Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb Neus Pons

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/07/2008
27116 lectures

Parlem amb Neus Pons, Directora Executiva de l�Escola de Postgrau de la Universitat Aut�noma de Barcelona, sobre aspectes relacionats amb l�educaci� i la formaci� universit�ria.

1) Com est� afectant l�aplicaci� del Pla Bolonya als estudis de postgrau a les universitats p�bliques catalanes? L�entrada a l�Espai d�Educaci� Europeu Superior permetr� modificar les estructures de govern universit�ries pr�pies del nostre sistema?

L�anomenat �Pla Bolonya� �s una adaptaci� dels estudis universitaris (de fet, hauria de ser de tota la formaci� permanent al llarg de la vida) a l�Espai Europeu d�Educaci� Superior. Els estudis universitaris es divideixen en el �Grau�, que a Espanya �s de 4 anys (a la major part d�Europa els graus s�n de 3); el �M�ster� amb una durada d�un o dos anys, i el �Doctorat�.

Un dels objectius b�sics de l�Espai Europeu �s afavorir la mobilitat, per tant, les universitats han de ser cada cop m�s internacionals, amb el que comporta de flexibilitzaci�, interculturalitat... Bolonya �s un replantejament del sistema educatiu on el pes recau en la dedicaci� de l�alumne (en l�aprenentatge); aix� comporta molts canvis en els aspectes metodol�gics i pedag�gics del professorat.

I tamb� t� implicacions en les estructures de gesti� del postgrau, segons els criteris que apliqui cada universitat.

2) Quina �s la proporci� actual de m�sters p�blics i privats a les universitats p�bliques de Catalunya? La tend�ncia de futur qu� pret�n potenciar m�s?

Aquesta �s una diferenciaci� que, penso, porta a confusi�. No podem parlar de m�sters p�blics i privats, sin� de m�sters �a preu p�blic� o a �preu privat�. Per exemple, les universitats privades poden oferir m�sters p�blics (�oficials�) a preu privat perqu� tenen llibertat per a fixar els seus preus.

En el sistema educatiu espanyol, des de l�any 1985, tenim estructurada la formaci� de les �titulacions pr�pies�, que inclouen el �M�ster Propi�. Aquests programes s�n autofinan�ats i, b�sicament, professionalitzadors o b� per a professionals amb experi�ncia.

Els �M�sters Universitaris-Oficials� porten nom�s tres anys en el sistema educatiu. Aix� implica que, en termes generals, tenim m�s m�sters dels de caire �m�s privat�

Tot aquest mapa de postgrau cal clarificar-lo abans de poder parlar de tend�ncies. Tamb� cal abordar, i �s complex, el tema del fian�ament, els cr�dits, les beques ... per tal que, en l�actual postgrau, les universitats p�bliques puguin tenir un bon posicionament

3) Els postgraus que s�estan dissenyant ara van encaminats cap a una formaci� m�s interdisciplinar, o per contra, es plantegen com una especialitzaci� del grau cursat abans?

Dins la formaci� de postgrau, la part realment �formativa�, a nivell de doc�ncia, s�n els Masters. D�aquests n�hi ha de tres tipus: orientats a la recerca (b�sicament substitueixen la formaci� dels antics doctorats), acad�mics (que foren m�s d�especialitzaci� dels continguts acad�mics d�un grau), professionalitzadors (m�s focalitzats en aplicaci� m�s directa al mercat de treball).

Els M�sters anomenats �propis� s�n clarament de caire professional

Tots aquests programes s�n cada cop m�s interdisciplinaris perqu� les fronteres entre els �mbits de coneixement tamb� s�n cada cop m�s difuses

4) Quin �s el futur dels doctorats? Quina �s la seva possibilitat real d�incorporaci� al mercat laboral?

El doctorat �Bolonya� t� una connotaci� diferent perqu� desapareix pr�cticament el component formatiu i es centra en l�elaboraci� de la tesi.

Tenim molt clar que les persones que assoleixen el grau de doctor tenen una s�rie d�habilitats (planificaci�, domini dels idiomes, estructura mental...) que, a pa�sos com els EEUU, en s�n un tret positiu per a la seva vida professional, sigui aquesta dins o fora del m�n acad�mic.

En aquest moment, el nostre repte tamb� passa perqu� els doctors/ores de les nostres universitats puguin desenvolupar altres habilitats m�s transversals (treball en equip, comunicaci�, gesti� de projectes, lideratge..), de forma que puguin cobrir les mancances que ens comenta que tenen des de l�entorn de les empreses i les organitzacions.