Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb en Xavier Marcet

SEBAP
Entrevistes
Data: 29/12/2008
15935 lectures

Parlem amb en Xavier Marcet, Llicenciat en Hist�ria per la Universitat Aut�noma de Barcelona i Diplomat en Gesti� P�blica per ESADE. �s soci fundador i Conseller Delegat de LTC Project i ha desenvolupat la seva carrera professional en l��mbit de direcci� d�empreses i institucions, especialment en el camp de la comunicaci� corporativa i de la gesti� estrat�gica.

Entrevistem en Xavier Marcet, Llicenciat en Hist�ria per la Universitat Aut�noma de Barcelona i Diplomat en Gesti� P�blica per ESADE. �s soci fundador i Conseller Delegat de LTC Project i ha desenvolupat la seva carrera professional en l��mbit de direcci� d�empreses i institucions, especialment en el camp de la comunicaci� corporativa i de la gesti� estrat�gica.

1 - El 26 de desembre passat, vareu publicar al vostre bloc 10 iniciatives per sortir de la crisi orientades a l�estrat�gia i a la innovaci�. Aquestes mesures requereixen canvis de models organitzatius i, sobretot, canvis de mentalitat. Com creieu que s�han d�impulsar aquests canvis?

Aquests dec�legs volen ser un est�mul per al pensament estrat�gic i per a l�acci� en un moment de crisi com l�actual www.xaviermarcet.com.

En aquest cas es tracta de buscar f�rmules per afrontar la crisi amb sentit estrat�gic. Estem en un moment en que necessitem f�rmules d�impacte, les nostres accions empresarials i les nostres pol�tiques p�bliques han de combinar l�impacte de la transformaci� a curt amb la visi� estrat�gica, i aix� no �s f�cil. No crec que sortim airosos de la crisi al ralent� i amb in�rcia. Tot i que el moment invita a la seguretat i a no fer massa soroll, crec que l��nic cam� raonable que tenim per superar la crisi �s el de la innovaci� i el d�intentar el creixement. Som un pa�s amb empreses massa petites, amb projectes massa petits, i aix� �s una patologia col�lectiva que hem de superar. I cr�ixer en aquests moments no �s gens f�cil, per� ens cal, necessitem iniciatives significatives i no hem d�esperar que les impulsin les administracions, �s un repte que ens ha d�interpel�lar personalment. El pa�s gran no naixer� de la cultura de la subvenci�.

2 � A rel de la situaci� de crisi que estem vivint, la necessitat d�un canvi de model basat en la innovaci� �s cada cop m�s evident. Aneu m�s enll� i parleu d�Innovaci� Oberta. Qu� �s la Innovaci� Oberta i quins s�n els avantatges respecte la innovaci� tancada?

El paradigma de la innovaci� tancada �s propi de la societat industrial cl�ssica. No �s l��nic factor, per� el fet que Internet ens permeti un intercanvi d�informaci� i coneixement com mai s�havia imaginat, ens possibilita desenvolupar un model d�innovaci� basat en la dinamitzaci� del coneixement intern (continua essent clau dinamitzar el coneixement dels propis professionals) i de coneixement extern. Aquest model que ha estat definit i ben descrit com d�open Innovation pel professor de Berkeley, Henry Chesbrough, es basa en la possibilitat de desenvolupar solucions noves a partir de nou coneixement o de noves combinacions de coneixement de dintre i de fora l�empresa, que permeten crear nous mercats, millorar productes existents o arribar a aliances amb d�altri per a comercialitzar algunes d�aquestes solucions. De fet, la innovaci� oberta t� molt a veure amb l�emprenedoria corporativa, que �s una de les poques coses que en aquest pa�s ens poden permetre cr�ixer perqu� si ens hem de fiar del resultat dels vivers d�empresa no podem ser molt optimistes, majorit�riament nom�s generen autoocupaci� i microempresa.

3 � Un dels problemes de la Innovaci� Oberta �s el xoc de cultures i aix� pot suposar un fre per a les empreses. Com creieu que es podria solucionar aquest handicap?

La innovaci� oberta necessita cultures corporatives obertes, que s�piguen buscar aliances molt operatives, que s�piguen treure profit dels nous brokers de coneixement, i que promoguin a l�ensems processos d�innovaci� basats tamb� en la dinamitzaci� del coneixement intern. La innovaci� no �s un proc�s a�llat a les empreses, �s un proc�s b�sicament estrat�gic, associat al lideratge intern i a la capacitat de viure profundament l�experi�ncia client i extreure�n solucions d�anticipaci�. La innovaci� �s un exercici profundament orientat a resultats, la innovaci� oberta �s un bon cam� per a buscar l�efici�ncia i la rapidesa en els resultats de la innovaci�. Cada cop m�s les empreses busquen una major rendibilitat en les seves inversions en innovaci� i �s l�gic que aquestes noves f�rmules d�innovaci� oberta tinguin cada cop m�s empreses experimentant-les.

4 � El passat mes d�octubre es va firmar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovaci� (PNRI), que pret�n impulsar un model de progr�s sociecon�mic per Catalunya basat en l�educaci�, la recerca i la innovaci�. Quina �s la vostra opini� sobre aquest Pacte?

El Pacte posa definitivament la innovaci� a l�agenda del pa�s, �s un bon acord, amb un proc�s d�elaboraci� que ha perm�s sumar-hi pr�cticament tothom, el que �s molt important. Per� anem amb compte. En primer lloc, el Pacte ha de ser palanca i no miratge. Palanca per a que m�s empreses impulsin sistem�ticament la innovaci�, per a que les administracions p�bliques no nom�s facin discursos sobre innovaci� sin� que se l�apliquin (que els fa molta falta) i per a que les universitats aportin m�s resultats de valoritzaci� del coneixement. El Pacte �s un bon marc per� ara cada agent ha de desplegar amb responsabilitat i ambici� les seves opcions. El Pacte ens l�hem d�aplicar cadasc� i no nom�s esperar que ho facin tot els governs. No podem ser una societat que esperi que li donin tot fet, hem d�esfor�ar-nos, hem d�arriscar i hem d�aprendre quan no ens surti b�. Hem de conjugar en primera persona el Pacte.

5 � Quins s�n els punts forts que Catalunya hauria d�estimular i quins els punts d�bils que hauria de millorar per tal de ser competitiva internacionalment?

A mode de reflexi� proposo compartir algunes coses que em sembla que hauria de fer Catalunya:

1. Apostar pel creixement. Catalunya �s un pa�s petit per� no potser un pa�s de projectes petits i nom�s empreses petites. Correm el risc d�acostumar-nos a una dimensi� massa petita per a ser significatius a escala internacional. Hem d�estimular el creixement i hem d�apostar seriosament pels lideratges que ens permetin cr�ixer, especialment en l��mbit empresarial. Hem de potenciar el comprom�s amb el pa�s i

2. Accelerar una nova fornada d�internacionalitzaci�. La crisi dels noranta es va superar en part gr�cies a un fort proc�s d�internacionalitzaci� d�empreses catalanes a Europa, ara el repte �s global i el repte �s no nom�s vendre global, el repte en maj�scules �s ser global. Aix� vol dir, generar processos de prove�ment, producci� i distribuci� distribu�ts per criteris d�efici�ncia. Ens calen empreses globals i a la vegada ben arrelades a Catalunya.

3. Apostar pel talent. Prendre�ns seriosament que el talent �s un factor de diferenciaci� central dels projectes. Cal apostar pel talent a l�empresa, cal apostar pel talent a l�administraci� implantant models m�s meritocr�tics i apostant per unes universitats molt m�s internacionalitzades i amb una mobilitat professional molt superior a l�actual. Aprendre a gestionar el talent ( ho hem fet amb ICREA) i entendre que gestionar talent vol dir saber discriminar positivament. No �s igual qui fa les coses. Tothom t� els mateixos drets per� no tothom aporta els mateixos resultats.

4. Evitar el bloqueig corporatiu, crear el fast track del canvi i la innovaci�. Necessitem un pa�s on els corporativistes no guanyin la partida. No la guanyin a l�empresa imposant unes rigideses que ens manllevin capacitat competitiva, que no la guanyin a la universitat imposant un model del segle XIX i molt provinci� i que no la guanyin a l�administraci� convertint-la en una illa d�immobilisme i de privilegis. Necessitem una governan�a en la que sigui possible innovar, crear, canviar, aferrar-nos al passat �s el recurso f�cil i el discurs que sempre encap�alen les coalicions del no. En alguns casos hem de crear vies r�pides de canvi per aquells que les puguin aplicar i serveixin d�exemple que superar el bloqueig corporatiu �s possible. Fast track a la internacionalitzaci� d�algunes universitats, fast track a la desburocratitzaci� radical, fast track a la valoritzaci� de coneixement, fast track als cl�ster de deb�, fast track als projectes d�alt potencial de creixement i innovaci�.

5. No fer de les justes reclamacions com a pa�s una excusa de pa�s. Catalunya necessita un nou finan�ament perqu� l�actual la penalitza molt injustament, necessita millors infraestructures per competir i cal que disposi de m�s recursos entre altres coses per digerir l�impacte extraordinari de la recent onada d�immigraci�. I resoldre aquesta situaci� amb dilig�ncia i qualitat �s el principal repte de la classe pol�tica catalana. Per� aquesta situaci� no pot ser una excusa. Hi ha moltes coses que depenen b�sicament dels nostres l�ders empresarials, dels nostres directius p�blics i dels nostres responsables universitaris, i de l�encert estrat�gic i de la nostra capacitat d�innovaci� com a pa�s en dep�n la part fonamental del nostre futur. Ens hem de continuar espavilant, hem de continuar apostant per l�esfor�, hem de premiar els que aposten pel risc de crear empreses significatives, hem de premiar pels que impulsen projectes p�blics seriosos i innovadors. El discurs victimista ens far� petits i acostumar� a una capa important del pa�s a esperar que el govern de torn li resolgui tot. Hem de ser un pa�s de gent que mira enll�, brega, s�esfor�a i s�espavila. No podem ser un pa�s que nom�s es queixa, ni que sigui amb ra�.

6. Anar m�s enll� dels t�pics. Ser un pa�s que busca anar m�s enll� dels t�pics. Que aposta per la diferenciaci� m�s enll� dels t�pics, dels llocs comuns. Que no es conforma amb el benchmarking permanent. Hem de ser un pa�s que fa de conceptes com la competitivitat, la cohesi� social, la sostenibilitat, la qualitat de la sanitat i de l�educaci�, etc, una oportunitat per a innovar col�lectivament. No podem quedar-nos permanentment en els diagn�stics, ni fer nom�s seguidisme de totes les modes, hem d�anar m�s enll� dels t�pics, passar dels discursos a la pr�ctica i adoptar els indicadors d�impacte (els que suposen transformacions reals) com la m�trica nacional.