Publicacions d'Amics del País
Entrevista amb Antoni Brey
- Elena López
- Entrevistes
- Data: 29/02/2008
- 24126 lectures
Xerrem amb Antoni Brey, vicepresident del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast sobre el darrer projecte que ha dut entre mans i que fa uns dies presentà al CaixaForum de Barcelona.
1) El teu projecte es titula “La segona edat contemporànea” i pel que llegim a la vostra plana web (www.thesecondmoderntimes.com) és una producció audiovisual que s’estructura en sis capítols documentals. El primer, que porta el nom d’“Un temps singular”, pretèn contextualitzar històricament la situació en la que ens trobem ara i els canvis que la fan singular. Ens pots parlar breument dels principals canvis o transformacions als que fas referència?
Suposo que tothom, com és natural, considera singular el temps que li ha tocat viure. Però per definició, això no pot ser veritat. Cal trobar, doncs, una mètrica que ens permeti determinar on es troben les veritables singularitats. Jo he optat per utilitzar com a tal la capacitat humana de comunicar-se mitjançant un llenguatge simbòlic, que és allò que en bona part ens diferencia de la resta d’animals. Així, les singularitats coincideixen amb els canvis radicals en aquestes capacitats, que bàsicament són l’aparició del llenguatge, el desenvolupament de l’escriptura, l’invenció de la impremta i avui en dia la comunicació digital en xarxa. 2) Llences la pregunta de si estem anant cap a una societat del coneixement o ens estem encaminant sense remei cap a una societat de la ignorància. Quina és la teva opinió al respecte? Quan va aparèixer la televisió hom va plantejar que es convertiria en poc temps en una eina potentíssima per a educar i transmetre coneixement. Avui en dia tenim el que tenim. El mateix tipus de prediccions es fan amb les noves formes de comunicació, però cal preguntar-nos si no acabarà succeïnt el mateix que amb la televisió. Aquest és un tema molt interessant. 3) Quins són els perills associats a “l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial en multitud d’àmbits”, temàtica que tractes en el quart capítol? El creixement exponencial és una tendència irreversible i/o sostenible en el temps? La funció exponencial és una dinàmica essencial en la naturalesa. Qualsevol variable que creix a un ritme que depèn del seu valor instantani (com més gran és, més ràpid creix), es comporta de manera exponencial. Avui ens trobem en una situació de creixements exponencials en multitud d’àmbits que, evidentment, en algun moment s’hauran d’aturar. La qüestió, completament oberta, és si ho faran de forma suau o de forma cataclísmica. 4) Incidiu també en l’aspecte de la religió. Creus que la frase que històricament se li ha atribuït a André Malraux sobre “el segle XXI serà religiós o no serà” és certa? Sembla que la religió té unes bases biològiques clares, és a dir, estem fets per creure en alguna cosa. Avui, però, els sistemes de creences són tan variats, en contingut i consistència, que corren el risc permanent de mostrar de forma massa explícita la seva vacuïtat. Quina serà la reacció? Més religió o menys? És un tema obert. 5) Quin és l’objectiu final que perseguiu amb aquest projecte? En aquest projecte l’important no és l’objectiu final sinó el camí que es vol recórrer: realitzar una sèrie de sis o set capítols que ens permetin endinsar-nos en la singularitat del moment que ens toca viure, l’inici de la Segona Edat Contemporània.