Publicacions d'Amics del Pa�s

Espanya perd efici�ncia en l��s de les T.I.C.

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 05/04/2006
25758 lectures

Reflexi� sobre el posicionament d'Espanya en el ranking del Forum Econ�mic Mundial en quant a l'�s de les tecnologies de la informaci� i la comunicaci�. An�lisi dels Estats Units, paradigma d'un estat que ha sapigut aplicar l'�s de les TIC de forma eficient, i propostes del Cercle per a que Espanya surti de la situaci� en la que es troba potenciant l'entrada en l'Economia i Societat del Coneixement.

El divendres dia 31 de mar� vaig llegir en un diari de Xile el titular �Chile avanza en el uso de las tecnolog�as� d'una not�cia que indicava: �Chile se ubic� en el lugar 29 de la clasificaci�n mundial sobre el uso de las tecnolog�as de la informaci�n y comunicaci�n (TIC), siendo el pa�s de Am�rica latina i el Caribe con mejor posici�n en el ranking que mide la capacidad de los pa�ses para aprovechar y usar las innovaciones que ofrecen las TIC. El alcance se produjo gracias al retroceso de Espa�a que se situ� dos menos que en el 2004, seg�n el documento (Global Information Technology Report 2005-2006) elaborado por el Foro Econ�mico Mundial��. La lectura de la noticia va fer-me connectar a Internet, accedir als mitjans de comunicaci� espanyols on aquesta informaci� va passar sense pena ni gl�ria, per la qual cosa vaig accedir a la web www.weforum.org, on vaig poder constatar que l�estudi feia refer�ncia a 115 pa�sos i que Espanya havia passat del lloc 29 al 2004 al 31 al 2005 en una llista encap�alada pels Estats Units, seguits de Singapur, Dinamarca, Isl�ndia, Finl�ndia, Canad�, Taiwan, Su�cia, Su�ssa i Regne Unit. El retroc�s espanyol cal considerar-lo en un doble sentit, el primer �s la seva posici� numero 10 en quant al ranking de desenvolupament macroecon�mic, i el segon �s el fet de que a l�any 2002 la posici� que ocupava en l'�s de les TIC era la 25. En altres paraules, la nostra economia no utilitza amb efici�ncia y efic�cia el potencial de les TIC, quan les haur�em d'entendre precisament com ".... un dels motors m�s importants per incrementar l�efici�ncia i la productivitat en el si de la vertiginosa economia mundial..." en paraules del propi Augusto L�pez-Claros, directiu del F�rum Econ�mic Mundial i coautor del document.

La incapacitat d�Espanya per extreure competitivitat de les TIC, i de Catalunya com a motor de l�Estat, cal situar-la no sols en el si dels Estats amb m�s potencial econ�mic, sin� tamb� respecte altres pa�sos amb els que Espanya competeix dins de la Uni� Europea, com �s el cas de Portugal, que ha millorat 3 llocs situant-se en la posici� 27, o Estonia, un pa�s de l�Europa de l�Est que s�ha col�locat en la posici� 23 (millorant dos posicions) gr�cies al seu �excel�lent marc pol�tic i legal� regulador de les TIC i impulsor de l�Economia i la Societat del Coneixement.

Un cas a analitzar s�n els Estats Units, que novament lideren en innovaci� tecnol�gica mundial. Sens dubte les causes s�n diverses, per� al Cercle no se�ns escapa que l�excel�lent qualitat de les seves universitats, l�estreta col�laboraci� dels centres o ag�ncies de recerca amb el sector privat, la disponibilitat de fons de capital risc per fomentar la creaci� d�empreses en sectors emergents, la cultura de que el frac�s aporta coneixement i que cal recolzar les noves iniciatives, i el comprom�s del les empreses amb R+D+i, s�n elements a considerar en l�establiment de pol�tiques.

No voldria continuar analitzant les dades, ja que la lectura de la relaci� del pa�sos i les seves variacions s�n prou il�lustratives, al igual que el resum executiu de l�informe. Els dos documents els podeu trobar a Informaci� relacionada. El que si voldria mencionar �s que el Cercle des de l'any 2002 ve reclamant iniciatives per potenciar l�Economia i la Societat del Coneixement, cosa que ha fet i segueix fent emetent propostes. Considero que ara pot ser un bon moment per recordar algunes de les mateixes: facilitar l'increment dels professionals dedicats a la investigaci�, assignant recursos tant als grup consolidats com als grup de coneixements emergents; potenciar la recerca b�sica a llarg termini conjuntament amb aquella estretament lligada als sectors productius arrelats al pa�s; coordinar l�oferta universit�ria com actuaci� de pa�s fugint de les redund�ncies innecess�ries; facilitar la transfer�ncia de tecnologia i els resultats de la recerca possibilitant la col�laboraci� del professorat amb les empreses tot facilitant el sorgiment d�empreses a l�ombra de les universitats i centres de recerca; crear fons de capital risc especialment adre�ats als sectors emergents d�alta complexitat cient�fica i t�cnica; facilitar l'acc�s a fons per la innovaci� i la competitivitat, i activitat en sectors emergents� Tot un conjunt de propostes que ara que al Parlament de Catalunya es debatr� la Llei de Foment de la Ci�ncia, haurien de ser considerades, aix� com les dades evidenciades pel F�rum Econ�mic Mundial, ja que d�assumir-les o no ens juguem la competitivitat de les nostres empreses, o el que �s el mateix, la qualitat de vida i el benestar del ciutadans.

Antoni Garrell i Guiu

President del Cercle per al Coneixement