Publicacions d'Amics del Pa�s

INNOVACI�, RENOVACI� I MILLORA CONT�NUA

Agust� Argelich Casals
Articles
Data: 17/09/2010
10737 lectures

Per qu� no innovem?

Innovar �s fer alguna cosa de manera diferent a l'habitual o diferent a l�establerta. La innovaci� ha de perseguir un proc�s m�s eficient, utilitzant menys recursos, sense malgastar ni temps ni energia. Innovar hauria de ser un proc�s natural, permanent, consubstancial a la condici� humana. De fet, ning� q�estiona la necessitat d'innovar, per� la realitat �s que costa que innovem. A l'hora de la veritat es presenten m�ltiples dificultats. Per qu� no innovem? Com resoldre el dilema de la innovaci�?

Crist�fol Colom era un innovador. Va ser el descobridor d'Am�rica per casualitat. Ell buscava un cam� m�s curt per arribar a les �ndies, no buscava un nou continent, simplement es va q�estionar la manera com es feia una cosa, va buscar una soluci� m�s eficient, un cam� m�s curt. Era una persona de ment oberta. Va obtenir un gran �xit, no el que ell s'esperava, sin� un de molt m�s gran. El seu afany innovador realment va aportar molt a la humanitat.

Ara som una societat poc innovadora i poc ambiciosa i aquesta actitud no �s bona. Per qu� no �s bona? Perqu� genera pobresa. Un clar exemple d'immobilisme generador de pobresa s�n les societats comunistes, es van quedar ancorades ideol�gicament i tecnol�gicament. Nom�s cal observar els cotxes que encara circulen per Cuba. Per qu� no innovem? Doncs simplement perqu� no innovar �s m�s c�mode. Innovar costa m�s que no fer-ho. L'actitud del gandul t� una recompensa immediata d�ef�mera satisfacci�. Innovar, com tot el que val alguna cosa a la vida, requereix un esfor� i, a m�s, t� un risc. Podem equivocar-nos. Podem perdre diners i temps i fins i tot el nostre lloc de treball. L'actitud del no risc, del no comprom�s est� molt estesa. Complicar-se la vida t� mala premsa. �s la societat negativa que t� p�nic al frac�s. Hem estat educats en negatiu: cura no t'equivoquis, no et facis mal. Castiguem massa l'equivocaci�, premiem poc l'�xit. No destaquis, sigues discret, no molestis. No acceptem que per millorar cal esfor�ar-se i digerir molts fracassos. No passa res per fracassar, per equivocar-se. Cal perdonar fins a set vegades, set. S'ha d'intentar prosperar fins a set vegades, set, �s a dir, sempre. El canvi sempre representa un risc. Viure, tamb�. Quedar-se a casa tamb� t� menys risc. Hem de recordar que l'omissi� no �s una acci� correcta, significa deixar de fer una cosa que haur�em d'haver fet. Hi ha el pecat d'omissi�.

No fer res s�ha de plantejar sempre com una opci� a l'hora d'afrontar un problema, per� gaireb� mai �s la decisi� adequada. Mai ho �s en situacions de crisi, en les quals no actuar genera una cat�strofe. �s m�s, en analitzar l'opci� de no fer res, de continuar igual, veurem les conseq��ncies que ens presenta aquesta alternativa. �s aconsellable sempre contemplar aquesta opci� per deduir que no fer res pr�cticament sempre t� m�s riscos que fer-ho. El retard injustificat en la presa de decisi� fa que despr�s sigui m�s dif�cil solucionar el problema.

Falta ambici�, sana ambici�. No �s dolent ser ambici�s, al contrari, �s important fixar-se objectius ambiciosos, permet prosperar. D'entrada perqu� generalment, si s�n prou ambiciosos, mai s'assoleixen i aix� se'ns presenta l'oportunitat de tornar-ho a intentar, d'entrar en el cercle virtu�s de la millora cont�nua. L'ambici� no s'ha de confondre amb la cobd�cia. Si s'assoleixen els objectius massa r�pid segurament �s perqu� no mereixen el qualificatiu de ambiciosos. �s com el de l'estr�s. Ho explica el Doctor Mario Alonso Puig en el seu llibre "Viure �s una necessitat urgent", hi ha un estr�s positiu (eustr�s) i un altre negatiu (distr�s), explica que sense estr�s positiu no �s possible sobreviure. De forma an�loga hi ha una ambici� positiva i una negativa. Sense ambici�, sense desig de prosperar, sense innovaci�, les nostres empreses no sobreviuran. Per tant cal evitar l'estr�s negatiu i potenciar el positiu. El mateix passa amb l'ambici�, hi ha una ambici� sana i aquesta s'ha de potenciar i educar. I per tant cal premiar a qui l'aplica, l'innovador, l'emprenedor, l'empresari. L'empresari en la nostra societat t� una fama terrible, n�hi ha que se la mereixen, per� s�n absoluta majoria els que es deixen la pell i els diners.

Les muntanyes sempre �s millor pujar-les per la pendent suau, hi ha moltes m�s possibilitats de coronar el cim amb �xit. El cam� �s m�s llarg, es va m�s lent per� �s m�s segur. Evoluci� davant revoluci�. Millora constant, no anar a batzegades. S'imposa per tant implantar una cultura d'innovaci� constant, de permanent evoluci�, aix� �s el que haur�em de fer.

Analitzar com canvia el m�n i com ens afectar� el canvi per intentar avan�ar. �s l'estrat�gia del corredor d'esl�lom. Quan un s'enfronta a un esl�lom especial ha d'haver girat abans d'arribar a la porta, perqu� sin�, perd la tra�a, se salta la porta i el desqualifiquen. �s a dir, cal avan�ar-se al problema. L'esquiador mira sempre cap endavant i es prepara per a la seg�ent porta, per superar la propera dificultat.

Totes les empreses haurien de disposar d'un equip d'estrat�gia, que analitz�s com evoluciona la societat, la compet�ncia i prepari en conseq��ncia les innovacions que ha d'aplicar als seus productes i serveis. An�lisi. Falta an�lisi.

Tota creaci� comen�a a la imaginaci�, primer la visualitzem a la nostra ment. La innovaci� per tant comen�a tamb� en la nostra ment. Alg� a les empreses ha de veure com ser� l'empresa en el futur. Per exemple, a Am�rica del Nord �s bo trucar a alg� visionari, aqu� sona a fantasma.

Hem de copiar de la naturalesa: cada any llaurem, abonem la terra, sembrem, reguem i collim. �s el cicle de la vida, la renovaci� constant, la innovaci� constant. Preguntar-se, pensar i meditar, buscar la millor soluci�, dissenyar alternatives, comparar opcions, decidir, actuar, prendre decisions, analitzar els resultats, efectuar els ajustos necessaris i tornar a comen�ar.

Per qu� aleshores ens falta aquesta motivaci� per a la innovaci� quan, de fet, �s l'opci� m�s natural i m�s intel�ligent, la m�s l�gica? La vida �s com �s, un esfor� constant, un cam�, una millora, una innovaci�. T� sentit innovar. De fet no ens queda altre remei.

Cal acceptar la vida, la realitat tal com �s, no com ens agradaria que fos, �s plena d'oportunitats, per� cal esfor�ar-s�hi. �Com que tinc una posici� de domini en el mercat em puc permetre ser ineficient� �s una actitud pr�pia d'antics r�gims. La realitat acabar� amb aquesta posici� si no es defensa i la forma correcta �s guanyant-se cada dia la posici� de lideratge, no mantenint per prerrogativa o legislacions injustes.

"Les persones nom�s canviem de veritat quan ens adonem de les conseq��ncies de no fer-ho" diu el Dr Mario Alonso Puig. A les empreses els ha de passar el mateix. El risc �s que ens n�adonem massa tard. Els signes que hem de canviar hi s�n, no ens neguem a veure'ls. Pensar que no hi ha necessitat �s una mala actitud.

Un innovador no �s un amant del risc, �s un senyor que sap gestionar-lo i que accepta que vivim en un m�n incert, per� que ha ent�s que el pitjor �s no fer res. La cultura nihilista �s destructiva.

Entrar al cercle de la innovaci� �s una decisi� intel�ligent, plena de sentit, perqu� �s com la vida, es fa fosc i es fa de dia i cap dia �s igual a l'anterior.