Publicacions d'Amics del País
ENTREVISTA AMB EN RICARD RUIZ DE QUEROL
- SEBAP
- Entrevistes
- Data: 27/02/2009
- 13401 lectures
Avui entrevistem en Ricard Ruiz de Querol, qui durant els útlims vint anys ha dut a terme diferents activitats relacionades amb el sector de les Tecnologies de la Informació i, des de 1996, va ser Director de la Societat de la Informació i Secretari del Consell de Catalunya de Telefònica. Amb ell parlarem de la situació d'Espanya en el mercat de les TIC i de les causes d'aquesta.
1) Mirant dades de l’INE s’observa una tendència creixent tant dels equipaments dels habitatges en productes TIC com de l’ús d’aquests per part de les famílies. Tot i així, si comparem els percentatges d’usuaris de les TIC dels països de la Unió Europea, Espanya es troba en una posició per sota de la mitjana. Quines són les causes d’aquest fet i com creu que s’hauria de fomentar la utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació entre la població?
Temo que no hi ha un diagnòstic consolidat que tingui el suport d'una investigació rigorosa. Però amb tota prudència crec que és una combinació de diversos factors: • Una fractura generacional Les dades de connexió a Internet desglossades per edats mostren que la gran diferència entre Espanya i altres països de l'Europa dels 15, per exemple Dinamarca, es centra en les franges de població de més 35 anys i, sobretot, de més de 45 anys. Per tant, és en aquestes edats on es produeix el desfasament i on caldria concentrar l’esforç per disminuir-lo. • Una oferta no prou enfocada El conjunt de l'oferta per a la connexió a Internet (hardware, software, comunicacions, continguts) no ha aconseguit interessar a segments significatius de la població. Concloure que el remei és alfabetitzar els ciutadans em sembla displicent.. El que cal és interessar-los i, per fer-ho bé, s’han d’entendre millor els seus “marcs mentals”, les seves motivacions i interessos, i intentar ofertes diferents. • Revisar les polítiques públiques Sembla raonable que les Administracions (però no només elles) estiguin també implicades en les modificacions necessàries de l'oferta TIC que arriba als ciutadans. En qualsevol cas, les dades (Eurostat) sobre el percentatge de població que es connecta setmanalment a Internet indiquen que les polítiques posades en pràctica fins ara no estan aconseguint reduir la distància amb la mitjana europea. Tanmateix, no crec que hi hagi un consens suficient sobre com revisar i / o modificar-les. 2) Fent referència altre cop a dades de l’INE, el percentatge d’infrastructures TIC en microempreses (menys de 10 assalariats) és bastant més inferior que en empreses més grans. Una de les línies d’actuació del Plan Avanza és incrementar el grau d’incorporació de les TIC a les PIMEs i, per això, alguns experts el titllen de discriminatori. Què en pensa vostè? A Espanya, les PIME’s generen un percentatge molt elevat d’ocupació i, per tant, és d’aplaudir l’objectiu de fer-les més eficients i competitives. Ara bé, debatre sobre la naturalesa d’aquestes polítiques i sobre l’eficàcia de les subvencions que sovint comporten és un altra qüestió. 3) Dies enrere va escriure un article en el seu blog on assenyalava que Espanya tenia una despesa en TIC inferior a la mitjana europea i que el percentatge destinat a Tecnologies de la Informació era significativament més petit que el destinat a Comunicació, un patró més proper al d’economies emergents que al de països avançats. Quines són les causes i les conseqüències d’aquesta situació? Una vegada més no existeix, almenys que jo sàpiga, una interpretació consolidada d'aquestes dades. Tot i això, sembla raonable suposar que el baix nivell de despesa en TIC és conseqüència, en primer lloc, d'una estructura d'activitat econòmica massa centrada en activitats de baix valor afegit i poc intensives en l'ús de les TIC (com la construcció). Pel que fa al desequilibri entre la despesa en TI i en telecomunicacions, crec que ha de tenir la mateixa explicació que la dada, també coneguda, que el percentatge d'empreses espanyoles amb una línia de banda ampla està entre els més grans d'Europa i, en canvi, la proporció de les mateixes amb un pàgina web o que practiqui el comerç electrònic està per sota de la mitjana. Intuïtivament, apuntaria que l'ús eficient de la informàtica exigeix un mínim de formalització dels processos i informatització de les pràctiques, la qual cosa no és tan necessari en el cas de les Telecomunicacions. A més, el que reflecteix la major despesa en Telecomunicacions en alguns països podria derivar de la necessitat de substituir amb pràctiques 'ad-hoc 'mancances en organització i sistemes. Aquesta explicació em sembla plausible per explicar la dada dels països emergents de l'Est d'Europa i, per extensió, podria també ser-ho per Espanya. 4) Dades empíriques evidencien una correlació positiva entre la competitivitat dels països i l’ús de les TIC. Però vostè, en diverses ocasions, ha comentat que les tecnologies no són un objectiu de progrés en sí mateix sinó que aquestes han d’anar acompanyades de valors socials, polítics i morals. En quina situació es troba Espanya respecte aquesta reflexió i quines són les característiques que hauria de seguir per tal de trobar aquest equilibri? No crec que hi hagi una resposta senzilla, encara que jo apuntaria com a hipòtesi verificar empíricament dos components de la situació. En primer lloc, crec que és prou evident que una bona part dels dirigents del país, tant del sector públic com del privat, no incorporen a fons l'ús de les TIC en els seus projectes. La lectura del Programa de Govern, del document del balanç dels dos anys d'aquesta legislatura, o l'informe econòmic del President del Govern central, per citar només tres exemples, poden servir d'il•lustració. A l'altre extrem, els diagnòstics, els arguments i les propostes d'alguns dels defensors més visibles de les TIC, aquells que jo anomeno 'il•lustrats-TIC', no s'inscriuen en un projecte explícit en el qual els valors socials, polítics i morals puguin ser raonablement compartits pels sectors amplis de la població ni pels estaments dirigents. La conseqüència d'aquesta fractura estratègica és que massa vegades les propostes TIC que adquireixen més rellevància intenten reproduir, moltes vegades fora de context, iniciatives d'altres geografies: són modernes però superficials i, el més important, no sembla que es dirigeixin a resoldre els reptes prioritaris de país.