Publicacions d'Amics del Pa�s

�TICA I UNIVERSITAT

Josep Joan Moreso
Resum d'activitats
Data: 06/11/2013
2614 lectures

Josep Joan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, de la qual fou Rector entre 2005 i 2013. 'L’ètica a la universitat descansa en un grapat de valors que inspiren la vida acadèmica i són el rerefons que li atorga el seu més pregon sentit. La consciència d’aquests valors és la saba que vivifica la institució'.

Llibertat acadèmica

La llibertat acadèmica és el valor central de la universitat, entesa com a absència de restriccions per fer recerca i docència, per parlar i publicar, només sotmesos a les regles i pautes de la comunitat científica al si d’una societat democràtica, sense entrebancs en la cerca de la veritat.

Aquesta llibertat és allò que ens justifica. La llibertat acadèmica, a través de la història, ha estat sobretot amenaçada pels governs autoritaris, que empresonen qui no pensa com ells volen que es pensi i que practiquen la censura, i també, per grups autoritaris que, de vegades des de dintre la universitat, amenacen, coaccionen i enterboleixen el clima de respecte mutu acadèmic. Són els grups autoritaris els que no accepten la discrepància, ni –en el fons- estimen la llibertat acadèmica.

Col•legialitat i subsidiarietat

La col•legialitat significa concebre la universitat com un conjunt de persones que es tenen igual consideració i respecte en la seva activitat acadèmica. Aquest col•legi de professors s’expressa en un clima de cooperació entre iguals al que són incorporats els estudiants, de grau i de postgrau, i el personal d’administració i serveis. El sistema de governança de les universitats ha de ser capaç de reproduir aquest valor de la col•legialitat i ha d’inspirar la constitució i l’actuació de tots les seus òrgans de govern.
La subsidiarietat s’ha d’entendre com un compromís a prendre les decisions el més prop possible de l’àmbit al que han d’afectar. Això comporta que la direcció de la recerca de la universitat la decideixin els investigadors al si dels seus grups de recerca, en el context dels departaments, i que l’orientació docent dels estudis la decideixin els professors, d’acord amb els estudiants i les persones de l’administració, al si de les Facultats i dels Centres. Això és compatible amb una gestió eficient des del punt de vista econòmic, però la dimensió gerencial, que hi és i és important, del govern de les universitats no ha de tenir prioritat sobre la dimensió col•legial.

La unitat del saber: diversitat i equitat disciplinar

La universitat està concebuda com una recerca global i unitària del saber, de manera que el coneixement de les disciplines més abstractes està íntimament connectat amb les disciplines més aplicades; la comprensió de les cultures més antigues és rellevant per a les societats del present. Per aquesta raó, també les diverses disciplines representades a la universitat s’han de concebre com a diverses en l’equitat, els cultivadors de les disciplines han de ser capaços d’apreciar les contribucions dels altres, produint així una reciprocitat paritària entre els àmbits del coneixement. Aquesta paritat ha de traslladar-se també al reconeixement mutu que han de tenir les dues grans tasques dels universitaris: la docència i la recerca.

Si ho fem així, una ben justificada por que sentim a sovint s’apagarà. Em refereixo a la idea que la universitat europea pot perdre el seu llegat humanista. Realment això seria un desastre, però si preservem aquesta idea unitària del saber, llavors la reciprocitat preservarà l’humanisme.

Compromís amb la ciutat, el país i el món

El primer compromís de la Universitat és que la formació dels seus estudiants i la recerca dels seus investigadors contribueixi decisivament a millorar el benestar material i a enriquir el teixit social i cultural de la societat de la que forma part. En el nostre cas, això comença per un compromís indefugible amb la ciutat de Barcelona: amb l’esperit emprenedor de la seva indústria i el seu comerç, amb l’esperit de llibertat i justícia de les seves associacions i institucions cíviques, amb l’esperit refinat de la cultura, expressada als seus teatres, auditoris, museus, galeries, biblioteques, editorials, llibreries. Aquest compromís ha de ser capaç d’estendre’s i transformar-se en una contribució cabdal a la societat i a la cultura catalana, espanyola i europea, en un context on es formen i conviuen ciutadans del món i per al món. En la mesura que encertem en aquests propòsits, no només formarem millors professionals millorant el nostre sistema econòmic, sinó que formarem ciutadans amb major capacitat deliberativa, més compromesos amb la llibertat igual de tothom, millorarem per dir-ho així la textura republicana de la nostra democràcia i de les nostres institucions representatives.