Publicacions d'Amics del Pa�s

ENFOCAMENT I CREACI� DE VALOR SOSTENIBLE

Enric I. Canela Campos
Articles
Data: 31/07/2009
11065 lectures

Escrit pel Dr. Enric I. Canela i publicat a l'edici� de juliol i agost de Catalunya Empresarial. Article original en castell� que podeu trobar com a document adjunt.

Quan es parla d'economia, una de les coses en les que tothom est� d'acord �s que sense innovaci� no hi ha cap possibilitat de competir en un mercat globalitzat. Les empreses del nostre entorn han de donar cada vegada m�s import�ncia a aspectes relacionats amb l'augment del valor afegit dels seus productes o serveis ja que d'altra manera, a causa dels menors costos de m� d'obra de pa�sos d'altres zones, els ser� impossible competir en condicions adequades. Fa uns anys, en alguns pa�sos, una part important del que es denominava innovaci� no era ni m�s ni menys que una c�pia del que s'estava realitzant en altres tecnol�gicament m�s avan�ats. En mercats relativament tancats i amb una globalitzaci� escassa, en pa�sos que tenien una m� d'obra relativament barata, aquest tipus d'innovaci� local permetia competir sense massa dificultats amb els productes i serveis del propi �mbit d'influ�ncia.

Tanmateix, en els pa�sos del nostre entorn econ�mic, m�s desenvolupats, els profunds canvis derivats de la globalitzaci� que, entre altres coses, van comportar l'obertura dels mercats i l'eliminaci� del proteccionisme, han arru�nat aquest model "innovador" i ho han despla�at a pa�sos on el cost de la m� d'obra �s baix. Ara, en tot all� que es pot transportar i no t� el mercat captiu, cal innovar per poder competir internacionalment.

SEGUIM ALLUNYATS DE LA UE

Malauradament Catalunya, tradicionalment din�mica i moderadament innovadora, es troba en una situaci� de debilitat respecte als seus competidors globals. Catalunya, en temps m�s emprenedora que altres zones de l'Estat, tenia al seu abast el mercat espanyol. Avui, aix� no �s aix�. Les coses han canviat substancialment i alhora que els mercats espanyols accedeixen a altres fonts, Catalunya ha diversificat els seus mercats. Aix� no seria dolent, al contrari, per� el seu atractiu en els mercats ha disminu�t notablement, b�sicament per tenir un baix �ndex de competitivitat i una capacitat d'innovaci� empresarial molt per sota de la dels seus competidors.

Sobre aquest punt les estad�stiques ens donen alguna informaci� significativa. Les �ltimes dades consolidaDES sobre R + D, que corresponen a l'any 2007, indiquen que Catalunya va dedicar un 1,48% del PIB a R + D, mentre que l'any 2006 havia dedicat un 1,42%. Es tracta d'un modest increment, per� l'�ndex encara est� bastant allunyat del 1,83% que va dedicar, de mitjana, la Uni� Europea. Encara que pugui semblar que aix� no dista massa de la mitjana, el resultat �s francament descoratjador ja que cal tenir en compte els pa�sos recentment incorporats, que si b� alguns dediquen menys, la majoria tenen un cost d'obra molt menor. La dada �s especialment dolenta si es considera que els pa�sos amb els quals s�ha de competir inverteixen m�s del doble en recerca i desenvolupament. Les dades, fredes, a�llades, potser no tinguin gaire utilitat, per� quan es compara la seva evoluci� amb la dels competidors immediats les coses cobren sentit. La despesa catalana en R + D no nom�s no convergeix amb la dels pa�sos m�s desenvolupats de la Uni� Europea, sin� que s'allunya. S'obre una escletxa entre estats, com Catalunya enfront dels pa�sos n�rdics, que inverteixen m�s del doble.

Quan analitzem la distribuci� de la despesa en R + D a Catalunya, s'observa que l'any 2006 un 35% procedia del sector p�blic, incloent les universitats. Aquesta distribuci� en la que una tercera part de la inversi� en R + D procedeix del sector p�blic i les altres dues terceres parts del sector privat, es pot considerar adequada, per� hi ha una dada negativa, l'any 2007, encara que no molt, va augmentar el percentatge que provenia del sector p�blic i va passar a ser del 38%, degut a que la inversi� del sector privat no va cr�ixer tot i ser un any en que l'evoluci� econ�mica espanyola va ser aparentment bona.

�PER� PER QU� NO S�INNOVA A CATALUNYA?

No �s gens f�cil donar una resposta correcta, ja que hi ha moltes causes i totes elles relacionades. El que s� que hi ha �s una resposta �bvia i immediata. Els qui dirigeixen les empreses decideixen no fer-ho perqu� prefereixen dirigir les seves inversions a aquells aspectes del negoci que els rendeixen m�s beneficis a curt termini per a satisfer els seus propietaris o accionistes, enfront d'altres m�s incerts derivats de la investigaci�. La innovaci� nom�s es produeix quan �s ja imprescindible per competir.

Cal tenir en compte, per�, que la investigaci�, el desenvolupament i la innovaci�, encara que poden ser objecte de substancials ajudes i desgravacions fiscals, requereixen disposar de recursos econ�mics, b� propis o obtinguts a trav�s de l'endeutament. Fa un parell d'anys, l'economia vivia encara un per�ode de bonan�a tot i que comen�ava una certa desacceleraci�, el diner era barat i f�cil obtenir-lo. Un bon moment per invertir en R + D, potenciar els productes amb valor afegit i preparar-se per als moments m�s dif�cils, per� les empreses, en general, malgrat les campanyes d'incentivaci� no percebien de forma fefaent la necessitat d'innovar. L'experi�ncia diu que, malauradament, la majoria de les empreses nom�s es decideixen a invertir quan les circumst�ncies els obliguen. Potser avui aix� no seria tan greu si el moment no coincid�s amb una forta restricci� del cr�dit.

Estem doncs en un moment cr�tic per a la R + D + i empresarial. La Cambra de Comer� de Barcelona estimava que les coses poden empitjorar encara m�s, ja que la dificultat que troben les empreses per obtenir cr�dit a causa de la crisi financera limita la despesa en innovaci�. Aquesta organitzaci� empresarial preveu una disminuci� del nombre d'empreses innovadores del 40% al 34% entre el 2008 i el 2009. El cas �s que quan les empreses es troben en dificultats i requereixen de cr�dit per a la inversi�, es troben amb un sistema financer tancat i sense cap ajuda real de l'administraci� p�blica. La majoria de les vegades s�n ajudes que requereixen avals, que nom�s estan a l'abast d'aquells que no requereixen finan�ament. Aquesta circumst�ncia contrasta amb el que passa als Estats Units, paradigma del tan criticat capitalisme, on l'Administraci� interv� de forma efectiva per salvar les empreses m�s emblem�tiques.

Conv� donar una nota d'alerta. El desastr�s model econ�mic espanyol, dependent de la construcci�, ens ha sumit en una crisi m�s profunda que la d'altres pa�sos europeus i la recuperaci� ser� m�s lenta. Quan els pa�sos l�ders surtin de la crisi i tornin a cr�ixer, per contenir la inflaci�, el diner s�encarir�, cosa que dificultar� encara m�s la nostra sortida.

POCA CULTURA EMPRENDEDORA

En tot cas, resoldre els problemes requereix con�ixer les causes. Per qu� els directius decideixen no innovar quan el mercat �s favorable? Per qu� s�n tan reticents? Per qu� no hi ha m�s transfer�ncia de coneixement, m�s innovaci�?

No s� si la millor manera d'explicar-ho sigui inventant un exemple d'una cosa que em resulta molt proper. Imaginem una empresa de l'�mbit de l'alimentaci�. T� a les seves mans una subst�ncia obtinguda com un subproducte en l'elaboraci� d'un suc de fruites. Descobreix que aquesta subst�ncia t� la propietat de, per exemple, reduir la hipertensi� o reduir la concentraci� de glucosa en sang en cas de lleugera hipergluc�mia. Pensen que es podria afegir a algun o a alguns dels productes alimentaris que distribueixen. No la comercialitza cap empresa en el m�n com nutrac�utics o aliment funcional. Seria un producte de valor afegit relativament elevat. Estudien la legislaci� espanyola i europea, fan les seves consultes, s'adonen que per fer-ho �s necessari que la Comissi� Europea ho autoritzi i per aix� han d'aportar proves cient�fiques del que pretenen demostrar en les seves al�legacions, �s a dir, les virtuts que atribueixen al nou producte, i tamb� de la seva innocu�tat per a la salut. Com fer-ho? S�assessoren amb professionals de la universitat. Aquests els diuen que han de fer una s�rie d'assaigs cl�nics i que per a que siguin significatius, podrien costar al voltant de 60.000 euros. L'empresa intenta economitzar i rebaixa la xifra. L�gicament, els assaigs cl�nics tenen uns costos i com menys voluntaris s'utilitzin en els assajos, menys significaci� tindr� el resultat estad�stic. Al final ho descarten, �s car. Tot queda en res.

Aquesta mateixa empresa, que es t� per innovadora, decideix distribuir un producte d'una empresa estrangera. Per introduir en el mercat es gasta 600.000 euros en publicitat. El seu marge comercial �s menor del que tindria amb un producte propi.

Per qu� ha renunciat quan el cost afegit de la recerca com a molt, una vegada aplicades les desgravacions, li podria representar a l'empresa no m�s enll� del 5% del que li costa una campanya a la televisi�? Quin �s el risc? Que el producte no funcioni? La veritat �s que resulta dif�cil d'explicar. Podria tenir sentit si el cost de la recerca represent�s un percentatge molt m�s gran i un temps molt llarg. Seria el cas de la ind�stria farmac�utica. Aquest sup�sit nom�s es pot explicar per l'aversi� al risc, per la poca cultura emprenedora d'alguns dels nostres empresaris.

Tamb� cal dir que la pol�tica espanyola en mat�ria de recerca, i com �s el cas de la ind�stria farmac�utica, perjudica la inversi� en aquest aspecte. Algunes de les estrat�gies encaminades a reduir la factura de la seguretat social comporta la desincentivaci�n de la inversi�. Cal trobar l'equilibri.

LAMENTEM P�RDUA DE CREDIBILITAT

I parlant de la pol�tica a favor de la recerca i el desenvolupament, no puc no citar una cosa que va succeir mentre escrivia aquest article. Es va fer p�blic que la Font Europea de Neutrons per Espalaci�n (ESS, per les sigles en angl�s), no s'instal�lar� a Bilbao, sin� a la ciutat sueca de Lund, ja que en una votaci� preliminar, la candidata Sueca va obtenir els vots d'Alemanya , Fran�a, Pol�nia, Dinamarca, Noruega, Est�nia, Let�nia, It�lia i Su�ssa i nom�s Portugal va votar per la capital basca. Sembla ser que les raons que van impulsar els governs europeus a preferir la ciutat sueca a la basca estan relacionades amb l'escassa credibilitat que t� l'Estat espanyol en temes de recerca, desenvolupament i innovaci�. Espanya nom�s va dedicar l'any 2007, un 1,27% del seu PIB a R + D + i, mentre que els suecs van dedicar pr�cticament el triple un 3,64%.

Tot i el notable esfor� que estan fent a Euskadi en R + D, amb una inversi� de l�1,65%, sent l�ders a l'estat espanyol, i de la seva creixent credibilitat, no han estat suficients per compensar la poca confian�a que inspiren les err�tiques pol�tiques del Govern espanyol. Aquest fet �s especialment greu perqu�, sense cap dubte, Bilbo tenia altres avantatges: les actuals condicions permetrien que la instal�laci� a Bilbao comenc�s a ser operativa molt abans que a Lund. Posteriorment, i amb presses, el Govern espanyol sembla haver arribat a un acord amb el suec per a que les instal�lacions de disseny i fabricaci� dels acceleradors, laboratori de proves i una estaci� d'acc�s remot s'instal�lin en l'esmentada ciutat bisca�na. Encara que el resultat d'aquesta negociaci� sigui positiu i el Pa�s Basc obtingui el premi de consolaci�, aix� no deixar� de ser una mostra m�s del trist futur que li espera a l'economia del coneixement a Espanya si no es produeixen canvis radicals.

MANCA SENSIBILITAT EN INNOVACI�

Catalunya, encara que amb limitacions, t� capacitat per crear el seu propi sistema d'R + D i tamb� d'innovaci�. En l'�ltim decenni, s'han creat diferents centres tecnol�gics, instituts, parcs cient�fics, parcs tecnol�gics, parcs cient�fico-tecnol�gics, cl�sters, plataformes, un conjunt d'eines totes elles v�lides, per� al meu entendre, sense ordre ni concert. En l'�mbit de la recerca m�s b�sica, ni les universitats ni el Govern de la Generalitat han estat capa�os d'establir prioritats i sempre ha prevalgut una sola pol�tica: "caf� per a tots". �nicament hi ha hagut una excepci�: Andreu Mas-Colell, que malauradament va estar massa poc temps al capdavant de la Conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci�. Encara que, qui li va succeir en el c�rrec va procurar mantenir alguns dels seus projectes, especialment d'investigaci�, la posterior pol�tica de vol gallinaci, va fer que les coses acabessin malament: amb la desaparici� d'un departament espec�fic, capa� de planificar en un �mbit tan sensible per l'economia del coneixement.

En l'�mbit m�s proper a les empreses existeix ACC1�, resultat de sumar el CIDEM i el COPCA. Al meu entendre, aquest organisme dedicat a donar suport als projectes internacionals ha funcionat amb relativa efic�cia, mentre que el CIDEM, enfocat a la innovaci� empresarial no ha tingut massa �xit, ja que ha diversificat en exc�s les seves accions sense recursos suficients per a cap d�elles. Les empreses s'associen en alguns cl�sters, per� sembla que l'�nic inter�s real �s obtenir alguns petits beneficis de l'administraci�; resultats derivats d'aquestes agrupacions: molt pocs.

Per qu� les coses no han funcionat? Una ra� ja l'he indicat, poca sensibilitat empresarial per la innovaci�. Explicava un emprenedor de l'�mbit qu�mic que el que falla en la transfer�ncia de coneixement entre universitat i empresa �s la demanda empresarial. A Catalunya hi ha un bon potencial investigador, bastant descoordinat; capa� de publicar a les millors revistes cient�fiques internacionals, preparat per triomfar en els millors centres americans, per� que no aconsegueix despertar el m�s m�nim inter�s per les empreses. Per qu�?

Les universitats i les empreses es nodreixen de personal que procedeix d'una mateixa societat, b�sicament la catalana. Els que es dediquen a ser professors universitaris no tenen com a objectiu ser emprenedors, es dediquen a aquesta professi� perqu� els agrada la doc�ncia universit�ria o la investigaci� o, probablement, ambdues; mentre, que els que decideixen ser empresaris s� que tenen o han de tenir vocaci� emprenedora . No �s l�gic demanar major esperit emprenedor als universitaris que els empresaris. �s cert que en pa�sos amb els quals competim, la creaci� d'empreses spin-off, fruit de la recerca, �s m�s gran i hi ha m�s patents, i tamb� ho �s que les empreses investiguen i creen moltes m�s start-up que nosaltres.

Tamb� �s cert que les universitats podrien fer m�s amb millors eines de gesti� interna. Es pot atacar a les universitats per� hi ha una tena� realitat, les normes que les regeixen fan impossible la governabilitat, una cosa que cal agrair al Govern de l'Estat. En aquells primers anys de democr�cia, van decidir fer una llei a favor de l'assemblearisme i contra qualsevol tipus de govern, segurament per reacci� a la dictadura, els resultats parlen per si sols. Ara, ning� s'atreveix a modificar les coses.

S�N NECESSARIS M�S RECURSOS

Deixo per al final un aspecte que no pot pal�liar la manca d'esperit emprenedor, per� s� crear les condicions per ser-ho. Com he indicat, Catalunya disposa d'alguns instruments, per� els recursos de qu� disposa s�n rid�culs, i tamb� manca de les eines financeres necess�ries. Amb un model de finan�ament com l'actual, una part important del Producte Interior Brut (PIB), en lloc de destinar-se a la R + D + i, desapareix, i es redistribueix per l'Estat. Catalunya, que t� menys recursos per habitant que els ciutadans d'altres parts de l'Estat. Si que �s cert que podria crear m�s incentius financers, per�, �amb quins recursos? Quines solucions tenim? Jo crec que de llarg abast nom�s hi ha dos, m�s recursos econ�mics aplicats a la R + D + i des del sector p�blic, i una aposta per crear m�s esperit emprenedor entre els joves, des de nens, un profund canvi cultural i una millor educaci�. Malauradament, si contemplem els indicadors, veurem que a Catalunya la despesa p�blica en educaci� en el 2006 era del 3,4% del PIB, mentre que la mitjana espanyola era del 4,3%, i en la Uni� Europea del 5,0% . Dif�cilment, un pa�s pot avan�ar en l'economia del coneixement si no inverteix en educaci�.

No hi ha receptes m�giques que canvi�n els comportaments. Haurem d'afavorir als que volen ser emprenedors i crear les condicions per atraure�n d�altres de fora de les nostres fronteres. �s l'�nic que es pot fer a curt termini, per� no cal oblidar el futur.