Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb Ricard Ruiz de Querol

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/12/2007
25378 lectures

Entrevista a Ricard Ruiz de Querol, vicepresident del Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast i Director de Societat de la Informaci� i Secretari del Consell de Catalunya de Telef�nica. Arrel de la presentaci� de Telef�nica el proppassat 11 de desembre del seu Informe sobre Societat de la Informaci� 2007, en parlem amb en Ricard sobre els aspectes m�s rellevants.

1) Telef�nica va presentar l'11 de desembre el seu Informe sobre Societat de la Informaci� 2007. Quins s�n els missatges fonamentals d'aquest informe?

Hi ha massa com per resumir-los en poques l�nies. Potser el m�s important sigui el desplegament que es produir� a partir de 2007-08 de noves infraestructures de banda ampla i l'oferta sobre la mateixa de nous serveis. Aix� inclou tant accessos en fibra fins al calderer com l'oferta d'accessos m�bils a Internet a velocitats de megabits per segon, comparables a l'ADSL fix actual. Telef�nica t� previst invertir m�s de 9.000 milions d'euros a Espanya en el per�ode 2007 a 2010, i la meitat d'aquesta inversi� es dedicar� a noves xarxes. Avui tenim 10 Mbit/s disponibles en m�s de la meitat dels accessos, i arribarem al 80% de les l�nies al 2010. En aquest any, hi haur� 30 Mbit/s accessibles en el 40% dels accessos i 100 Mbit/s en el 25% d�ells.

Per� aquest gran salt que es produir� en les infraestructures ha d'anar acompanyat d'un salt similar en l'�s dels serveis; precisament el punt en qu�, segons reflecteix l'Informe, Espanya no presenta dades tan positives. L'�mfasi ha de posar-se ara en crear una cultura d'�s profit�s de les xarxes.

2) Darrerament es sent a parlar molt del �mobile 2.0�. Com es troba en l�actualitat el proc�s de fer arribar la web als m�bils? Quins s�n els obstacles tecnol�gics amb els que es topa?

L'acc�s en banda ampla a Internet est� evolucionant de forma molt m�s r�pida de la que ho va fer en el seu moment l'acc�s per ADSL. El nombre de dispositius preparats per a banda ampla m�bil UMTS supera al d'accessos de banda ampla fixa, per la qual cosa aquest servei t� un gran potencial de desenvolupament.

Des del punt de vista de les infraestructures, la banda ampla m�bil est� ja disponible com a m�nim en totes les poblacions de m�s de 15.000 habitants mitjan�ant tecnologia UMTS i en totes les poblacions de m�s de 20.000 habitants amb tecnologia HSDPA, almenys a trav�s de la xarxa m�bil de Telef�nica.

El que queda ara, i s'est� avan�ant molt r�pidament, �s adaptar les interf�cies i els continguts a les caracter�stiques del terminal m�bil, que segurament seran m�s similars a les de la Web 2.0 que a les de l'Internet convencional.

3) Quan es parla de la recerca del tercer dispositiu, �s a dir, d�un terminal multifunci� que estaria a mig cam� entre el tel�fon m�bil i l�ordinador port�til, significa que estem a les portes de tenir en un futur proper un terminal m�bil que pugui realitzar totes les funcions que presta un ordinador personal? �s a dir, podrem arribar a prescindir de tenir dos o m�s aparells i utilitzar-ne nom�s un?

El mes segur �s que podrem fer-ho, utilitzar un �nic terminal, per� �s poc probable que ho vulguem. Crec que tindrem una varietat de terminals, molts d'ells multifuncionals, per� amb variants adaptades als distints tipus d'�s. Per a un usuari en mobilitat, un terminal multifuncional segurament pot oferir la comunicaci� b�sica i el correu electr�nic, com tamb� servir� per a consultes i aplicacions transaccionals senzilles. Tanmateix, quan un seu a treballar en una taula, encara que no sigui la seva, el terminal multifuncional potser s'acosta m�s a un ordinador amb una connexi� WiFi o HSDPA.

4) En relaci� amb la mitjana europea, Espanya es perfila com un dels pa�sos que menys teletreball tenen. Creu que t� a veure amb la insuficient aplicaci� de les TIC a les empreses o estaria m�s relacionat amb factors culturals?

D'entrada, crec que haur�em d'acostumar-nos a considerar que l'�s (o no �s) d'Internet i de les TIC �s un tret important de la cultura, entesa en el sentit sociol�gic de cultura, i no com all� que s'ha oposat a incultura.

Dit aix�, les dades de l'�ltima onada EGM de 2007 ens mostren una estad�stica significativa sobre aquesta q�esti�. D'entre els consultats que han utilitzat recentment Internet, al voltant del 80% responen que ho han fet des de casa, i nom�s al voltant del 25% des del treball. Si aquests usuaris no estaven teletreballant quan es connectaven a Internet, la conclusi� seria que la cultura d'�s individual o familiar d'Internet �s major que la professional o empresarial. Una dada, en tot cas, a tenir en compte. Sobretot si es considera que pr�cticament totes les empreses de m�s de deu empleats tenen una connexi� de banda ampla.

5) Quines millores ha tingut, en trets generals, l�Administraci� P�blica en la implementaci� de les TIC respecte l�any passat?

Hi ha moltes, per� crec que la m�s significativa �s la preparaci� de les Administracions, que ja s'ha iniciat, per assegurar el dret, recollit en la Llei 11/2007, de tots els ciutadans de dirigir-se a les Administracions pel canal que prefereixin, incloent la relaci� electr�nica. Aquest dret, especialment si els ciutadans l'exerceixen, ha de provocar canvis dr�stics en les formes d'actuar de les Administracions, incloent els seus back-offices.

6) Deixant de banda l'Informe de Telef�nica, al Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast s'est� pensant impulsar un nou "�mbit TIC". Quina n'�s la motivaci�?

La motivaci� general �s ajudar a que es cre� la consci�ncia de que haur�em d'avan�ar m�s r�pidament en la cultura d'�s de les TIC i la construcci� de la societat del coneixement.

Una q�esti� concreta a abordar immediatament seria la consideraci� de l'impacte del desplegament, que ja s'inicia, de les noves xarxes fixes de fibra �ptica i l�acc�s m�bil en banda ampla. Les tecnologies necess�ries per aquestes noves xarxes estan ja disponibles, per� les pol�tiques encara no s�n aplicables, ni en la regulaci� de l'oferta ni com a incentiu de la demanda.

El context t� certes analogies amb la situaci� que va produir fa deu anys davant la perspectiva del desplegament de les xarxes de cable. F�ra important que aquesta vegada la societat civil, i dins d'ella el CxC-BB, tingui un paper actiu i visible en el debat sobre aquestes q�estions i contribueixi a que s'enfoquin de la manera m�s efectiva possible.