Publicacions d'Amics del Pa�s

FORMACI� INSUFICIENT I DESEQUILIBRADA

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 21/09/2012
5423 lectures

"Si Catalunya aspira, com jo crec que ha d'aspirar, a ser una naci� capdavantera i amb personalitat pr�pia, ha de saber que t� en la formaci� una feblesa important". Joan Maj� analitza el desequilibri estructural del sistema formatiu catal�.

La Fundaci� Bofill va presentar fa una setmana el seu Anuari 2011 sobre L'estat de l'educaci� a Catalunya . D'entre les moltes dades de l'informe em vull fixar en dues de car�cter estructural, �s a dir, que reflecteixen uns trets socials, o potser culturals, de la nostra poblaci�, i que ens haurien de fer pensar.

Com a pr�leg, sense entrar-hi, deixo dit amb satisfacci� que en els darrers tres anys s'ha redu�t del 33% al 26% l'abandonament escolar prematur. �s una bona not�cia, per� amb una doble matisaci�. Penso que, malauradament, una de les raons d'aquesta millora ha estat l'enduriment de la situaci� del mercat laboral, que fins al 2008 oferia llocs de treball amb uns sous acceptables a joves sense qualificacions espec�fiques. Era un atractiu important per a aquest abandonament i ha desaparegut. La segona �s que la xifra segueix sent molt elevada, ja que l'Estrat�gia Europea estableix per al 2020 un objectiu del 15%. Ens sobren 10 punts...

Les dues dades estructurals de qu� vull parlar, per cert molt lligades, s�n la mala distribuci� de la poblaci� entre els nivells de formaci� i la baixa participaci� dels adults en activitats de formaci� al llarg de la vida. La poblaci� catalana adulta (de 25 a 64 anys) est� repartida entre un 47% amb estudis b�sics o inferiors, un 22% amb estudis mitjans i un 31% amb estudis superiors. El repartiment en el cas de la Uni� Europea �s del 27%, 47% i 26%. Per dir-ho de forma senzilla: tenim molta m�s gent poc formada, molts m�s universitaris i molt poca gent amb estudis mitjans. Es podria dir m�s durament canviant les paraules molts per massa . El desequilibri �s greu, ja que el gruix de les necessitats del mercat laboral correspon a uns perfils que necessiten precisament formaci� del tipus mitj�. La conseq��ncia d'aix� �s doble. D'una banda, hi ha molts llocs de treball ocupats per persones amb formaci� inferior a la necess�ria i aix� disminueix la productivitat del seu treball. I de l'altra, hi ha molts titulats universitaris que o b� estan aturats o estan frustrats fent tasques de menys nivell i responsabilitat del que els correspon, o han decidit anar a buscar feina a Alemanya o al Brasil, per citar dos pa�sos.

La manca d'encaix entre les demandes de l'economia i la realitat de la formaci� provoca una disminuci� de l'efici�ncia a tot el nostre sistema. D'una banda, hi ha moltes persones que per manca de formaci� no poden assolir els nivells de productivitat, de qualitat i d'innovaci� que demanarien les exig�ncies del seu lloc de treball. I, de l'altra, suposa una mala utilitzaci� dels recursos, ja que no s'aprofita prou per a l'economia del pa�s la inversi� (majorit�riament p�blica) que s'ha fet per proporcionar una formaci� universit�ria a molta gent. Exagerant-ho, �s com fer trams d'AVE que no es necessiten.

Per recuperar l�equilibri cal prendre mesures de dos tipus. Algunes s�n per preparar el futur, ja que tenen efectes a mitj� termini. S�n prou conegudes: reduir la taxa d'abandonament escolar per disminuir la proporci� de gent amb formaci� baixa; potenciar molt la formaci� professional per ampliar la quantitat i les habilitats de gent amb formaci� mitjana, i revisar el sistema universitari, tant pel que fa al seu volum i dispersi� com al seu sistema de finan�ament (taxes m�s altes i m�s beques). Per� hi ha una mesura que podria tenir efectes m�s r�pids i que no s'utilitza prou: aprofitar les possibilitats de la formaci� al llarg de la vida.

En un estudi de la Comissi� Europea en el qual vaig participar ara fa uns deu anys vam identificar clarament que tots el pa�sos europeus m�s competitius i m�s desenvolupats tenien molt elevat un �ndex: el percentatge de la poblaci� adulta (25-64 anys) que participava en programes de formaci� continuada. Aquests programes permetien que persones que sortien de l'escola amb un nivell baix milloressin el seu grau de formaci� i paral�lelament assolissin llocs de treball de m�s responsabilitat i sou. I tamb� permetien que molts titulats de grau mitj� adquirissin una titulaci� superior en una etapa m�s madura, que tamb� els permetia una promoci� professional. Als pa�sos del nord d'Europa recordo que el 2001 aquest �ndex superava el 20% i en el cas de Su�cia arribava al 22%. No crec pas que hagi baixat...

Per aix� em preocupa llegir a l'Anuari 2011 que a Catalunya aquesta proporci� no arriba al 10%. Per� encara �s m�s preocupant que entre les persones amb formaci� baixa aquest �ndex �s del 3,5%, entre els que ja tenen una formaci� mitjana �s del 6% i entre universitaris �s del 14,5%. Deu haver-hi molts universitaris que fan doctorats, o m�sters o segones carreres (potser perqu� no troben feina), per� molt poques persones que milloren la seva formaci� des de situacions inferiors. La llibertat personal s'ha de respectar, per� segur que el sistema d'incentius p�blics �s dolent. Cal revisar de forma urgent les activitats de formaci� relacionades amb el subsidi d'atur, la qualitat i la consideraci� social de les ofertes p�bliques i privades de formaci� professional i, com ja he dit, el sistema de finan�ament de les universitats. Si Catalunya aspira, com jo crec que ha d'aspirar, a ser una naci� capdavantera i amb personalitat pr�pia, ha de saber que t� en la formaci� una feblesa important.

Un comentari final: anar a treballar un temps a Alemanya no �s dram�tic; pot ser un tipus de formaci� continuada...

Article publicat al Diari Ara, 21/09/2012