Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a en Jordi Mar�n

SEBAP
Entrevistes
Data: 27/05/2009
13816 lectures

Parlem amb en Jordi Marin, Vice-President del Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast. Llicenciat en Economia per la UB i especialitzat en el control de gesti� i sistemes d�informaci�, �s un gran coneixedor i expert de les TIC i de la societat de la informaci�. Actualment �s Director - Gerent del Consorci Digital Matar� � Maresme, per� al llarg de la seva carrera professional ha dut a terme c�rregs en diferents empreses i institucions com per exemple al Departament de F�sica Fundamental de la UB, a l�Institut Municipal de Promoci� Econ�mica de Matar�, a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci� de la Generalitat de Catalunya, entre d�altres, i ha col�laborat amb diferents universitats com a docent.

1 - Com i quan es va vincular al Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast?

L�any concret no el recordo, per� als inicis del 2001 algunes persones promotores van comentar la posada en marxa del Cercle. Jo en aquell moment estava liderant el TecnoCAmpusMatar� i, per tant, aquella era una iniciativa que convergia amb el que estava fent. Anys m�s tard, un amic del Maresme me�n va tornar a parlar i em va engrescar juntament amb en Toni Garrell a ingressar al Cercle. Tamb� vaig ser convidat per en Xavier Marcet al Barcelona Breakfast i vaig formar part de la seva Junta.

2- Quin creu que ha de ser l�objectiu del CXC-BB tant a curt com a llarg termini?

La ra� de ser del Cercle �s ser un motor de la societat civil de Catalunya perqu� aquesta sigui plenament competitiva en la Societat del Coneixement. �s a dir, ser lloc de trobada, de debat, d�opini� i d�influ�ncia, i al mateix temps esdevenir element dinamitzador, accelerador i catalitzador de perojectes i iniciatives que permetin els professionals, les empreses, les institucions i la societat en genaeral assolir el lideratge en aquesta nova era social i econ�mica.

3- Vost� �s expert en gesti� p�blica. A rel de la crisi econ�mica, la necessitat d�un canvi de model productiu basat en la inversi� tant en R+D+i com en capital hum� �s cada cop m�s evident. Qu� n�opina sobre les mesures que estan duent a terme les administracions p�bliques i els governs?

Crec que, primer de tot, cal distingir entre la gesti� de la pr�pia administraci� i les pol�tiques que aquesta impulsa.

Pel que fa a la gesti�, crec que queda molt per fer. Necessitem una gesti� p�blica professional, eficient i efica�, per� tamb� una administraci� innovadora i emprenedora que sigui competitiva per a la seva societat i, per tant, que sigui capa� de donar respostes a les necessitats. �s a dir, no nom�s ha d�administrar sin� que tamb� ha de gestionar.

Pel que fa a les pol�tiques, crec que necessitem apostes concretes i de govern: pol�tiques de recolzament, suport i est�mul d�aquells sectors i �mbits estrat�gics per al futur. �s a dir, cal potenciar l�R+D+i, apostar per sectors de valor afegir com les TIC, les energies renovables, els serveis a les persones, la salut i l�educaci� entre d�altres. El Pacte per la Recerca i la Innovaci� i el TIC.CAT, presentat recentment, poden ser bons exemples per� personalment crec ens manca massa cr�tica.

Al Cercle caldria tamb� ser concients que l�administraci� ha d�intervenir en les condicions d�entorn i, certament, ha de guiar, liderar i orientar. Per� com a professionals, organitzacions i empreses ens cal empenta, il�lusi�, ganes i ambici� per adapatar-nos als nous models econ�mics i socials per tal de ser competitius i poder liderar.

4- Un dels eixos b�sics per fomentar el canvi de model �s el paper que juguen les universitats. Creu que el sistema educatiu espanyol est� preparat per afrontar aquest canvi?

L�educaci� �s un dels temes capdals per assolir els reptes que abans plantej�vem. El sistema educatiu �s l�eina b�sica per preparar el nostre futur. En aquest sentit, crec que cal un replantejament seri�s de tot el sistema des de la prim�ria fins a les universitats. Cal adaptar el nostre sistema als paradigmes de la Societat del Coneixement, per� a la vegada cal tornar a posar sobre la taula valors com l�esfor�, l�execel�l�ncia, la innovaci� i l�empernedoria, entre d�altres.