Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb Antoni Gir�, rector de la UPC

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 30/06/2006
28732 lectures

En el context de la Societat i l�economia del Coneixement, la competitivitat en un m�n global requereix d'un sistema educatiu que desenvolupi una formaci� d�alta qualitat, una recerca significativa i una important transfer�ncia dels resultats de la recerca cap a l�empresa. Uns requisits que han d�anar acompanyats de la voluntat real de les empreses d'assolir la innovaci� entesa com un tot, �s a dir, en organitzaci�, en producte i en tecnologia. Aix� obliga a les empreses a disposar tant d�equips mixtes formats per cient�fics, tecn�legs i dissenyadors, com d'establir acords de confian�a i treball continuat amb les Universitats i Centres de Recerca del pa�s. La UPC clarament �s una universitat de refer�ncia i pionera en els programes de col�laboraci� amb empreses, per la qual cosa, en aquest context l'opini� del Rector Antoni Gir� �s cabdal.

� Qu� opina del sistema de recerca i transfer�ncia actual?

�En el decurs dels darrers anys la recerca a Catalunya ha augmentat tant quantitativament com qualitativament. Per� encara som lluny d�on haur�em de ser. Aix� que cal continuar apostant per la recerca per acostar-nos m�s als nivells que en volum i en recursos econ�mics es donen en els pa�sos m�s avan�ats de la UE. Sigui com sigui, el cert �s que el desenvolupament de la recerca de qualitat a Catalunya ha perm�s dinamitzar els processos de transfer�ncia de coneixement i de resultats d�aquesta recerca cap a la societat i cap a les empreses. Estem en el bon cam�, per� no ens podem aturar i, novament, hem de reclamar un major esfor� de l�administraci� a l�hora de destinar recursos a la recerca. Tamb� a les empreses que han d�apostar per la innovaci� i per la recerca si volen continuar essent competitives, ara amb productes d�alt valor afegit.

� El Cercle ha evidenciant que les universitats i les empreses parlen llenguatges diferents, i a la vegada que els terminis i prioritats no coincideixen. Qu� creu que caldria fer per capgirar aquest situaci�?

�Aix� era fins fa uns anys. Per� tinc la impressi� que universitat i empresa s�han anat acostant i parlen, cada dia m�s, un llenguatge m�s com�. I aix� perqu� uns i altres hem descobert que ens necessitem i que hem de treballar conjuntament si volem que el pa�s progressi i avanci. A m�s no podem oblidar que la universitat mateixa est� actuant sovint com a dinamitzador socio-econ�mic a trav�s de programes nascuts en la instituci� acad�mica que aposten per la generaci� d�empreses amb un alt valor afegit. En el cas de la UPC hem de fer esment de l��xit assolit pel Programa Innova. Una iniciativa que, nom�s en cinc anys, ha estat motor de creaci� de 150 empreses de base tecnol�gica que, al seu torn, han creat m�s de 700 llocs de treball de molt alta qualificaci� ja que el 90% dels seus treballadors s�n titulats universitaris i doctors.

� Un dels temes recurrents �s la mobilitat del professorat, i facilitar anades del personal universitari a les empreses per per�odes m�s o menys llarg, garantint la seva tornada en condicions �ptimes, aix� com primar la col�laboraci� dels professors i doctorands. Com veu aquest tema: mite o realitat? qu� es podria fer per millorar?

�En la l�nia que apuntava abans, la col�laboraci� i l�entesa entre universitat i empresa cada vegada ha de ser m�s rellevant i ha de donar m�s bons resultats. La universitat ha de posar a disposici� de les empreses persones altament qualificades, preparades per innovar i per donar molt valor afegit a la producci� d�aquestes empreses. En aquest sentit la universitat ha d�escoltar a les empreses per formar millor els futurs titulats i titulades. En aquesta mateixa l�nia treballem des de la universitat per formar doctors disposats a incorporar-se a les empreses, aportar els seus coneixements i desenvolupar programes d�innovaci� i d�inversi� en R+D+I.

� El teixit empresarial petit i atomitzat de Catalunya dificulta la col�laboraci� i l'abordament de projectes ambiciosos. Qu� ens pot dir al respecte?

�Certament la composici� del teixit empresarial a Catalunya est� format per un elevat percentatge de petites i mitjanes empreses. Aix� dificulta, sovint, la capacitat d�aquestes empreses per abordar projectes de recerca i d�innovaci�. No obstant aix�, disposem de f�rmules diverses i imaginatives que han d�ajudar a qu� tamb� la petita i mitjana empresa puguin gaudir dels avantatges que la innovaci� i la transfer�ncia de resultats de la recerca pot significar per als seus productes. M�estic referint a les oportunitats que es deriven, d�una banda, de l�aprofitament d�instruments com el Centre de Transfer�ncia de Tecnologia (CTT) de la UPC; de l�altra de les iniciatives ja establertes entre la Universitat i el CIDEM en mat�ria d�innovaci� i transfer�ncia de tecnologia a trav�s de les xarxes d�innovaci� tecnol�gica, centres tecnol�gics, trampolins tecnol�gics, que faciliten enormement la concreci� de projectes d�R+D+I per a la petita i mitjana empresa.

� Canviant de tema: el m�n es regionalitza i s'especialitza i cada cop m�s cal ser referent en alguna �rea de saber. Quines creu que podrien ser les �rees de desenvolupament estrat�gic quant a generaci� de coneixement i futur a Catalunya?

�La nostra base empresarial s�ha estructurat tradicionalment entorn dels sectors alimentari, automobil�stic i t�xtil; sectors que per continuar essent estrat�gics han d�incorporar nou coneixement i alt valor afegit als seus productes. En altres paraules: cal fer possible l�adaptaci� d�aquests sectors tradicionals als nous reptes que fen�mens com el de la deslocalitzaci� plantegen. Al costat d�aix� hem d�apostar per altres sectors que malgrat no disposen d�una tradici� a casa nostra, ens han de ser absolutament estrat�gics de cara el futur. L�aeron�utica, la bioenginyeria, les TIC�s s�n alguns d�aquests sectors que hem de potenciar i en els quals, atesa la recerca que s�est� fent ara a Catalunya, disposem de moltes i molt bones oportunitats.

� El model d�R+D+i de la Uni� sembla m�s propia per les economies avan�ades del nord que per la realitat del teixit productiu del Sud d�Europa. Qu� pot dir-nos d�aquest fet?

�No penso que sigui ben b� aix�. Els pa�sos de la UE tenen, cadascun d�ells, les seves oportunitats a partir dels sectors productius en els quals sobresurten. A casa nostra, la nostra base productiva es troba en els sectors als quals ja m�he referit abans (alimentaci�, autom�bil, t�xtil...) als quals cal afegir els sectors emergents i de serveis. No estem, ara com ara, excessivament lluny dels pa�sos m�s avan�ats de la UE pel qu� fa a la nostra capacitat per a la innovaci� i per a la recerca i hem de saber aprofitar les nostres oportunitats.

� Per finalitzar: quin �s el seu grau d�optimisme respecte a que Catalunya i el Sud d�Europa assoleixin la transformaci� del sistema productiu i interioritzin els paradigmes de la societat del coneixement?

�S�c optimista. I aix� perqu� estic conven�ut que sabrem invertir adequadament en R+D tant a les universitats com a les empreses, continuant en la l�nia ascendent dels darrers anys. Si aix� �s aix� �que sens dubte ho ser�� la nostra dist�ncia amb la resta de pa�sos de la UE disminuir� progressivament. Insisteixo, per�, que la nostra actual dist�ncia amb ells no �s tan considerable com ho havia estat abans que no pod�em transferir resultats de la recerca a la societat simplement perqu� no dispos�vem de coneixement. El repte �s, ara que tenim coneixement, saber transferir aquest coneixement a les empreses del nostre entorn en una aposta de futur que s�ha de fomentar en disposar de sectors productius d�alt valor afegit.

Barcelona, 26 de juny de 2006