determina que li es necessari sortir, es posar� a moure les seves extremitats, i en contra del que seria les lleis de la f�sica, si s�hi esofor�a i perdura en l�esfor�, provocar� que la llet es transformi al cap d�una mica en mantega, i tindr� una palanca per saltar del seu incert futur. A f�sica em van ensenyar que si la mateixa granota, la posem en un pot d�aigua on pl�cidament tingui tranquilitat i comoditat, i si li augmentem la temperatura per de mica en mica, molt progressivament aix� s�, acabar� finalment en termes cient�fics, morta, sense que se n�adoni del seu problema en cap moment.

La sensibilitat de cadasc� pot determinar si el nostre problema es el diagn�stic (i les conseq��ncies que se'n deriven de cadascun dels diagn�stics que es faci) o la nostra capacitat de sortir dels problemes.

No hi ha cap canvi volgut que no es produeixi per un diagn�stic que ens el creguem i que sigui prou atemoridor o prou engrescador.

A l�any del F�rum 2004 aquestes reflexions poden semblar anar contra corrent. El F�rum 2004 es sens dubte un exemple de innovaci� i de exportaci�, qui ho pot dubtar. Per� potser haur�em d�aspirar a tenir el mateix lideratge en l��mbit econ�mic-empresarial-coneixement; no contraposat, no deslligat totalment, per� s� complementari i no dependent.