Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista als fundadors del Cercle i als socis m�s recents

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/05/2006
20383 lectures

Aquest mes de maig far� cinc anys de la redacci� dels Estatuts del Cercle i de la seva aprovaci� per part de: Antoni Bertran, Xavier Carol, Joaquim Catal�, Javier Derqui, Joan D�az, Antoni Farr�s, Antoni Garrell, Pere Monr�s, Maribel Munuera, Anna Pascual, Juan Jos� P�rez, David Portes, Eusebi Puyalto, Santiago Sard�, Rafael Su�ol i Xavier Ventura. Aquestes setze persones f�ren les que signaren l'acta fundacional, que posteriorment fou presentada a la Generalitat. A l'octubre del 2001, el Cercle que ja existia de fet va �sser reconegut oficialment i dotat de personalitat jur�dica.

En aquests cinc anys el Cercle ha passat de 16 associats a quasi 200, i ha iniciat el proc�s de fusi� amb el Barcelona Breakfast. En aquest sentit, �s un bon moment per tal de con�ixer l'opini� dels sis promotors de l'iniciativa del Cercle i tamb� la de les darreres incorporacions al Cercle.

Pregunta als fundadors: �Com aval�a la traject�ria del Cercle en els darrers cinc anys?

Antoni Farr�s: El balan� �s clarament positiu, per haver aconseguit aglutinar al voltant del Cercle un col�lectiu important de persones que des de la societat civil intenten accelerar el tr�nsit de la Catalunya industrial cap a la Catalunya del Coneixement. Hem aconseguit consolidar la marca del Cercle i estem presents davant l�Administraci� amb suggeriments, propostes i cr�tiques. Darrerament els acords amb Barcelona Breakfast s�n especialment importants en la mesura que representa el principi d�aglutinar diferents col�lectius que indiscutiblement incrementen el pes i la capacitat d�influ�ncia. Per molts anys.

Antoni Garrell: En cinc anys el Cercle ha assolit la maduresa, i la seva capacitat de "fer pedagogia" i "convertir opini� en coneixement" s'ha fet realitat. Manca encara poder passar de la proposta a l'iniciativa espec�fica, un repte pel qual tamb� tenim l'instrument: la Fundaci�. Crec que podem estar orgullosos per la feina feta i que tot es degui a l'aportaci� volunt�ria i generosa dels associats a t�tol personal.

Pere Monr�s: La for�a mobilitzadora inicial del Cercle que fes possible una il�lusi� col�lectiva de projecte per al nostre pa�s, s�ha hagut d�ajustar a unes condicions d�entorn, social, econ�mic i pol�tic poc receptiu encara, quant no refractari als valors que volem potenciar. Altres prioritats pol�tiques han ocupat una dimensi� quasi �nica. M�s que mai, en aquesta commemoraci� dels nostres cinc anys de vida, es fan v�lids els sup�sits inicials del paper de la societat civil: �Crear pensament cr�tic i radical, i per tant propostes, en relaci� als valors de la societat i l�economia del coneixement i difondre-ho abastament� i en segon lloc �Promoure iniciatives d�inter�s general que ni les administracions ni el mercat estan en condicions de dur a terme�. En definitiva, fer ren�ixer constantment la il�lusi� col�lectiva de �ser i fer� un pa�s avan�at, sense haver de demanar permisos...i comptant, en tot i per a tot, amb els joves. Crec que hem de mirar menys la pol�tica i m�s l�economia.

Joaquim Catal�: Penso que el Cercle avui �s una realitat indiscutible i s'ha transformat en una veu de refer�ncia dins d'amplis sectors de la societat catalana. El que va ser una il.lusi� de 7 persones avui en dia �s una realitat de quasi 200. La integraci� amb Barcelona Breakfast refor�a aquesta realitat i estic conven�ut de que el futur �s �mpliament prometedor.

Rafael Su�ol: Hem de dir que aquests primers cinc anys de vida del Cercle no han estat trascendentals per la societat catalana, tot i que s� podem afirmar que per nosaltres, i espero que tamb� per la majoria de membres del Cercle hagin estat molt satisfactoris.
Ens hem trobat amb persones, com nosaltres, que volen millorar la societat catalana, perqu� hem estat seriosament escoltats per les forces sociails i pol�tiques, i perqu� hem fet algunes aportacions a un dels debats m�s crucials que tenim plantejats.
Volem canviar el "m�n" - em refereixo a la Societat del Coneixement- , per� som conscients que no ho farem ni en cinc ni en deu anys, i �s per aix�, que tenen tant valor els principis dels projectes, qu� �s quan m�s costen. Ara hem de seguir, perseverant.

Santiago Sard�: Crec que el principi del CXC s'ha desviat.
S'havien creat uns �mbits per tractar uns temes en profunditat: infraestructures, ensenyament, medecina... Una manera d'anar eixamplant els nostres coneixements i saber qu� era el m�s convenient per tirar endavant, on pod�em treballar m�s, etc..
El sopar un cop al mes servia per explicar el que s'havia fet i es convidava un conferenciat per tal d'aprendre m�s.
Ara per aix�, estem ben segurs que dels politics no s'apr�n res, sin� al contrari, ens fan enfadar.
Ser un bon dirigent �s el que sap treure el millor de cadasc�.
Haur�em de preguntar als socis qu� poden aportar al CXC, ja que ja som molts i no sabem qu� pensem tots.

Pregunta a les darreres tres associades i als �ltims tres associats: �Qu� li aporta el Cercle i quins reptes creu que ha d'afrontar?

Maria Abellanet: El que espero del Cercle �s trobar un espai singular de relaci� que fomenti la cultura de l�aprenentatge permanent en �mbits de rellev�ncia social i econ�mica d�ampli abast i actualitat, amb l�aportaci� de idees i punts de vista diversos orientats a estimular la generaci� de coneixement i d�innovaci�. Per a mi un dels reptes a afrontar del Cercle �s crear din�miques perqu� aquesta cultura del coneixement cristal�litzi, s�eixampli i s�enriqueixi amb l�experi�ncia, coneixement, curiositat i participaci� activa dels seus membres.

Montserrat Capdevila: El Cercle �s un espai de relaci� i de reflexi� que ens ha de permetre con�ixer i aprofundir sobre tots els aspectes relacionats amb la nova societat que ens envolta des de tots els punts de vista possibles, per trobar i fer les propostes m�s encertades, tot mirant de tirar-les endavant des de la responsabilitat que desenvolupa cada un dels seus membres.
El repte que ha d�afrontar el Cercle �s ser capa� de generar complicitat i confian�a entre tots els agents implicats en la societat del coneixement per tal de poder-hi arribar amb �xit al m�s aviat possible, amb propostes concretes, assumibles i compromeses.

�ngels Esteller: Al llarg d�aquests anys el Cercle ha realitzat una funci� fonamental a l�hora de potenciar la societat del coneixement des de la societat civil, amb l�aportaci� de reflexions i recomanacions que han contribu�t a desenvolupar el coneixement i a concienciar les diferents administracions de la necessitat de donar suport a les iniciatives que sorgeixen de la societat civil per� sense intervenir en la seva execuci� .
Considero especialment positiu el fet que la societat civil s�involucri com a motor per a contribuir a desenvolupar el coneixement, per tal que es puguin aprofitar millor les oportunitats, perqu� Catalunya sigui m�s competitiva i assoleixi amb �xit els nous reptes a qu� ha de fer front.

Alberto Coronas: Considero el Cercle una bona plataforma d'interrelaci� entre diferents agents econ�mics i socials, i un espai de trobada per a compartir opinions i treballar conjuntament. Com a membre del node territorial de Tarragona, m'agradaria poder col�laborar i fer tot el possible per tal de que s'enforteixi el node i tamb� es "faci Cercle" f�ra de Barcelona. Fins ara, les activitats organitzades pel Cercle a les que he assistit com a no associat, i ara, recentment, com a soci, m'han donat l'ocasi� de compartir visions diferents i escoltar les propostes dels diversos pol�tics que han assistit com a conferenciants. Crec que l'alternan�a de convidats del m�n empresarial i personalitats pol�tiques �s interessant i necess�ria per tal d'obtenir una perspectiva m�s �mplia dels temes que ara estan a debat.

Javier Ar�stegui: Espero trobar al Cercle l'espai per a compartir i generar un coneixement que contribueixi al desenvolupament de la Societat de la Informaci� com a mitj� per a millorar les empreses i la nostra competitivitat. El Cercle ha d'afrontar el repte de convertir-se en un punt de refer�ncia i ser capa� d'actuar no nom�s com a element d'informaci� i de creaci� d'opini�, sin� tamb� com a element de pressi� a les institucions p�bliques i prescriptor a les empreses. Hem d'afrontar el canvi social i econ�mic fent un �s intensiu de les eines que posa al nostre abast la Societat del Coneixement.

Nicolau Oliv�: Del Cercle espero es configuri definitivament com un aut�ntic grup d'opini� i pressi� pol�tica per la millora de la competitivitat de l'empresa catalana i (perqu� no?) espanyola tot fomentant l'�s de les noves tecnologies en substituci� de recursos m�s antiquats ("m�s Gigues i menys Totxanes"). Els reptes a afrontar segons la meva opini� s�n b�sicament:
1) Millorar el nivell d'angl�s del pa�s.
2) Millorar l'ample de banda (m�s rapidesa en les telecomunicacions)
3) Canviar el paradigma de l'inform�tic. No pot ser un t�cnic, t� que ser un empresari.
4) Fomentar l'�s de la xarxa desde la formaci� m�s b�sica dels infants.
5) Millorar la formaci� a les escoles orientant-la a obtenir resultats i fomentant l'autodisciplina.
A grans trets aquests s�n els reptes de futur que ens tenim que plantejar per a millorar la competitivitat de les persones que a fi de comptes seran el reflexe de les nostres empreses dem�.