Publicacions d'Amics del País
Entrevista a Juan José Pérez Villar
- Elena López
- Entrevistes
- Data: 31/10/2006
- 27016 lectures
Entrevista a Juan José Pérez Villar, soci del Cercle per al Coneixement i vocal de la primera Junta Directiva del Cercle presidida per Pere Monràs, on assumí, conjuntament amb l’associat Jaume Cabré, la coordinació de l’àmbit de qualitat de vida i benestar.
En Juan José Pérez ha desenvolupat una important tasca en el camp de l'Audiovisual de l'entreteniment i del documentalisme tècnic i científic, ha estat pioner en impulsar la recerca en el camp del cinema digital a Europa, i té una llarga experiència en la direcció i gestió d’empreses de diversos sectors caracteritzats per l’ús intensiu de la tecnologia i de polítiques clares d’R+D+i. La seva vinculació amb el món empresarial ha vingut acompanyada d’activitats encaminades a l'apropament de la universitat a l’empresa, assumint compromís en escoles universitàries vinculades a la Universitat de Barcelona i a la URL, entre d'altres.
Vostè coneix el Cercle des dels seus orígens, ja que la seva amistat amb els Srs. Garrell, Suñol i Català el van apropar a la iniciativa quan s'estaven redactant els Estatuts. Com valora l’evolució del Cercle en aquest anys? Des del meu punt de vista ha estat una evolució molt positiva, marcada per l’entusiasme, la dedicació i les aportacions d’un gran nombre de socis. La junta actual ha marcat un salt (tant qualitatiu com quantitatiu) que ha consolidat el Cercle com a punt de referència qualificat de l’opinió civil catalana. Una tasca important i feta amb un gran voluntarisme dels associats per mantenir-se tan sols amb les quotes. A què creu que es deu aquesta il•lusió i voluntarisme? Ens trobem en la Societat del Coneixement, tot i que encara hi ha grups de poder que ignoren, o pretenen ignorar, el que significa. Tots els membres del Cercle som conscients del moment en que vivim, i sabem que no podem deixar-lo passar sense assumir-ne compromisos i esdevenir part activa i directa en l’ acció necessària per garantir el desenvolupament del nostre país. Aquesta és la raó de la nostra dedicació, efectuada des de l’independència que ens atorga l’autofinanciació i el respecte a la pluralitat. L’integració amb el Barcelona Breakfast farà que les quotes disminueixin, la qual cosa ens obligarà a buscar altres fons de finançament tot mantenint la independència. Sembla que els camins escollits seran els projectes finançats per la Fundació del Cercle i el Fòrum d'Empreses. Què considera que s'ha de fer per involucrar els associats, o millor dit, les empreses dels mateixos? Jo no sóc partidari de baixar dràsticament les quotes, ja que gràcies en aquestes, el Cercle fins ara s'ha autofinanciat i ha pogut mantenir la independència. Ara bé, la fusió amb el Barcelona Breakfast obliga a reduïr les quotes per tal de facilitar-ne la integració, iniciativa que, per altra banda, és una excel·lent idea de la nostra Junta Directiva presidida per l'Antoni Garrell, i que culmina el camí iniciat per l'anterior president Pere Monràs i el president del BB Xavier Marcet. Una fusió que ens permetrà sumar forces i coneixements, i aprofitar les sinèrgies que facin un Cercle més fort i amb major pes en quant a líder d'opinió. En aquest sentit caldrà potenciar les activitats, el finançament de projectes i garantir els recursos requerits per la secretaria tècnica, i és aquí, on la Fundació i el Fòrum d’Empreses tenen, al meu entendre, una especial i important tasca a realitzar. La Fundació fent possible les iniciatives i projectes canalitzant i sumant recursos, i el Fòrum d’empreses facilitant el diàleg mercat-societat civil, col•laborant en actuacions i possibilitant, des de la independència, complementar els recursos que el Cercle necessita. Estic segur que les empreses del associats i també les de no associats aportaran recursos al Cercle, ja que tots sabem la importància del Cercle per avançar en l’economia del Coneixement. De ben segur que la feina feta, el disposar d'una Fundació que permeti plantejar projectes, i el lent, però continuat increment de prestigi del Cercle, permeten afrontar amb optimisme el futur. Des de la seva perspectiva d'associat, quines creu que han de ser les activitats que potencii el Cercle? Els associats del Cercle estem motivats per l'objectiu troncal del mateix. Potser ens falta un punt de complicitat per ésser capaços d’incrementar les reunions de treball "exclusives" d’associats encaminades a fomentar l’opinió i el debat de temes cabdals. Caldria potenciar els àmbits de treball i fer-hi aflorar el nostre coneixement. Oportunitats existeixen, però el dia a dia sovint fa que no ens hi impliquem suficientment, així com també hauríem d'aprofitar l'espai web per efectuar-hi més aportacions. Parlant d’activitats, en aquest mes d’octubre hem rebut als representants de les tres forces politiques catalanes més importants. Com valora la petició de les forces polítiques per debatre amb el Cercle temes relacionats amb la Societat del Coneixement? Creu que aporta quelcom explicar i fer propostes als polítics, o per altra banda pensa que és un treball sense massa èxit? És evident que s’ha donat una situació que posiciona al Cercle en el lloc que certament està. Els líders polítics han buscat en l’opinió del Cercle la visió de la realitat quant a problemàtiques de la Societat del Coneixement a Catalunya. Considero que és cabdal que el Cercle continuï en aquest línea de contactes ja que el món polític té el poder de legislar i no és una eina secundària en el procés de construcció de la Societat del Coneixement. El Cercle té independència i llibertat per poder exercir de contrapès en l’anàlisi de la realitat socioeconòmica, ja que sols la pressió de la societat civil pot corregir la visió borrosa del curt termini dels polítics. Les necessitats de Catalunya són també a mig i llarg termini, i aquí la incidència del Cercle és primordial i hauria d’esser permanent per tal d'assolir l’èxit en la construcció del futur. Com a darrera pregunta, voldria plantejar-li si creu que Catalunya assumirà els reptes de l’economia del Coneixement o per altra banda, està destinada a seguir essent el país del turisme i de la construcció. Estic obligat a pensar que s’assumiran els reptes de l’economia del Coneixement. El contrari seria pensar que vivim en un país quiet, però que no vol dir parat. Això seria el pitjor que ens podria passar, ja que la inèrcia general ens portaria a una regressió i quedaríem instal•lats en una societat obsoleta i amb perspectives molt limitades. Estem obligats a instal•lar-nos en el desenvolupament i la transformació del model econòmic, aplicant i optimitzant l'avenç del coneixement, tal i com el Cercle reclama i explica efectuant propostes. Sols d'aquesta manera podrem optar pels primers llocs d'una cursa que ja ha començat i que no estem assumint amb plenitud. Barcelona, 30 d'octubre de 2006.