Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb David Rodr�guez

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 29/05/2008
25772 lectures

Parlem amb David Rodr�guez, membre del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast i economista al Gabinet d'Estudis Econ�mics de la Cambra de Comer� de Barcelona, sobre aspectes relacionats amb la competitivitat de l'economia catalana

1) Quina �s la import�ncia del capital hum� en la tr�ada innovaci�, productivitat i globalitzaci�?

Fa un parell de d�cades pod�em ser competitius sense preocupar-nos del capital hum�. Aix� ja no �s possible, perqu� no podem competir en preus. Per ser competitius hem de diferenciar-nos, i per aix� cal capital hum�, tant per innovar com per implementar les innovacions. I quan parlo de capital hum� no nom�s em refereixo a tenir m�s o menys llicenciats o doctors, sin� tamb� tenir persones amb formaci� professional i que dominin el seu ofici.

2) Sobre la relaci� entre productivitat i compet�ncia: en el seu moment en Joseph Schumpeter defensava una relaci� inversa entre compet�ncia i innovaci� ja que la reducci� de les rendes extraordin�ries limitava la capacitat de les empreses per a innovar i millorar la productivitat. Als anys vuitanta es comen�� a dir que la pressi� competitiva incentivava les millores de productivitat. Com veus tu actualment la relaci� entre productivitat i compet�ncia en refer�ncia a les empreses industrials catalanes?

Schumpeter tenia part de ra�: si operes en compet�ncia perfecta �s molt complicat innovar, perqu� no disposar�s dels incentius a fer-ho, llevat de qu� ho facis per diferenciar-te de la resta de competidors, que �s una forma de limitar la compet�ncia. Les empreses industrials estan fent un gran esfor� per diferenciar-se mitjan�ant la innovaci�, i aix� ja t� els seus fruits amb la productivitat del sector, que ha crescut a taxes respectables durant aquests dos darrers anys, a difer�ncia del que ha passat en el conjunt de l'economia.

3) Espanya �s una de les economies europees que t� una taxa de temporalitat en la contractaci� laboral m�s elevada. Estudis diversos ens mostren que a menor temporalitat major �s la productivitat que se n'extreu. Alguns pa�sos petits, com Dinamarca, han apostat per models que preconitzen la flexicurity, una combinaci� de flexibilitat laboral per l'empresa, seguretat per al treballador i �mfasi en les pol�tiques laborals actives. Creus que Catalunya hauria de seguir un model similar al dan�s?

Una taxa de temporalitat alta no �s per se dolenta si no va acompanyada d'una alta rotaci� de personal, o si les probabilitats de trobar feina un cop se t'acaba el contracte s�n elevades. En el cas de Catalunya el problema que patim �s el primer: la rotaci� de personal �s molt elevada en alguns sectors que fa dif�cil assolir millores en la productivitat. A m�s s'hi ajunta un altre tema: els treballadors amb contractes temporals solen estar pitjor retribu�ts que les persones amb contracte fix, quan la l�gica econ�mica dictaria el contrari. Potser el principal motiu d'inseguretat avui dia a casa nostra s�n els baixos salaris, m�s que la probabilitat de trobar feina.

4) Quins s�n, en la teva opini�, els principals esculls que ha de superar l'economia catalana per ser competitiva no nom�s a nivell nacional sin� tamb� a l?exterior?

El principal escull que cal que superem �s el mental: per ser competitius no necess�riament cal tenir grans empreses. Hi ha moltes pimes que ho estan fent molt b� a nivell internacional, per� tenim la sensaci� de qu� si no tenim grans corporacions no som res. Duem molt de temps una mica obsessionats amb la manca de grans seus empresarials, mentre descuidem a l'empresari mitj� i les seves necessitats, que no necess�riament s�n les de la gran empresa.