Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a Enric Canela

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 29/06/2007
26305 lectures

Entrevista a Enric Canela, catedr�tic de Bioqu�mica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i associat del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast. Parlem amb ell sobre la situaci� de la recerca a Catalunya i el proc�s de Bolonya referent a l�Espai Europeu d�Educaci� Superior.

1) Catalunya est� for�a endarrerida respecte altres pa�sos de la UE en termes de recerca. Quins creus que s�n els principals esculls a superar?

En termes de recerca universit�ria no diria que estem mal situats, ja que el nivell de publicaci� de les universitats catalanes �s for�a bo i l�activitat investigadora �s constant i d�na fruits. El que ens manca �s disposar de m�s pressupost, t�cnics de suport a la recerca i capacitat d�atraure gent de fora. El problema radica m�s aviat en la dificultat de convertir el coneixement en valor, �s a dir, en la transfer�ncia del coneixement. Les interf�cies per traslladar aquesta recerca a les empreses no funcionen o no existeixen, la qual cosa dificulta la posada en contacte entre els diferents interlocutors. Sovint es parla de la necess�ria simbiosi universitat-empresa, per� no podrem superar aquesta manca de comunicaci� si no aprenem a parlar el mateix llenguatge. A nivell universitari, jo s�c partidari d�agafar com a model el sistema brit�nic, on els doctorats estan enfocats des d�una perspectiva acad�mica per� tamb� hi ha d�altres encaminats al m�n professional. Al Regne Unit donen prioritat a l�efic�cia i els resultats, mentre que aqu� estem encara massa ancorats en un sistema burocr�tic que sovint obstaculitza la realitzaci� de doctorats que despr�s tinguin una aplicaci� pr�ctica. El que ensenya una tesi doctoral als estudiants �s a plantejar-se preguntes i trobar-hi respostes i solucions l�giques. Hem de treballar per a qu� el potencial que aprenen i desenvolupen els nostres estudiants es pugui aprofitar i traslladar a la societat i economia de tot el pa�s.

2) Aix� entronca amb el problema que tenim de fugida de cervells entre els joves...

En principi el fet de que els nostres estudiants marxin a l�estranger per seguir formant-se i/o tenir experi�ncies laborals �s un fet molt positiu, per no dir desitjable, ja que els aporta el bagatge i coneixements que en un m�n globalitzat i internacionalitzat com el nostre s�n pr�cticament imprescindibles. El problema ve quan despr�s no tornen a Catalunya o a Espanya, i no es pot aprofitar aquest coneixement adquirit en la millora de les nostres institucions i empreses pr�pies. Aquesta manca de capacitat de retenci� o efecte retorn es deu a la nostra estructura laboral i salarial, no adaptada als temps actuals. No tenim suficient capacitat d�incorporaci� de persones altament formades, ens manquen llocs de treball per a investigadors i els salaris s�n precaris... tot en conjunt una situaci� que requereix d�una pol�tica concreta i amb unes l�nees d�actuaci� clares i contundents. De fet, a nivell catal�, hem de tenir present que en els darrers anys pr�cticament no s�ha fet res en aquesta direcci�, a excepci� del programa ICREA impulsat per l�Andreu Mas-Colell cinc anys enrere. La recerca que es duu a terme a les universitats va principalment a c�rrec d�estudiants de doctorat, en comptes de ser post-doctoral. Necessitem pol�tiques de remuneraci� eficaces, que parteixin d�un bon plantejament previ que vulgui tractar el problema d�arrel. Tornant a la recerca, si el departament d�innovaci�, universitats i empresa ha d�ocupar-se de molts temes �s pr�cticament evident que no pugui centrar-se en el tractament espec�fic d�alguns aspectes que requereixen d�actuacions r�pides i precises.

3) I la recerca empresarial? Quina responsabilitat tenen les empreses en tot aquest tema?

La recerca empresarial al nostre pa�s la veritat �s que �s molt baixa. El sector productiu inverteix molt poc en recerca, no �s prioritari i se segueix aplicant un model que aposta m�s per la m� d�obra que no per la R+D+i. La q�esti� �s que mentre les empreses puguin seguir existint i obtenint beneficis sense invertir en recerca, la tend�ncia no canviar�. L�administraci� tamb� hi t� part de responsabilitat, ja que no s�endeguen pol�tiques d�incentius fiscals i manquen programes que ajudin a realitzar l�intercanvi del coneixement entre universitat-empresa. La Comunitat de Madrid en aquest sentit est� treballant activament per difondre els beneficis fiscals, cosa que aqu� no est� a l�ordre del dia. El CIDEM no funciona b�, tampoc no tenim una pol�tica d�incentius per a les les spin-off ni es creen les xarxes necess�ries. El problema de la deslocalitzaci� de les empreses i l�establiment de les seus en altres parts del territori tamb� implica una baixada de la recerca empresarial a Catalunya. Precisament la publicaci� de l�Informe del Consell del Treball Econ�mic i Social de Catalunya posa de manifest la baixada de la recerca empresarial en R+D a Catalunya en el darrer any.

4) Com visualitzes el proc�s de Bolonya i la progressiva implementaci� de l�Espai Europeu d�Educaci� Superior? La declaraci� de l�enginyeria pot tenir alguna repercussi� a nivell d�implementaci� general de l�EEES?

El tema de l�enginyeria �s un aspecte molt espec�fic, alguns comportaments s�n de lobby o grup de pressi� for�a important. Entenc els problemes que han sorgit a nivell d�equiparaci� de titulacions, en quant al grau, i els desacords entre els enginyers t�cnics i els superiors. A nivell europeu les coses no funcionen aix�, es d�na una acreditaci� de les compet�ncies per part d�institucions externes a la universitat, com per exemple els col�legis professionals. La forma de funcionament dels col�legis varia molt del nostre pa�s a la resta d�Europa. Un govern fort que surti despr�s de les properes eleccions haur� de tractar i reformar aquesta q�esti�, intentant obrir l�estructura massa tancada i poc funcional dels col�legis. Respecte a Bolonya, sembla que ara ja est� tot encaminat. Ahir es va publicar l�avantprojecte de decret que desenvolupar� els estudis de grau, m�ster i doctorat, en una l�nea molt similar a la que es va fer p�blica al setembre. El problema que jo veig en l�aplicaci� de Bolonya deriva m�s del canvi de cr�dits, que segons el model tradicional espanyol est� basat en el nombre d�hores de treball del professorat, vers el nou model que ent�n el cr�dit com hora de treball de l�estudiant. Malgrat la reforma s�ha dut a terme d�una forma excessivament lenta, estic d�acord amb el nou model proposat pel govern, ja que atorga m�s autonomia a les universitats per definir les titulacions i els plans d�estudi. Referent als m�sters, �s cert que hi haur� una dicotomia entre els considerats oficials i els que no ho s�n, per� finalment, el que tindr� import�ncia a l�hora de trobar un bon lloc de treball dependr� del prestigi de la instituci� on s�hagi cursat i de les capacitats adquirides.