Publicacions d'Amics del País
Esmorzar BB amb Miquel Barceló
- SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 27/11/2007
- 19811 lectures
El proppassat 16 de novembre iniciàrem el nou cicle d’esmorzars del Barcelona Breakfast amb el Miquel Barceló, doctor enginyer industrial per la UPC i llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB, a la vegada que vice-president executiu de la Fundació B_Tec Campus del Besòs i conseller d’Abertis Telecom.
La trobada, que versà sobre el nou àmbit TIC, intentant aportar una visió del sector des de fóra del propi sector, fou presentada per l’Enric Canela, president del Cercle i en Ricard Ruiz de Querol, vicepresident.
En Miquel Barceló començà la seva ponència fent menció dels trets bàsics de l’estructura catalana, on les TIC ja no són un factor estructural, sinó una conseqüència inevitable i implícita de la competitivitat i productivitat. Amb una gràfica que mesurava el creixement del PNB en funció de les hores treballades, ens mostrà com en el període 2000-05 Espanya havia experimentat un creixement negatiu de la productivitat. Arrel d’aquesta situació, en Miquel ens comentà quins eren segons ell els cinc desequil·libris bàsics que explicaven aquesta baixada de la productivitat. 1) En primer lloc, destacava el model català d’innovació, encara massa basat en una economia industrial, on prevaleixen les innovacions de procès i de tecnologies incorporades, però que no s’adequa als requeriments de l’economia del coneixement. 2) En segon lloc, mencionava el factor humà i la baixa qualificació dels nostres treballadors. A Catalunya, més del 50% de la població activa no té cap mena de formació, entès en el sentit de que no han acabat els estudis primaris. 3) El pes de les multinacionals a la indústria. 4) L’especialització productiva cap a sectors de baix valor afegit. 5) L’especialització productiva dins de la pròpia cadena de valor, ja que a nivell global nosaltres ens trobem a la part més dèbil. És patent que tenim una estructura productiva vulnerable no adequada a l’economia del coneixement, però això no significa que no podem visualitzar i aprofitar les oportunitats que aquesta ens ofereix. En Miquel Barceló ens destacà alguns nous conceptes sorgits entorn a la innovació i la forma d’entendre-la que ens poden ajudar a caminar en la direcció de l’economia del coneixement. Per exemple, el concepte de l’economia exponencial desenvolupat per Metcalfe, el nou model d’innovació d’en Curtis R. Carlson plantejat en cinc disciplines (necessitats del client, creació de valor, campions de la innovació, equips d’innovació i alineament organitzacional) o “l’open innovation” d’en Henry Chesbrough, entesa com un procès on els actors interns i externs tenen un protagonisme similar i la innovació no està restringida al producte sinó referida també al model de negoci, basada en la experimentació i en la col·laboració entre empreses, universitats i sector públic. Per finalitzar la seva ponència, amb un discurs més positiu de cara al futur del nostre país, Miquel Barceló ens comentava que a Catalunya sí que tenim actualment projectes decisius, que es plantejen amb l’ambició i la dimensió suficients com per atraure talent i tenir una visió global. Com a exemples ens destacava Abertis Telecom, Media Pro, el departament de R+D de Telefònica, el sector alimentari, MANGO en el sector tèxtil... En el debat posterior que s’originà amb els associats del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, sorgiren idees com la de que tenim projectes però ens manquen relats de futur o de que hem de prioritzar el manteniment i la creació de la vocació de lideratge, tant entre la classe política com a la societat i entre els estudiants.