Publicacions d'Amics del Pa�s

Els l�mits �tics en la pol�tica

Joan Majo i Cruzate
Resum d'activitats
Data: 25/06/2013
4485 lectures

Joan Maj�, president de la comissi� Cercle per al Coneixement, reclama un renaixement de l�exig�ncia �tica en tots els aspectes de l�actuaci� pol�tica i demana aquest esfor�, sobretot, als partits pol�tics. Sin�, la democr�cia est� en perill, afirma.

Cada vegada �s m�s gran la preocupaci� de la societat per la manca d��tica en l�actuaci� pol�tica, i aquest �s un dels elements, encara que no l��nic, que ha fet disminuir la valoraci� popular dels pol�tics. �s bo que sigui aix�, i ens hem d�alegrar que aquesta preocupaci� es manifesti i pugui conduir a una reacci� positiva. Per� alhora �s perill�s, ja que si no s�enfoca adequadament, pot posar en perill les perspectives futures de la conviv�ncia democr�tica. Vull dir que no podem acceptar que el resultat de tot aix� sigui un atac indiscriminat als pol�tics i un arraconament de la pol�tica, perqu� ara la necessitem m�s que mai. En un moment en el que la societat est� cada vegada m�s sotmesa als dictats dels poders econ�mics i financers, nom�s la fortalesa de la pol�tica democr�tica, que representi de veritat els interessos dels ciutadans, pot actuar de contrap�s i evitar unes derives com les que estem patint des de fa uns anys.

�s per aix� que m�agradaria fer algunes consideracions.

1. La dedicaci� a l�activitat pol�tica pot tenir diverses motivacions, que normalment es barregen: voluntat de servei, desig de poder, recerca de notorietat, oportunitat de negoci... Em sembla clar que, malgrat que despr�s es pugui desviar, si inicialment la primera no passa per davant de tota la resta, ser� molt dif�cil mantenir sempre uns criteris �tics en l�actuaci�. He sentit dir, i ho comparteixo en bona mida, que �si un no es dedica a la pol�tica per servir a uns ideals i a uns interessos col�lectius, fins i tot amb un esperit de sacrifici, �s probable que acabi fent-ho al servei d�uns interessos econ�mics, leg�tims o il�legals, per� personals.� Crec que �s una visi� encertada, encara que potser un xic exagerada.

2. Sovint s�identifica la manca d��tica especialment amb la corrupci�, entesa com aprofitar-se personalment del poder per l�enriquiment personal. �s cert que �s probablement un dels casos m�s indignants i, fins i tot, �s un delicte perseguit penalment. Per� aix� no vol dir que els l�mits que marca l��tica nom�s estiguin en l��rea de la corrupci� econ�mica. Dit d�una altra manera: hi ha molts comportaments que sense ser delictius, no son �tics. No �s �tic prometre coses que saps que no podr�s complir. No �s �tic atorgar c�rrecs o ajuts a persones o a organitzacions per raons de relaci� personal o d�amistat. No �s �tic utilitzar en la lluita pol�tica versions deformades de la realitat per desprestigiar els adversaris. No �s �tic fer c�rrer rumors per donar una imatge negativa d�alg� o d�alguna organitzaci�. En podr�em trobar molts d�altres, per� en vull destacar a un d�ells: la mentida.

3. Em centro en aquest perqu�, a m�s de profundament contrari a l��tica, la falsedat �s una �s una de les coses que m�s destrueix la base dels nostres sistemes pol�tics, fonamentats en la representaci�, �s a dir en la delegaci� que els ciutadans fan en els pol�tics per que els representin. Aquesta relaci� no pot funcionar sense la confian�a. Podem acceptar que els representants tinguin unes idees que no sempre coincideixen amb les nostres, podem acceptar que tinguin una vida privada basada en uns principis que no s�n els nostres, podem acceptar que no siguin ni tant espavilats ni tant intel�ligents com esper�vem, per� no podem acceptar que ens menteixin i ens enganyin. Si els ciutadans veuen que menteixen en uns afers, vol dir que poden mentir en qualsevol altre tema i, per tant, saben que els poden estar enganyant. Aix� �s la fi de la confian�a.

4. El greu problema actual �s que els partits pol�tics han tingut inter�s en identificar comportaments poc �tics amb comportaments il�legals i han abusat de la presumpci� d�innoc�ncia, considerant que un pol�tic no ha de revisar la seva actuaci� mentre no hi hagi una sent�ncia judicial, cosa que la lentitud i la complexitat dels processos acaben molt sovint conduint a la impunitat. Aix� genera una imatge de conniv�ncia dels partits amb els corruptes. Crec que cal un renaixement de l�exig�ncia �tica en tots els aspectes de l�actuaci� pol�tica (tant si s�n judicialitzables com si no) i que aquest impuls ha de n�ixer en el s� dels propis partits. La vigil�ncia interna i la suspensi� preventiva (provisional o revisable, si cal) hauria de ser la demostraci� d�una actitud seriosa i decidida per evitar casos de desviaci� �tica. Els partits pol�tics no es trauran de sobre la sospita de ser, al menys, c�mplices de la corrupci� si no tenen un comportament molt exemplar al respecte, i tot i aix�, els costar� molt.

5. S� que aquesta manera d�actuar representa una exig�ncia segurament superior a la que podr�em tenir amb la manca d��tica en altres sectors, per� penso que l�activitat pol�tica t� una dimensi� de lideratge, de visibilitat i de referent que obliga a acceptar aquest tracte m�s exigent i, si �s el cas, aquest sacrifici suplementari. Ja ho demanaven als romans a la dona del C�sar... En canvi no crec que s�hagi d�exigir el sacrifici que poden suposar unes retribucions excessivament inferiors a les d�altres �rees de la vida professional. Per� aquest �s un altra tema.