Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a N�ria Aymerich

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 15/03/2006
28216 lectures

Entrevista a N�ria Aymerich, especialista en temes de formaci� i col�laboradora en l'�mbit d'educaci� i desenvolupament social del Cercle. En aquesta entrevista ens parla sobre les causes de la manca de sensibilitat per la formaci� al nostre pa�s i les possibles reformes a fer.

1) Quines creu que s�n les causes de la manca de sensibilitat per la

formaci� al nostre pa�s?

La sensibilitat cap a la formaci� ha anat creixent, tant per part de governs, patronals, sindicats, empreses i treballadors. De tota manera el cam� que queda per rec�rrer encara �s molt important. Fa encara pocs anys que s�ha apostat clarament per la formaci� i en aquest proc�s s�han fet errors en alguns del plantejament que no han ajudat a augmentar la sensibilitat i credibilitat.

2) Quines poden ser les causes de la falta de formaci� al llarg de tot el cicle de vida professional?

Primer de tot la falta de la cultura per fer que la formaci� al llarg de tota la vida sigui un fet natural i imprescindible pel desenvolupament de cada persona. Falta conscienciar a totes les parts de que la formaci� �s una inversi� i en cap cas una despesa. En un m�n globalitzat com en el que vivim, el tret diferencial entre empreses �s el nivell de coneixement que tenen les persones. Les empreses han de poder contemplar la formaci� i el coneixement com un actiu.

3) Quines pol�tiques s�haurien d�endegar per a que les empreses o
universitats siguin m�s conscients de la import�ncia de la formaci�?

Cal que totes les pol�tiques actives de formaci� s�ajustin a la realitat de cada empresa i de cada treballador. Cal facilitar la flexibilitat per fer formaci� tant pel que fa a continguts, horaris i calendari. Facilitar els tr�mits i disminuir la burocratitzaci� incidir� d�una manera directa en augmentar la formaci�. Cal posar mecanismes de mesura i potenciaci� de la qualitat de la formaci� i evitar les mesures de control burocr�tic que no aporten cap mena de valor afegit i paralitzen la realitzaci� d�accions formatives.

4) Fins quan considera �s determinant la formaci� per no ser excl�s del mercat laboral?

�s fonamental la formaci� per no �sser excl�s del mercat laboral. Per� cal fer un pas m�s i parlar de la import�ncia de la formaci� al llarg de la vida, de la formaci� de qualitat i de l�adquisici� de coneixement. La viabilitat de les empreses, la capacitat d�expansi�, de creixement i d�internacionalitzaci� passen indubtablement pel valor del coneixement dels seus treballadors.

5) Quines creu que haurien de ser les reformes o ajustos a fer? El Cercle hi pot ajudar d�alguna forma?

Les principals reformes han d�anar lligades a facilitar la formaci� dels treballadors evitant processos administratius llargs i impossibles de complir. Cal fer processos f�cils, eficients i flexibles de manera que per l�empresa fer formaci� quan ho necessiti sigui immediat. Cal posar mecanismes que potenci�n la qualitat (qualitat �s sin�nim d�adequar-se a la realitat dels treballadors i empreses). Els agents que participen en la gesti� dels recursos han de partir de la confian�a i apostar per la qualitat.

El Cercle seguint en la seva l�nia de donar a con�ixer la import�ncia de la formaci� i de l�adquisici� contribueix d�una manera directa. Tamb� ho fa, essent interlocutor amb els governs i agents implicats, transmetent-li els conceptes clau per aconseguir el m�xim �xit en la formaci�.