Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a Jordi Mar�n

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/05/2007
31187 lectures

Breu entrevista a l'associat Jordi Mar�n, en la que ens transmet la seva visi� sobre el futur de l'economia del coneixement, l'adeq�aci� de les propostes pol�tiques, els problemes de mobilitat i inserci� laboral de joves professionals, i els reptes de la Catalunya del futur.

1. Hem tancat un nou cicle electoral tot sabent que les pol�tiques condicionen molt el desenvolupament de les iniciatives de les persones. Creu que les propostes pol�tiques actuals estan enfocades a l'economia del coneixement?

Crec que els nostres pol�tics comencen a ser conscients de la import�ncia que t� caminar cap a una economia del coneixement, per� els passos que s'han donat encara no s�n els suficients. Estem a l'inici d'un proc�s que ha comen�at a veure que posicionar-se com a societat del coneixement ha de ser una prioritat, per� ens manca concreci� i desenvolupament efica� de les pol�tiques orientades en aquest sentit.

2. A Catalunya i a Espanya estem experimentant un creixement econ�mic important gr�cies al paper cabdal del tipus d'inter�s negatiu, malgrat els pilars continuen essent la construcci� i el turisme. Aquesta setmana l'euribor ha tornat a pujar, per la qual cosa el comer� associat amb la construcci� podria experimentar una caiguda. Considera que la ind�stria del coneixement en podria agafar el relleu?

El meu parer �s que el futur no pot estar en altre lloc que en l'economia del coneixement. �s m�s, crec que en un m�n globalitzat com el nostre, no ens podem permetre no pujar al carro del coneixement. Fa masses anys que sustentem el nostre creixement en el turisme i la construcci�, ara ja �s hora de passar p�gina i apostar per sectors innovadors i estrat�gics. El que ens frena �s que a nivell de societat sembla que no ens acabem de creure que l'economia del coneixement pot ser molt rentable. En aquest sentit, l'administraci� ha de convertir-se en un motor d'arrossegament, donant exemple i explicant. En realitat, ja tenim algunes iniciatives, empreses i professionals que treballen en aquest sentit: estan interconnectats en xarxa transmetent-se el coneixement, utilitzen eficientment les TIC sent capa�os de minimitzar els costos, saben aprofitar el talent de les persones... la q�esti� �s que a nivell de societat no en tenim prou const�ncia i per aix� costa de fer el gran salt.

3. L'economia del coneixement requereix la mobilitat de les persones, per� l'�rea metropolitana de Barcelona viu una situaci� de col�lapsament continu. Creu que el teletreball podria minimitzar els problemes de mobilitat i reduir els col�lapses?

El teletreball pot ser una bona opci� futura per minimitzar els problemes de mobilitat i col�lapsament a l'�rea metropolitana, per� no ha de ser l'�nica. Hem de tenir clar que el futur passa per una progressiva descentralitzaci� territorial, a part d'una pol�tica d'infraestructures eficient que millori el tema dels transports. Es tracta tamb� d'anar desenfocant-se una mica de Barcelona, que sembla ser l'�nic centre de decisi� possible. Tenim altres ciutats catalanes que es podrien potenciar perfectament i convertir en importants centres de negoci, des de la resta de capitals catalanes fins a Terrassa o Sabadell al Vall�s. Ara, aix� hauria d'anar lligat a una connexi� menys descentralitzada en les vies de transport i comunicacions. �s a dir, teletreball s� per� com a complement d'una pol�tica clara en mat�ria d'infraestructures i descentralitzaci�.

4. Catalunya i Espanya viuen un problema cr�nic d'inserci� laboral i remuneraci� dels joves professionals qualificats. Pensa que existeixen formes per solucionar aquest problema a mig i llarg termini?

�s evident que els joves que just han acabat una carrera no poden pretendre aconseguir de seguida el lloc de treball ideal. El problema �s quan aquesta situaci� es mant� durant molts anys, en els que no troben la possibilitat d'ascendir laboralment o augmentar el seu nivell d'ingressos. El problema en s� radica en que encara tenim una estructura empresarial anclada en un model econ�mic antic. Si no som capa�os de generar sectors m�s globals i competitius, no serem capa�os de crear nous llocs de treball als que s'adeq�iin els joves formats i qualificats. Nom�s canviant les estructures podrem absorbir el talent que poden aportar els joves excel�lentment formats i preparats. Tenim un sistema universitari i de recerca que m�s o menys funciona, per� despr�s no sabem aprofitar el valor afegit que podrien aportar. El mateix ens passa amb els estrangers: Barcelona �s una ciutat din�mica que atrau molts estudiants estrangers, el problema �s que despr�s no tenim prous instruments per retenir-los.

Ens cal, en definitiva, encetar el cam� de l'economia del coneixement.

5. Quins s�n els eixos que s'haurien d'activar per a que hi hagi una pol�tica europea d'innovaci�?

El principal obstacle que se'ns presenta a nivell europeu �s que encara no hem apr�s a treballar conjuntament. En termes de recerca, s� que es comen�a a percebre una transfer�ncia de coneixement entre centres d'investigaci� de diferents pa�sos. El que posteriorment falla �s l'aplicaci� d'aquest coneixement a l'economia productiva, ja que encara predomina una visi� massa local. Les pol�tiques que propulsem tenen un caire molt estatal, poc comunitari, que recorda una mica al proteccionisme d'antany, un p�l sobiranista. S� que �s cert que s'han endegat petites iniciatives, com l'euroregi� o la tecnoregi�, que ens mostren que efectivament es poden fer les coses conjuntament. Ja no nom�s a nivell europeu, sin� tamb� dins del nostre propi Estat ens cal comen�ar a pensar de forma m�s global, interconnectant el treball de Catalunya amb Val�ncia, Arag� i les Balears, per exemple.

6. El repte actual quin �s: innovar o competir?

Avui en dia no ens podem plantejar competir sense innovar, tot i que hem de recordar que amb la innovaci� no hi ha prou, ja que �s una condici� necess�ria per� no suficient per garantir la competitivitat.