Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a Joan Brunet

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/10/2007
27028 lectures

Entrevista a Joan Brunet, vice-president primer de la Junta del Cercle, en la que comparteix amb nosaltres la seva visi� sobre aspectes claus relacionats amb l'economia del coneixement i el cam� que ha d'endegar el Cercle.

Com a professional experimentat en l��mbit de les relacions institucionals i estrat�gies de comunicaci�, considera que el Cercle ha de treballar m�s en la l�nea de guanyar pres�ncia en els mitjans de comunicaci�? O, per altra banda, creu que s�haurien d�atacar altres fronts per assolir una major incid�ncia en la societat civil i els actors pol�tics?

��s evident que per guanyar pres�ncia social, des del Cercle ens hem de dotar de prestigi i credibilitat. I en aquesta l�nia s�ha treballat i continuarem treballant. No pas perqu� el Cercle no disposi de prestigi i credibilitat, sin� perqu� volem incrementar aquests valors que, cal dir-ho expressament aqu�, en gran part ja ens han estat legats gr�cies a l�excel�lent tasca desenvolupada per les persones que formaven part de les anteriors Juntes del Cercle per al Coneixement i del Barcelona Breakfast. A nosaltres, a l�actual Junta, ens correspon ara enfortir les l�nies de treball desenvolupades per ambdues associacions, avui ja fusionades en una sola, per fer-nos m�s presents encara en els debats societaris. Es tracta, en definitiva, d�aconseguir que l�opini� i el sentir del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast generi posicionament davant els diversos col�lectius socials i, d�una manera especial, davant aquells que m�s responsabilitat tenen pel qu� fa a q�estions relacionades amb el progr�s econ�mic i social del nostre pa�s.

Vost� coneix b� el m�n universitari. Quins creu que s�n els principals esculls que ha de superar la universitat per a ser m�s competitiva a nivell internacional? A banda de la manca d�inversi� p�blica en recerca a nivell de tot l�Estat espanyol, considera que els actuals models de gesti� i de cultura universitaris tamb� hi juguen un paper important?

�Sovint som els mateixos universitaris els que patim d�una certa manca de confian�a en nosaltres mateixos i en els resultats de la bona feina que, en general, s�est� fent des de les universitats catalanes. Fa uns dies, el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, comentava que no hi havia cap universitat espanyola situada en el r�nquing de qualitat de les primeres 200 d�arreu del m�n i que possiblement tampoc no en trobar�em cap entre les primeres mil. A aix� afegia �i jo estic plenament d�acord amb ell i per aix� el cito aqu�, que no obstant aquesta situaci�, a casa nostra disposem de grups de recerca qualificats i destacats que encara que s�n possiblement petits quant a dimensi�, res no tenen a envejar a d�altres grups similars d�arreu del m�n i que s�n capa�os de competir perfectament i amb �xit amb grups de reconegudes universitats nordamericanes.

Assenyalat aix�, hem de treballar �i molt� per donar m�s visibilitat a la recerca que a casa nostra es fa. Ens hem de dotar de mecanismes de gesti� potents i efica�os que ens permetin posar la nostra recerca en valor de mercat. Per aix� hem de ser m�s actius en mat�ria d�innovaci�, de transfer�ncia de coneixement i de resultats de la recerca, de noves empreses de base tecnol�gica, de capacitaci� del personal investigador amb una perspectiva m�s internacional que ens ha de permetre una major mobilitat i la participaci� de la nostra recerca en projectes internacionals. D�altra banda, per posicionar correctament la nostra recerca, ens cal tamb� �a banda de disposar de m�s recursos econ�mics�, aprendre a treballar m�s en xarxa per actuar com a lobby i incidir positivament all� on es prenen les decisions sobre grans projectes de recerca. En definitiva, hem de fer m�s competitiu el coneixement del qual disposem i que puc ben assegurar-vos que no �s poc.

Per qu� creu que les empreses aposten tan poc per la innovaci�? Quin �s el motiu de que patentem tan poc?

�Malgrat que, segurament, estem superant aquell vell concepte de �que inventen ellos�, no hi ha cap mena de dubte que aquesta havia estat una premissa de funcionament per a les empreses fins relativament fa poc temps. Segurament encara es fa dif�cil veure per part de les empreses �especialment les PIME�s� la rendibilitat a l�hora d�invertir en innovaci� i recerca. I aquesta manca d�innovaci� t� sens dubte repercussions alhora de generar patents. I cal canviar aquesta situaci�. Les empreses han de saber que sense innovaci� i recerca no hi ha progr�s, ni per a elles mateixes ni per al conjunt de la societat. D�aqu� que l�empresariat ha de veure com una inversi�, d�una banda, els seus acords amb les universitats i, de l�altra, la contractaci� de persones altament formades i capacitades per a la innovaci� i la recerca; unes persones que avui s�estan formant en les nostres universitats i que disposen d�un bagatge formatiu i d�una capacitat d�iniciativa for�a important.

Quin �s el paper que hi hauria de jugar el Cercle en tot plegat? Com a membre de la nova Junta, ens podria parlar una mica de com enfocaran alguna de les l�nies d'actuaci� o activitat en el proper semestre?

�En el Cercle i en la nova Junta recau part de la responsabilitat de fer entendre aquestes q�estions que fins ara he apuntat a l�empresariat del nostre pa�s. Tenim la coresponsabilitat de posar damunt la taula de debat les causes que, al nostre entendre, fan que el nostre pa�s no avanci com ho hauria de fer i que fins i tot, en massa ocasions, ens quedem enrere o perdem posicions en els r�nquings de refer�ncia, especialment en aspectes relacionats amb les TIC�s. Exercirem la part de responsabilitat que ens pertoca per tal de contribuir a millorar la situaci� en la qual ens trobem i, de fet, la nostra activitat immediata i especialment a trav�s de la programaci� dels Barcelona Breakfast aniran en aquesta l�nia d�actuaci�. Per� no ens podem enganyar. Per superar els moments actuals ens cal l�esfor� de tothom, del conjunt de la societat. Hem de saber que el progr�s del nostre pa�s dep�n en gran part de nosaltres mateixos i de qu� tamb� en aquest cas, hem d�estar plenament conven�uts de les nostres possibilitats.