Publicacions d'Amics del Pa�s

ENTRE LES URG�NCIES I EL SOROLL

Albert S�ez
Resum d'activitats
Data: 25/11/2013
3875 lectures

Albert S�ez, director adjunt de El Peri�dico de Catalunya i professor de Blanquerna Comunicaci� (URL). �L��tica dels mitjans ha de respondre a aquelles pautes de comportament que configuren el sentit de la seva exist�ncia: formar part del projecte emancipador de la Il�lustraci�.

Parlar de l��tica dels mitjans de comunicaci� avui �s parlar dels reptes que els imposen les noves formes de consum de la informaci� derivades de l�explosi� de les telecomunicacions i de les xarxes socials. Quan una activitat professional rep una sotragada com aquesta, ha de mirar-se al mirall i recordar el sentit de la seva exist�ncia. Els mitjans, com tantes altres coses, formen part del projecte emancipador de la Il�lustraci�. Els mitjans han de donar informaci� per fornir els coneixements dels homes i les dones lliures que es fan responsables del seu propi dest� i del seu propi govern. Els mitjans no s�n, en el seu sentit primigeni, instruments de control social, ni a favor dels poders establerts ni tampoc dels que es vulguin imposar per camins que no siguin els de la deliberaci� democr�tica. L��tica dels mitjans ha de respondre, doncs, a unes pautes de comportament de les seves empreses i dels seus professionals que responguin al sentit de la seva exist�ncia.

En el nou context, els reptes per complir aquesta funci� social s�n els de sempre: establir m�todes objectius de verificaci� de les informacions que es transmeten, triar el temari informatiu d�acord amb els interessos del p�blic per sobre d�altres inst�ncies, evitar la distorsi� de la realitat a trav�s de la manipulaci� del llenguatge i assegurar la pluralitat de punts de vista de les informacions i de les opinions period�stiques. I els impediments no han canviat massa: els poders que volen interferir en la tasca dels periodistes, la seva pr�pia subjectivitat i la interfer�ncia d�interessos empresarials o pol�tics.

La suma de la proliferaci� de les xarxes de telecomunicacions i de la digitalitzaci� dels sistemes de tractament de la informaci� ajuda en part a superar m�s f�cilment alguns d�aquests reptes. L�anomenada �autocomunicaci� de masses� (Manuel Castells) t� un sentit emancipador en la mesura que multiplica el nombre d�emissors d�informaci� i garanteix una m�s gran pluralitat de punts de vista i d�opinions. A la vegada, es multiplica tamb� l�acc�s a mitjans de comunicaci� que ara ja �s global i es facilita l�acc�s a les fonts prim�ries de la informaci� (documents, declaracions,...) de manera que s�eviten alguns riscos de la intermediaci� period�stica. Tamb� imposa noves dificultats. La principal est� relacionada amb l�acceleraci� de la producci� d�informaci�. A les xarxes, el valor suprem �s la immediatesa, la reducci� del gap temporal entre que es produeix un fet i que en donem not�cia. Aquest valor posa en risc alguns elements b�sics de l��tica period�stica, especialment pel que fa als processos de verificaci� de la informaci� i de recerca de versions contrastades dels fets. Indueix a errors i, en molts casos, provoca m�s desinformaci� que coneixement. Un fenomen que es repeteix amb la segona dificultat que m�agradaria destacar: la creaci� de soroll. La multiplicaci� de fonts d�informaci� i de canals de difusi� genera pluralitat, com hem dit, per� tamb� soroll. Les xarxes, massa vegades, en comptes d�il�lustrar el p�blic es limita a enlluernar-lo, posant al seu abast m�s informaci� de la que pot processar i entendre en el poc temps que disposa. Aquest soroll encara es multiplica exponencialment per la p�rdua d�un concepte b�sic en l��tica period�stica com �s el principi de responsabilitat editorial, hi ha molta informaci� disponible de la que ning� se�n fa responsable de la seva verificaci� i del seu tractament.

Nous i vells reptes per a una professi� que nom�s perviur� si recupera el sentit de la seva exist�ncia i mant� una �tica professional d�acord amb el que els ciutadans esperen d�ella.