Publicacions d'Amics del Pa�s

Esc�ptic

Ricard Ruiz de Querol
Posicionaments
Data: 06/05/2008
21551 lectures

Breu reflexi� sobre la societat actual, en la que sembla que la quantitat d'informaci� circulant �s el que m�s caracteritza els nostres temps. En Ricard Ruiz de Querol es planteja en aquest escrit si realment els canvis que estem endegant ens estan fent progressar en el cam� correcte.

Potser sigui aquesta la primera vegada a la Hist�ria en que es diu que anem cap a la Societat de la Informaci� (malgrat alguns pensem que no �s la Informaci� el que m�s caracteritza les societats actuals).

Per� no �s la primera vegada que, incl�s en el passat recent, s'han donat canvis tecnol�gics o socials que han tingut com a conseq��ncia un augment radical de la "informaci�" circulant.

Canvis que no sempre han estat rebuts com a progr�s.

En un article publicat al 1922 i recollit al volum "L'�nima de les coses", Josep Maria de Sagarra, autor entre moltes altres obres d'una dif�cilment igualable traducci� al catal� de "La divina Com�dia", escrivia:

�Al m�n apareixen cada dia bastant m�s d�un miler d�articles de diari; si els diaris es limitessin a donar, netes i pelades, les noves verdaderament importants, les coses que poden ser �tils a la gent, farien un mal negoci. El p�blic protestaria, no s� si amb ra� o sense�.

Podem imaginar qu� deu pensar Sagarra des de que el Wi-Fi fa que que podem accedir, per exemple, a llocs com Men�ame. Plens d'informacions sup�rflues en la seva immensa majoria, per� per les que hi ha persones que es molesten en recollir, enviar i recomenar!

Sagarra tamb� parla del que en la seva �poca podria ser l'equivalent de molts dels que naveguen per Men�ame i similars.

�Aquests senyors, com que tenen molt poca feina, esperen l�hora del correu como uns desesperats, i comencen a devorar els diaris amb la mateixa fam que devoren l�esmorzar. En el diari [...] cerquen el comentari m�s o menys enginy�s, l�article pol�tic que fatalment els ha de conv�ncer, les expansions sentimentals del poetes fracassats [...] Es passen una hora o dues dins d�un pa�s, que �s molt probable que sigui el pa�s de la pedanteria, de la farsa o de la mentida, per� que es pensen que �s un pa�s altament espiritual ��

Contin�a, per� val la pena llegir l'original. M�s endavant, Sagarra confessa, sabent d'entrada que no convencer� a ning�, que intenta no llegir cap diari. Ho fa tot i que reconeix que:

"Aquesta fulla del paper m�s baratet que corre, que les fam�lies la fan servir per embolicar paquets i fins per coses m�s lamentables, �s i ser�, mentre els homes no canv�in, una arma terrible i de primera for�a�.

Els tems han canviat; el paper de diari quasib� no s'utilitza ni tan sols com a envoltori, i menys per altres coses a les que Sagarra fa alusi�. Per� la refer�ncia final, "mutatis mutandis" , em sembla encara actual.

Publicat el 4 de maig a http://ruizdequerol.wordpress.com