Publicacions d'Amics del Pa�s

�tica i salut, un binomi indispensable

N�ria Terribas
Resum d'activitats
Data: 31/03/2014
4321 lectures

N�ria Terribas i Sala, jurista. Directora de l�Institut Borja de Bio�tica (Universitat Ramon Llull). Coordinadora i docent del �M�ster Universitari en Bio�tica� de la URL. Membre del Comit� de Bio�tica de Catalunya, aix� com tamb� de diversos comit�s d��tica d�institucions sanit�ries, considera que els aven�os del coneixement biom�dic dels darrers 60 anys no han anat acompanyats del mateix desenvolupament en actituds �tiques davant les persones a les que es deu el nostre model sanitari, i reclama la necessitat de m�s formaci� per a canviar actituds i aptituds dels professionals i les institucions, en major respecte de la persona.

Fa unes setmanes la Dra. Granados ens parlava d��tica i noves tecnologies per a la salut, apel.lant a la transpar�ncia i al rigor per resoldre conflictes d�efic�ncia vs equitat i sostenibilitat. Aquesta seria una vessant d�innegable actualitat, especialment tamb� en el present context de crisi que ens ha fet reflexionar a fons sobre el principi de just�cia en salut i repensar all� que anomenem �estat del benestar� i que hem forjat sobre un model de salut p�blica i universal que ara s�est� q�estionant.

Tamb� cal, per�, analitzar quins s�n els comportaments �tics en el context personal de la salut, quan ens referim a l�individu concret, al seu proc�s de malaltia i a l�atenci� que espera rebre per part dels professionals i les institucions que l�acullen. La medicina en els darrers 60 anys ha evolucionat molt m�s que en tota la seva hist�ria, no nom�s en el coneixement de les malalties i els seus possibles tractaments sin� tamb� i molt especialment en les eines que disposa per a fer-hi front (noves ter�pies i proves diagn�stiques, prevenci�, farmacologia, t�cniques de suport vital, incorporaci� de les noves tecnologies al tractament de la informaci�, etc). Aquests aven�os ens han portat a una medicina superespecialitzada que sovint ha prioritzat l�efic�cia per� tamb� ha suposat �l�atomitzaci� de l�usuari, que �s vist i tractat com un seguit de patologies o dificultats a superar, lluny d�una visi� global com a persona, en el conjunt de les seves necessitats bio-psico-socials i sense una correcta coordinaci� i atenci�. A aquest fen�men hi ha contribu�t tamb� la p�rdua de valors professionals i mancances essencials en la formaci� de les noves generacions, especialment de metges, per a qui els temes d��tica i bio�tica de la praxis professional s�n for�a aliens i desconeguts.

El que s� hem incorporat en l�assist�ncia �s el compliment dels requeriments legals, imposats per la norma sota el risc de sancions, tals com l�obligaci� de complir amb el deure d�informaci� i especialment el consentiment informat, o el deure de protecci� de dades personals. Amb tot, el rerefons �tic d�aquestes obligacions, que s�n el respecte a l�autonomia de la persona per a prendre decisions responsables i el deure de protegir la seva intimitat i confidencialitat, es perd en els aspectes purament formals, que alhora hem convertit en �tems avaluables de qualitat de l�assist�ncia, merament quantitatius i no qualitatius (compliment num�ric del consentiment signat en les hist�ries cl�niques o grau d�implementaci� de sistemes de protecci� de dades en els fitxers electr�nics). Si s�informa adequadament a la persona, si tenim actituds respectuoses amb la intimitat de la persona, m�s enll� del registres, etc., aix� ni interessa analitzar-ho ni ning� vetlla per a que sigui respectat.

Majorit�riament, el ciutad�-usuari-pacient, titular de drets i tamb� obligacions, transita de forma passiva pel sistema sanitari entomant totes aquestes maneres de fer perqu� �s conscient de la seva vulnerabilitat i que, en context de manca de salut, est� a les mans dels professionals que l�atenen. Tot i que aquesta �s encara una realitat en els nostres hospitals i centres de salut, cal ser conscients com a societat que no �s el desitjable i que les noves generacions, m�s informades i formades, seran molt m�s exigents dels seus drets en salut i per tant obligaran a revisar actituds i aptituds dels professionals i de les institucions prestadores dels serveis. El tomb important a fer, per�, no hauria de venir donat per una major exig�ncia ciutadana, que tamb�, sin� per una major consci�ncia �tica dels deures professionals i d�aquells que tenen la responsabilitat sobre ells (des de les inst�ncies administratives que sovint imposen criteris no prou respectuosos pel pacient, passant pels gerents hospitalaris i comandaments de qui depenen criteris interns de funcionament i gesti�, fins al professional en la seva pr�pia consulta o �mbit d�atenci� a la persona).

Som en un moment en que els nous aven�os tecnol�gics i biom�dics estan liderant el sector sanitari, amb voluntat de fer-lo m�s eficient i efica� davant la malaltia o en la prevenci� d�aquesta. Seria bo, tamb�, que aquest lideratge an�s acompanyat per criteris �tics adients, que permetin integrar el coneixement de forma respectuosa amb la dignitat de la persona i els seus drets, d�altra banda �mpliament reconeguts en el marc legal nacional i internacional.

En aquesta tasca, la bio�tica hi t� un paper fonamental i molt viu al nostre pa�s, que hem de preservar i posar-lo en valor!