Publicacions d'Amics del Pa�s

Immigraci� i dret de vot

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 21/08/2006
24358 lectures

Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de Can�ries omplen els mitjans de comunicaci�. Al mateix temps es parla del dret de vot dels estrangers com una pesa clau per la integraci�. Novament l�Estat es plantejar atorgar nous drets al sobrevinguts. Quelcom que pot semblar una exig�ncia social.

Immigraci� i dret de vot

Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de Can�ries omplen els mitjans de comunicaci�. Des de principis d�any, m�s de 17.000 persones �sense papers� han arribat a l�arxip�lag i la bonan�a del temps augmentar� la freq��ncia i el nombre d�embarcacions. L�espectacularitat i les dificultats del viatge no poden amagar que altres s�n les vies per on cada any desenes de milers de persones arriben a l�Estat. A trav�s dels aeroports internacionals, especialment el de Barajas, i les connexions amb la resta de pa�sos de l�espai Schengen incrementa di�riament el nombre de persones que estan de forma irregular a l�Estat. Les dades de l'INE situaven a principis de l�any, el nombre de residents sense perm�s de resid�ncia ni treball en m�s de 800.000, una xifra que cal emmarcar amb les regularitzacions massives que s�han anat produint als darrers anys.

L'elevat nombre de persones que arriben a Europa fugint de la mis�ria esperonades tant per les imatges d�opul�ncia mostrada pels canals de televisi�, com per les hist�ries i la capacitat adquisitiva d�aquells que tornen al seu pa�s d�origen despr�s del salt cap a Europa, varia la composici� social del nostre pa�s, i pot produir que, m�s que integrar-se, es configurin �rees pr�pies on la cultura origin�ria es mantingui, tot generant nuclis on la llengua i la cultura que ens caracteritzen esdevinguin estranyes.

�s un fet, que cal incrementar les pol�tiques per potenciar la integraci� dels nous arribats i d�aquells que fa temps que habiten entre nosaltres. Una integraci� que tot concedint drets no pot oblidar que tot dret comporta obligacions. Drets i obligacions s�n un binomi indissociable per a tots, tamb� per aquells m�s desfavorits, encara que no sigui una pr�ctica acceptada habitualment. L�opci� d�iniciar un cam� al nostre pa�s, tamb� els obliga a �sser respectuosos amb la cultura i els valors que ens caracteritzen, comen�ant per con�ixer la nostra llengua i acatar els marcs jur�dics i socials que sostenen les regles de conviv�ncia. Regles que han fet possible disposar d�una societat avan�ada, oberta, tolerant, solid�ria i equitativa.

�s en aquest context on cal enquadrar el debat, recentment reobert, sobre el dret de vot dels estrangers com una pe�a clau per la integraci�, i la proposici� de llei del PSOE i IU-ICV per atorgar el dret de vot als immigrants extracomunitaris en les eleccions municipals. Novament l�Estat es planteja atorgar nous drets al sobrevinguts. Quelcom que pot semblar una exig�ncia social at�s que han fet d�aquesta terra el seu projecte de futur.

Per� l�an�lisi no es pot centrar en el �projecte de treballar i viure�, cal enquadrar-lo en un projecte col�lectiu superior, en aquells aspectes que ens caracteritzen: els valors democr�tics suprems, la igualtat de g�nere i d�oportunitats de sortida, la separaci� entre el poder civil i l�eclesi�stic, la toler�ncia, la llengua. El que cal q�estionar �s, si el seu projecte de futur �s mantenir-se al marge, o integrar-se a la nostra cultura evidentment sense renunciar al valors d�identitat dels seus or�gens sempre que no siguin incompatibles amb els que configuren la nostra societat.

Dret de vot? De ben segur que s�, per� precedit de l�obligatorietat, per aquells als que se�ls atorgui, de con�ixer i expl�citament assumir els marcs jur�dics i �sser respectuosos amb els aspectes que ens caracteritzen com a pa�s. De no fer-ho d�aquesta manera: atorgar drets sense l�exig�ncia d�obligacions, la cohesi� social no es pot mantenir a mig termini, i les senyes d�identitat i els valors que ens apleguen perillen, i sense aquests el futur com a col�lectiu amb projectes i ambicions conjuntes esdev� gaireb� impossible.

Antoni Garrell i Guiu

19 d�agost de 2006

Article publicat a www.e-noticies.com el 21 d'agost