Publicacions d'Amics del País
Exportar: eficaç Lluita contra l´atur
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 24/12/2008
- 14325 lectures
El que entenem com comerç internacional, es va forjar en els segles XVII i XVIII amb la finalitat d'augmentar la riquesa dels països mitjançant la venda els seus productes en els mercats globals. Tenir un país exportador és tenir capacitat de generar llocs de treball, ja que hi ha una relació directa entre increment del volum d'exportació i llocs de treball generats. Una capacitat exportadora que requereix d'empreses amb productes diferencials de qualitat, equips humans amb capacitat d'interacció internacional, i voluntat d'innovació.
El que actualment entenem com va comerç internacional, es va forjar en els segles XVII i XVIII amb la finalitat d'augmentar la riquesa dels països mitjançant la venda els seus productes en els mercats internacionals. La seva importància va quedar ja reflectida al 1776 per Adam Smith en la seva obra “la riquesa de les nacions”, i malgrat els grans canvis socioeconòmics des de la seva publicació la clau de generació de riquesa, per garantir el desenvolupament dels països i el progrés humà, segueix residint en la capacitat d'exportar productes, especialment aquells d'alt valor resultat d'incorporar els avenços tècnics-científics i el disseny.
No s’hauria de dubtar que el comerç internacional és la clau per fomentar el creixement sostingut i continuat de les economies, ja que exportar permet diversificar els riscos inherents al mercat únic, i millorar l'ús de les capacitats productives al disminuir les capacitats ocioses. Consegüentment exportar no és simplement vendre fora de les fronteres. Exportar és generar riquesa i crear llocs de treball; és potenciar la qualitat i la innovació recolzada en la col•laboració universitat empresa; és constituir equips potents enfocats al client i a les potencialitats dels mercats; és articular organitzacions flexibles i dinàmiques amb el domini de les tècniques i habilitats que exigeixen els mercats globals. Una sèrie de reptes potenciadors a l'haver de superar tant, els desafiaments i dificultats pròpies del increment de la competitivitat i la necessària adaptació dels productes als estàndards internacionals, com els derivats dels riscos legals, financers, logístics, de cost, de preu, de qualitat, de canal i d'atenció al client. Recursos financers, esperit emprenedor i persones formades és la terna imprescindible. Disposant d'esperit emprenedor i persones formades, en les circumstàncies actuals la clau resideix en resoldre els problemes de finançament tan en el relatiu a la disponibilitat dels recursos, com a minimitzar el seu cost. Un desafiament complex per les Administracions, ja que s'han d'aplicar polítiques que garanteixin que els recursos flueixin a les empreses que els requereixen, ja sigui per la seva realitat exportadora, o la seva capacitat contrastada per fer-ho. Una capacitat exportadora basada en tres components essencials: producte de qualitat diferencial, equip humà amb capacitat d'interacció internacional, i voluntat d'innovació amb recursos propis o en cooperació. Gestionar amb eficiència els tres components és el que permet dirigir els recursos cap els canals, optimitzant-los i garantint que arribin a les empreses adequades fent créixer la seva capacitat exportadora, un fet imprescindible en l'economia espanyola amb un dèficit exportador estructural que ha col•locat el dèficit en l'11% del PIB, el que obliga a l'endeutament extern condicionant el creixement i limitant la qualitat i el nombre dels llocs de treball. Tenir un país exportador és tenir capacitat de generar llocs de treball, ja que exportar és una eina fonamental per combatre l'atur i generar ocupació, a l'existir una relació directa entre increment del volum d'exportació i llocs de treball generats, o el que és el mateix com més exportació però llocs de treball. Essent clau per la generació de llocs de treball estables l'exportació, especialment la de productes manufacturats de valor, s'haurien d'incrementar les polítiques de suport en especial les de finançament, actuant en una doble vessant, d'una banda garantir la disponibilitat dels recursos associats a la fabricació del producte (prefinançament) i als ajornaments de cobrament (postfinanciació), i per un altre disminuir els costos financers dels mateixos minimitzant els diferencials de tipus d'interès que s'apliquen, les comissions bancàries i les assegurances de canvi requerides. Un finançament preferencial que prioritza les organitzacions que disposen de productes exportables, assumint riscos per maximitzar el nombre d'empreses exportadores. L'exportació, una eina clau per generar ocupació i disminuir el dèficit exterior, requereix solucions àgils a les problemàtiques financeres perquè moltes empreses donin el salt qualitatiu als mercats exteriors, però aquestes mesures han d’anar acompanyades de polítiques actives per fomentar les associacions entre exportadors complementaris per assolir sinergies comercials reduint els costos, ampliant el catàleg de productes, fidelitzant els clients i mercats. Polítiques integrals on les organitzacions empresarials tenen una clara responsabilitat ja que es requereix únicament la voluntat empresarial de cooperar per competir, un repte assumible i irrenunciable. Antoni Garrell i Guiu