Publicacions d'Amics del Pa�s

En front la crisi capital hum�

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 11/03/2009
16415 lectures

Es conegut que un dels problemes de l�economia espanyola, i que si be ha estat reconegut no s�ha posat soluci�, es la p�rdua sistem�tica de productivitat respecte els pa�sos amb qui competim, som un dels pa�sos de la Uni� que m�s hores treballem per� ocupem les darreres posicions quant a rendiment d�aquest temps, algunes dades indiquen que de cada 8 hores de treball sols 5 son imputables a producci� real. Millorar la productivitat vol dir fer m�s amb menys, i esta estretament lligada a l��s eficient i efica� de les capacitats productives i als coneixements i les actituds de les persones

�s conegut que un dels problemes de l�economia espanyola, i que si be ha estat reconegut no s�ha posat soluci�, �s la p�rdua sistem�tica de productivitat respecte els pa�sos amb qui competim, som un dels pa�sos de la Uni� que m�s hores treballem per� ocupem les darreres posicions quant a rendiment d�aquest temps, algunes dades indiquen que de cada 8 hores de treball sols 5 son imputables a producci� real. Millorar la productivitat vol dir fer m�s amb menys, i esta estretament lligada a l��s eficient i efica� de les capacitats productives i als coneixements i les actituds de les persones. Una p�rdua sistem�tica de productivitat que afecta directa a la competitivitat la qual, en el cas espanyol, tamb� es veu afectada pel major creixement de la inflaci� respecte als pa�sos capdavanters de l�eurozona.

Sens dubte la menor productivitat, conjuntament amb l�enorme d�ficit comercial que superant el 10% del PIB evidencia la p�rdua de competitivitat en el mercat exterior, era un dels aspectes que m�s dubtes posaven sobre la solidesa del model econ�mic espanyol i que evitaven veure amb optimisme el creixement futur del nivells de renta, ja que aquests es produ� b�sicament per l�alta creaci� d�ocupaci�, -amb contenci� dels salaris-, i l�augment de la tassa d�activitat, sense oblidar que una part molt important del bon nivell de vida que es gaudia es fonamentava en el creixement sistem�tic de l�endeutament el qual encara que s�ignor�s tenia l�mit i data de caducitat.

Fora incert afirmar que la productivitat i la riquesa no ha crescut, per� l�an�lisi no s�han de fer de forma endog�mica, s�ha de circumscriure en el context de l�economia global i el lliure moviment dels recursos, del capital tecnol�gic i l�avens cient�fic, i �s en aquest escenari on cal acceptar que la productivitat espanyola ha disminu�t not�riament des de 1995 en comparaci� amb altres pa�sos. En aquets context de deteriorament de la productivitat cal considerar els marcs regulatoris de l�activitat relatius a les politiques de contractaci� de treballadors o de les facilitats per sincronitzar les capacitats productives amb les evolucions dels mercats, les carregues impositives i els tr�mits administratius, ja que les dades publicades pel Banc Mundial relatives a les facilitats per desenvolupar activitats econ�miques evidencien la correlaci� directa entre productivitat i marcs regulatoris; tampoc es pot ignorar la relaci� directa entre productivitat i volum de les empreses, les dades emp�riques obtingudes per l�OCDE demostren que aquest �s un fet que succeeix en totes les economies, i que en l�Estat Espanyol es concreta en que les empreses amb mes de 250 treballadors assoleix productivitats un 25% superiors a la mitjana, mentre que les petites �s pr�cticament la meitat de la mitjana, per� especialment cal acceptar que una de les raons fonamentals de la baixa productivitat rau en la feblesa del capital hum�, en la seva formaci�, ja que aquest no sols afecta a la productivitat sin� tamb� a la capacitat d�extracci� de valor de les eines tecnol�giques, a la possibilitat d�accedir als mercats globals, i a la capacitat d�extreure potencial de les inversions en R+D+i, condicionant tamb� la capacitat de transformaci� dels models econ�mics fent-los m�s inestables i d�bils a les conjuntures negatives.

Sabem que la p�rdua de competitivitat i els baixos �ndexs relatius de productivitat dificulten competir en un entorn global, i obliguen a un fort endeutament extern, un fet que augmenta les dificultats de finan�ament en especial en moments complexes com els actuals; per aquest motiu la via per minimitzar els efectes de la crisis i accelerar sortir de la mateixa, �s assolir un alt nivell de productivitat, tot produint productes d�alt valor afegit col�locant-los en els mercats internacionals -conservant els mercats europeus que reben el 75% de les exportacions espanyoles i adre�ant-se tant als mercants emergents com aquells altes de valor d�arreu del planeta-. Per fer-ho cal actuar sobre l�element primigeni, �s a dir en recuperar la potencia del capital hum� que any rere any ha minvat al nostre pa�s al comparar-lo amb altres pa�sos, ja que si be els darrers 50 anys els temps d�escolaritzaci� quasi s�ha duplicat, passant de 4,97 a 9,39 anys, i que .gaireb� el 60% de la poblaci� te algun estudi secundari o universitari, quelcom semblant ha passat en els pa�sos capdavanters de l�OCDE, el que comporta que la diferencia sigui essent significativa.

Essent cabdal recuperar la potencia del capital hum� caldria aprofitant aquest temps de crisi, que comporta uns alt �ndex d�atur, per incrementar les capacitats del capital hum�. �s necessari un Pla nacional de formaci� per l�ocupabilitat que arribi anualment a no menys del 70% de la poblaci� en atur, tot centrant la formaci� en 3 l�nies en funci� dels coneixements previs i prefer�ncies i una transversal com�, la primera �s l�associada a les eines tecnol�giques en especial les ofim�tiques, la segona centrada en la utilitzaci� de maquinaria instrumental i d�oficis, i la tercera en mercats i idiomes. Quant a la l�nia transversal hauria de centrar-se en incrementar la capacitat d�an�lisi i aprenentatge en base al foment de la lectura i l�observaci�. Un pla ambicions i possible en base a les infraestructures dels centres de formaci� existent i la coordinaci� entre els ajuntaments i la Generalitat, tot assumint que les coses han canviat i que no es podent infrautilitzar les infraestructures ni les capacitats dels recursos humans, en aquesta l�nia les instal�lacions i equipaments haurien d�esser utilitzades de 6am a 23 pm, i per la dotaci� del professorat requerit no oblidar les capacitats dels aturats amb capacitat pedag�gica/docent i coneixements suficients complementant el seu subsidi d�atur.

�s ara quant m�s que mai una aposta decidida per la formaci�, i en especial dels aturats, pot permetre sortir enfortits de la crisi, mantenir l�autoestima, disminuir el risc de confrontaci�, i agilitzar la recuperaci�. Fer-ho o no dep�n solament de voluntat pol�tica, del convenciment de d�import�ncia del capital hum�, i d�entendre que en situacions com l�actual el continuisme no porta enlloc. Aprofitar el temps d�atur per millorar �s dons el repte indefugible, com indefugible �s l�exig�ncia de que la formaci� sigui possible.

Antoni Garrell i Guiu

President del Consell Assesor del Cercle per al Coneixement

28 de febrer de 2009