Publicacions d'Amics del País
Espais d´innovació i aprenentatge en les organitzacions
- Salvador Estapé Triay, Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 17/05/2006
- 25984 lectures
Avui en dia es constata que les organitzacions requereixen ser competitives en un entorn canviant. Per aquest motiu l’actiu més important és la creació de nous coneixements, entenent el coneixement com la capacitat d’organitzar les bones idees en un cos que permeti la seva acumulació, transmissió i aprenentatge, i la seva gestió en sistemes, serveis i productes. Treballant des de la premisa que el coneixement és intrínsicament personal i en gran part tàcit, una de les millors formes de difondre el coneixement en una organització és a través de la transferència de la gent "portadora del coneixement" facilitant la transversalitat, la permeabilitat, i la comunicació formal e informal.
Innovació i aprenentatge:
Espais d’innovació i aprenentatge en les organitzacions En diverses reunions de treball efectuades a finals del 2005 i principis del 2006 entre diversos associats del Cercle per debatre la problemàtica de la generació i divulgació del coneixement, i com aquest s’articulava en els col•lectius humans per convertir-lo en PIB mitjançant la innovació, es constatà que avui en dia, amb més força que abans, les organitzacions requereixen ésser competitives en un entorn canviant. Per aquest motiu l’actiu més important és la creació de nous coneixements, entenent el coneixement com la capacitat d’organitzar les bones idees en un cos que permeti la seva acumulació, transmissió i aprenentatge, i la seva gestió en sistemes, serveis i productes. Aquest fet exigeix ésser creatius entenent la creativitat com l’habilitat d’imaginar o inventar quelcom nou o de re-imaginar o re-inventar a partir de quelcom existent. La creativitat és una actitud, la voluntat d’acceptar el canvi i la novetat, i la capacitat de jugar amb idees i noves possibilitats per a la millora continuada, tenint clar que les idees amb freqüència neixen de manera isolada però sols poden créixer amb força si es desenvolupen en col•laboració. Treballant des de la premisa que el coneixement és intrínsicament personal i en gran part tàcit, i tot sovint difícil d'articular i explicitar en les fases primerenques o emergents, una de les millors formes de difondre el coneixement en una organització és a través de la transferència de la gent "portadora del coneixement" facilitant la transversalitat, la permeabilitat, i la comunicació formal e informal en l’organització. L'aprenentatge té lloc quan els individus estan junts sota circumstàncies que els animen a compartir les seves idees i de desenvolupar noves idees que conduiran a la creació de coneixement nou. Aquest és sens dubte el cas del Cercle per al Coneixement. L’espai, per tant, està en el cor de la formació del coneixement, un espai físic articular i vertebrat per permetre la proximitat relacional, laboral i social. Encara més important, si la generació de coneixement i l'aprenentatge es produeix en gran part en el si de les organitzacions no hi ha raó que ens obligui a assumir que els vincles locals són més forts o millors que els vincles a distància, conseqüentment la creació d’àrees, “illes de la innovació”, on sigui possible el treball, la interrelació, i el viure esdevenen cabdals per fer possible que un territori esdevingui element de referència quant a generació de valor. Aquesta era una de les raons per les que al Cercle proposàrem al 2002 la creació d’un “parc del coneixement” que vertebrés en forma nodal al llarg del territori, les empreses, els centres de recerca, les universitats, les polítiques de projecció i localització, i com no, un ‘nou estil de vida’ que facilités aquesta interacció. Un estil de vida basat en la construcció informal de xarxes complexes i de sistemes d’autogestió de les mateixes, mercès al contacte regular i freqüent entre comunitats diverses, arrelades en el territori, on interactuen el coneixement tàcit que viatja a través dels executius, científics, tècnics... D’aquesta manera, “estar allà” ja no significa només estar propers geogràficament, ‘estar allà’ vol dir formar part del territori, de la comunitat, tot establint vincles propers i no distanciats, que facilitin desenvolupar gradualment noves iniciatives i prolongar-les al llarg del planeta en base a les relacions amb freqüència desestructurades i difuses que s’han construït en el territori entre aquells que l’han compartit. És amb aquestes conviccions que el Cercle reitera la necessitat de vertebrar nodes on el talent interactiu, nodes de producció, desenvolupament i aplicació del coneixement, saben que l’adherència del coneixement en aquests llocs prové de la facilitat d'interacció i de desenvolupament. Cal doncs, treballar en aquesta línia, i per ajudar a fer-ho el Cercle aporta el seu gra de sorra, un gra de sorra fruit del treball dels seus associats, i que es sintetitza en el document adjunt. Salvador Estapé Secretari General Antoni Garrell, President Maig 2006.