Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a Juan Jos� P�rez Villar

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/10/2006
26974 lectures

Entrevista a Juan Jos� P�rez Villar, soci del Cercle per al Coneixement i vocal de la primera Junta Directiva del Cercle presidida per Pere Monr�s, on assum�, conjuntament amb l�associat Jaume Cabr�, la coordinaci� de l��mbit de qualitat de vida i benestar.

En Juan Jos� P�rez ha desenvolupat una important tasca en el camp de l'Audiovisual de l'entreteniment i del documentalisme t�cnic i cient�fic, ha estat pioner en impulsar la recerca en el camp del cinema digital a Europa, i t� una llarga experi�ncia en la direcci� i gesti� d�empreses de diversos sectors caracteritzats per l��s intensiu de la tecnologia i de pol�tiques clares d�R+D+i. La seva vinculaci� amb el m�n empresarial ha vingut acompanyada d�activitats encaminades a l'apropament de la universitat a l�empresa, assumint comprom�s en escoles universit�ries vinculades a la Universitat de Barcelona i a la URL, entre d'altres.

Vost� coneix el Cercle des dels seus or�gens, ja que la seva amistat amb els Srs. Garrell, Su�ol i Catal� el van apropar a la iniciativa quan s'estaven redactant els Estatuts. Com valora l�evoluci� del Cercle en aquest anys?

Des del meu punt de vista ha estat una evoluci� molt positiva, marcada per l�entusiasme, la dedicaci� i les aportacions d�un gran nombre de socis. La junta actual ha marcat un salt (tant qualitatiu com quantitatiu) que ha consolidat el Cercle com a punt de refer�ncia qualificat de l�opini� civil catalana.

Una tasca important i feta amb un gran voluntarisme dels associats per mantenir-se tan sols amb les quotes. A qu� creu que es deu aquesta il�lusi� i voluntarisme?

Ens trobem en la Societat del Coneixement, tot i que encara hi ha grups de poder que ignoren, o pretenen ignorar, el que significa. Tots els membres del Cercle som conscients del moment en que vivim, i sabem que no podem deixar-lo passar sense assumir-ne compromisos i esdevenir part activa i directa en l� acci� necess�ria per garantir el desenvolupament del nostre pa�s. Aquesta �s la ra� de la nostra dedicaci�, efectuada des de l�independ�ncia que ens atorga l�autofinanciaci� i el respecte a la pluralitat.

L�integraci� amb el Barcelona Breakfast far� que les quotes disminueixin, la qual cosa ens obligar� a buscar altres fons de finan�ament tot mantenint la independ�ncia. Sembla que els camins escollits seran els projectes finan�ats per la Fundaci� del Cercle i el F�rum d'Empreses. Qu� considera que s'ha de fer per involucrar els associats, o millor dit, les empreses dels mateixos?

Jo no s�c partidari de baixar dr�sticament les quotes, ja que gr�cies en aquestes, el Cercle fins ara s'ha autofinanciat i ha pogut mantenir la independ�ncia. Ara b�, la fusi� amb el Barcelona Breakfast obliga a redu�r les quotes per tal de facilitar-ne la integraci�, iniciativa que, per altra banda, �s una excel�lent idea de la nostra Junta Directiva presidida per l'Antoni Garrell, i que culmina el cam� iniciat per l'anterior president Pere Monr�s i el president del BB Xavier Marcet. Una fusi� que ens permetr� sumar forces i coneixements, i aprofitar les sin�rgies que facin un Cercle m�s fort i amb major pes en quant a l�der d'opini�.

En aquest sentit caldr� potenciar les activitats, el finan�ament de projectes i garantir els recursos requerits per la secretaria t�cnica, i �s aqu�, on la Fundaci� i el F�rum d�Empreses tenen, al meu entendre, una especial i important tasca a realitzar. La Fundaci� fent possible les iniciatives i projectes canalitzant i sumant recursos, i el F�rum d�empreses facilitant el di�leg mercat-societat civil, col�laborant en actuacions i possibilitant, des de la independ�ncia, complementar els recursos que el Cercle necessita. Estic segur que les empreses del associats i tamb� les de no associats aportaran recursos al Cercle, ja que tots sabem la import�ncia del Cercle per avan�ar en l�economia del Coneixement.

De ben segur que la feina feta, el disposar d'una Fundaci� que permeti plantejar projectes, i el lent, per� continuat increment de prestigi del Cercle, permeten afrontar amb optimisme el futur. Des de la seva perspectiva d'associat, quines creu que han de ser les activitats que potencii el Cercle?

Els associats del Cercle estem motivats per l'objectiu troncal del mateix. Potser ens falta un punt de complicitat per �sser capa�os d�incrementar les reunions de treball "exclusives" d�associats encaminades a fomentar l�opini� i el debat de temes cabdals. Caldria potenciar els �mbits de treball i fer-hi aflorar el nostre coneixement. Oportunitats existeixen, per� el dia a dia sovint fa que no ens hi impliquem suficientment, aix� com tamb� haur�em d'aprofitar l'espai web per efectuar-hi m�s aportacions.

Parlant d�activitats, en aquest mes d�octubre hem rebut als representants de les tres forces politiques catalanes m�s importants. Com valora la petici� de les forces pol�tiques per debatre amb el Cercle temes relacionats amb la Societat del Coneixement? Creu que aporta quelcom explicar i fer propostes als pol�tics, o per altra banda pensa que �s un treball sense massa �xit?

�s evident que s�ha donat una situaci� que posiciona al Cercle en el lloc que certament est�. Els l�ders pol�tics han buscat en l�opini� del Cercle la visi� de la realitat quant a problem�tiques de la Societat del Coneixement a Catalunya. Considero que �s cabdal que el Cercle continu� en aquest l�nea de contactes ja que el m�n pol�tic t� el poder de legislar i no �s una eina secund�ria en el proc�s de construcci� de la Societat del Coneixement. El Cercle t� independ�ncia i llibertat per poder exercir de contrap�s en l�an�lisi de la realitat socioecon�mica, ja que sols la pressi� de la societat civil pot corregir la visi� borrosa del curt termini dels pol�tics. Les necessitats de Catalunya s�n tamb� a mig i llarg termini, i aqu� la incid�ncia del Cercle �s primordial i hauria d�esser permanent per tal d'assolir l��xit en la construcci� del futur.

Com a darrera pregunta, voldria plantejar-li si creu que Catalunya assumir� els reptes de l�economia del Coneixement o per altra banda, est� destinada a seguir essent el pa�s del turisme i de la construcci�.

Estic obligat a pensar que s�assumiran els reptes de l�economia del Coneixement. El contrari seria pensar que vivim en un pa�s quiet, per� que no vol dir parat. Aix� seria el pitjor que ens podria passar, ja que la in�rcia general ens portaria a una regressi� i quedar�em instal�lats en una societat obsoleta i amb perspectives molt limitades. Estem obligats a instal�lar-nos en el desenvolupament i la transformaci� del model econ�mic, aplicant i optimitzant l'aven� del coneixement, tal i com el Cercle reclama i explica efectuant propostes. Sols d'aquesta manera podrem optar pels primers llocs d'una cursa que ja ha comen�at i que no estem assumint amb plenitud.

Barcelona, 30 d'octubre de 2006.