Publicacions d'Amics del País
Immigració i dret de vot
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 21/08/2006
- 24323 lectures
Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de Canàries omplen els mitjans de comunicació. Al mateix temps es parla del dret de vot dels estrangers com una pesa clau per la integració. Novament l’Estat es plantejar atorgar nous drets al sobrevinguts. Quelcom que pot semblar una exigència social.
Immigració i dret de vot
Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de Canàries omplen els mitjans de comunicació. Des de principis d’any, més de 17.000 persones ‘sense papers’ han arribat a l’arxipèlag i la bonança del temps augmentarà la freqüència i el nombre d’embarcacions. L’espectacularitat i les dificultats del viatge no poden amagar que altres són les vies per on cada any desenes de milers de persones arriben a l’Estat. A través dels aeroports internacionals, especialment el de Barajas, i les connexions amb la resta de països de l’espai Schengen incrementa diàriament el nombre de persones que estan de forma irregular a l’Estat. Les dades de l'INE situaven a principis de l’any, el nombre de residents sense permís de residència ni treball en més de 800.000, una xifra que cal emmarcar amb les regularitzacions massives que s’han anat produint als darrers anys. L'elevat nombre de persones que arriben a Europa fugint de la misèria esperonades tant per les imatges d’opulència mostrada pels canals de televisió, com per les històries i la capacitat adquisitiva d’aquells que tornen al seu país d’origen després del salt cap a Europa, varia la composició social del nostre país, i pot produir que, més que integrar-se, es configurin àrees pròpies on la cultura originària es mantingui, tot generant nuclis on la llengua i la cultura que ens caracteritzen esdevinguin estranyes. És un fet, que cal incrementar les polítiques per potenciar la integració dels nous arribats i d’aquells que fa temps que habiten entre nosaltres. Una integració que tot concedint drets no pot oblidar que tot dret comporta obligacions. Drets i obligacions són un binomi indissociable per a tots, també per aquells més desfavorits, encara que no sigui una pràctica acceptada habitualment. L’opció d’iniciar un camí al nostre país, també els obliga a ésser respectuosos amb la cultura i els valors que ens caracteritzen, començant per conèixer la nostra llengua i acatar els marcs jurídics i socials que sostenen les regles de convivència. Regles que han fet possible disposar d’una societat avançada, oberta, tolerant, solidària i equitativa. És en aquest context on cal enquadrar el debat, recentment reobert, sobre el dret de vot dels estrangers com una peça clau per la integració, i la proposició de llei del PSOE i IU-ICV per atorgar el dret de vot als immigrants extracomunitaris en les eleccions municipals. Novament l’Estat es planteja atorgar nous drets al sobrevinguts. Quelcom que pot semblar una exigència social atès que han fet d’aquesta terra el seu projecte de futur. Però l’anàlisi no es pot centrar en el ‘projecte de treballar i viure’, cal enquadrar-lo en un projecte col•lectiu superior, en aquells aspectes que ens caracteritzen: els valors democràtics suprems, la igualtat de gènere i d’oportunitats de sortida, la separació entre el poder civil i l’eclesiàstic, la tolerància, la llengua. El que cal qüestionar és, si el seu projecte de futur és mantenir-se al marge, o integrar-se a la nostra cultura evidentment sense renunciar al valors d’identitat dels seus orígens sempre que no siguin incompatibles amb els que configuren la nostra societat. Dret de vot? De ben segur que sí, però precedit de l’obligatorietat, per aquells als que se’ls atorgui, de conèixer i explícitament assumir els marcs jurídics i ésser respectuosos amb els aspectes que ens caracteritzen com a país. De no fer-ho d’aquesta manera: atorgar drets sense l’exigència d’obligacions, la cohesió social no es pot mantenir a mig termini, i les senyes d’identitat i els valors que ens apleguen perillen, i sense aquests el futur com a col•lectiu amb projectes i ambicions conjuntes esdevé gairebé impossible. Antoni Garrell i Guiu 19 d’agost de 2006 Article publicat a www.e-noticies.com el 21 d'agost