Publicacions d'Amics del País
Entrevista amb Isabel Roig
- Elena López
- Entrevistes
- Data: 31/01/2007
- 31814 lectures
En aquesta entrevista, Isabel Roig, membre del Cercle per al Coneixement i Directora General del BCD (Barcelona Centre de Disseny), ens parla sobre la importància del disseny en l'economia del coneixement i la necessitat de connectar el sistema del disseny amb el de la innovació.
1. Darrerament es parla sobretot d'innovació tecnològica. Què en pensa?
Doncs que hem d’anar més enllà. La innovació, segons el darrer Manual d’Oslo (2005) ja no és només tecnològica, o no tecnològica per exclusió, sinó que es contemplen 4 tipus d'innovació: - de producte - de procés - de marketing - organitzacional La bona notícia, per tant, és que el disseny ara sí que es considera innovació! Això no vol dir de cap manera excloure la tecnologia, però el que no podem fer és limitar la innovació només a la vessant tecnològica. 2. Quin creu que és el paper del disseny en l'economia del coneixement? Tal com el defineix el Cox Review of Creativity in Business (2005), un informe encarregat pel govern britànic, el disseny és l’enllaç necessari entre la creativitat i la innovació, per donar forma a les idees per a que siguin propostes pràctiques i atractives per a usuaris i clients. Per altra banda, la competitivitat de les empreses depèn cada cop més dels intangibles, com ara el coneixement, el disseny i la marca. 3. Considera que existeix una capacitat de diàleg i/o llenguatge comú entre tecnòlegs i dissenyadors? El que està clar és que hauria d’existir. Els tecnòlegs hauran de connectar amb el món del disseny tard o d’hora i els dissenyadors han de poder accedir als programes del sistema d’innovació. 4. Com veu l'estat del disseny a Catalunya? Tot i que com a país no tenim la mateixa cultura de disseny que tenen per exemple els països nòrdics, el disseny a Catalunya té força tradició. Tenim una massa crítica de bons professionals en totes les disciplines, i les empreses són cada dia més conscients de la necessitat d’aplicar i gestionar disseny al sí de la seva estratègia corporativa, com a element clau de diferenciació. De tota manera, encara hi ha molt per fer si volem normalitzar la situació, i en aquest sentit, des de BCD ja fa temps que demanem una política de disseny per a Catalunya, amb una aposta ferma per part de l’Administració. 5. Molts països ja no parlen de centres d'innovació tecnològics, sinó de "innovation & design centres". Aquest no és el cas de Catalunya, quins creu que han de ser els principals esculls a superar al nostre país? És el que deia al principi, aquests països han fet un pas endavant i han reorientat les seves polítiques i instruments a l’abast de les empreses. La Comissió Europea ha fet pública una llista de prioritats en innovació, anomenada Declaració de València. En cito una com exemple, en relació amb la innovació en els serveis: “Innovation in services plays an important role in fostering the competitiveness of the EU economy. The Community and Member States must reorient their policy tools and instruments to take due account of all forms of innovation, including non-technological innovation in services”. Estic convençuda que a Catalunya començarem a connectar el sistema disseny amb el sistema innovació ben aviat.