Publicacions d'Amics del Pa�s

Els blancs i negres de la reforma de Bolonya

Enric I. Canela Campos
Posicionaments
Data: 06/04/2008
25311 lectures

Els proppassats 27, 28 i 29 de mar� es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona la Confer�ncia de Primavera de l�Associaci� Europea d�Universitats (EUA). L�objectiu d�aquesta reuni� era tractar les pol�tiques i estrat�gies de les institucions d�educaci� superior per tal de millorar l�efic�cia de las cada vegada m�s diverses organitzacions i sistemes d�educaci� superior europees.

Malgrat aix� i at�s que a l�Estat espanyol el curs vinent es comencen a impartir els primers ensenyaments reformats d�acord amb les directrius donades per adaptar el sistema universitari estatal a l�Espai Europeu d�Educaci� Superior, el denominat proc�s de Bolonya, i que totes les universitats p�bliques estan en ple debat per configurar els seus plans d�estudi segons aquest model, alguns estudiants, molt pocs, i un redu�d�ssim nombre de professors, han volgut aprofitar aquesta avinentesa per expressar les seves queixes i denunciar els suposats mals inherents a aquest proc�s. Segons ells, la reforma ha de destruir la universitat p�blica, mercantilitzar-la, posar-la al servei de l�empresa i impedir que els estudiants amb m�s mitjans econ�mics puguin estudiar. Els qualificatius que s�han fet servir han estat molts, i tots ells basats en arguments for�a allunyats de la realitat.

M�ha semblat que el Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast �s un lloc adient per fer un posicionament sobre el tema col�locant cada pe�a al seu lloc i explicant el meu punt de vista sobre quina �s la situaci� d�aquest proc�s a Catalunya.

En primer lloc �s necessari assenyalar que l�adaptaci� del model espanyol al model que adopten la resta de pa�sos europeus permetr� l�equiparaci� de les titulacions a tota Europa i evitar� els absurds processos d�homologaci� que a vegades triguen anys a resoldre�s. Aix� s�aconseguir� amb un �nic sistema de titulacions reconegudes i una facilitat de mobilitat d�estudiants i titulats. Tot plegat ajudar� al proc�s d�integraci� europea. Sens dubta una excel�lent not�cia.

Si ens centrem en l�actual situaci� a l�Estat, es canviar� definitivament el nostre estrany sistema de mesura que considera que un cr�dit equival a deu hores de classe del professor i, en adoptar-se el cr�dit europeu, l�ECTS, passar� a equivaler a la feina global que fa l�estudiant per assimilar la mat�ria, com passa a tota Europa. Cal assenyalar que aix� ja impera a la resta de pa�sos sense que tingui res a veure amb el proc�s de Bolonya. De fet ja es volia adoptar a Espanya a finals dels 80, per� q�estions m�s relacionades amb el control de la feina dels funcionaris docents que amb la qualitat acad�mica ho van impedir. Aix� mateix, s�adopta un sistema de doc�ncia i aprenentatge que es basar� en una relaci� m�s intensa entre professorat i estudiants. A l�Europa de refer�ncia aix� ja �s aix� amb independ�ncia del proc�s de Bolonya. Dos canvis que, al meu entendre, i de la majoria de la comunitat universit�ria s�n intr�nsecament positius.

Entre els aspectes negatius imputables estrictament a l�Estat espanyol i que ens diferencien d�Europa, podem constatar que el proc�s d�adaptaci� s�ha dilatat massa en el temps i mentre que en els altres pa�sos ja s�han implantat les reformes, aqu� portem 10 anys parlant i fins ara realment no es comen�a. Per altra banda, el model de titulacions que va decidir aplicar el govern espanyol, si b� nominalment �s el mateix que a Europa, en realitat divergeix. El govern va decidir adoptar un sistema homogeni de quatre anys. No deixa cap flexibilitat. M�s encara, la seva obsessi� centralista i homogene�tzadora imposa un sistema administratiu r�gid amb controls a priori impensables a l�Europa de refer�ncia. Aix� exigeix una �verificaci� del t�tol�, feta pel Consell d�Universitats previ un informe de l�Agencia Nacional de Evaluaci�n de la Calidad y Acreditaci�n (l�ANECA), i sense la qual no �s pot implantar el t�tol. Aquest informe de l�ANECA �s un exhaustiu i detallat examen necessari per garantir des de l�Estat la idone�tat del t�tol. Est� clar que el Govern catal� i les universitats s�n considerades per l�Estat incapaces de gestionar adequadament les seves compet�ncies. L�Espanya moderna que convergeix a Europa no ent�n res de flexibilitat i autonomia.

Per altra banda hi ha algunes q�estions que amenacen conduir al proc�s de Bolonya a un frac�s. La primera d�elles �s el tema de les beques i aquest �s l��nic aspecte en el que coincideixo amb els estudiants que s�han manifestat contra el proc�s. Si les seves reivindicacions s�haguessin centrat en aquest punt i no les haguessin embolicat en absurdes crides contra la mercantilitzaci� de la universitat i altres �perles�, els hagu�s donat suport sense dubtar-ho. La ra� �s clara. El nou model docent que comporta el canvi obligar� sense cap mena de dubte a una dedicaci� m�s elevada dels estudiants a la universitat, especialment pel que fa al treball individual. La refer�ncia europea s�n 1.500 hores per curs, distribu�des en 40 setmanes, destinades exclusivament a l�estudi, comptant la perman�ncia a la universitat, i amb aquest esquema estem preparant els nous plans. Est� clar que aix� �s equivalent a una jornada laboral ordin�ria i que pensar que els estudiants amb menys mitjans econ�mics podran estudiar �s un error. Nom�s ho podrien fer estudiant mig curs per anys i doblant el temps destinat a la seva formaci�. Aix� seria una injust�cia social evident i que no es pot permetre de cap de les maneres. La soluci� a aquest problema �s que les beques universit�ries tamb� convergeixin a Europa. Deixant de banda el conflicte competencial del tema, l�Estat es nega a complir la sent�ncia del Tribunal Constitucional i no traspassa totalment la compet�ncia a Catalunya i a sobre la discrimina, Espanya est� a la cua d�Europa quant a recursos destinats: poques beques i de baix import. Si realment no es vol que la reforma sigui un rotund frac�s cal, aquest any, augmentar les dotacions i gaireb� universalitzar els ajuts econ�mics als estudiants, altrament les universitats acabaran rebaixant continguts per evitar suspensos i aband� massiu. Cal recordar que se les critica pels abandons sense tenir en compte les condicions dels estudiants.

Un segon aspecte indefugible �s el dels recursos humans i les infraestructures. El nou model obliga a una atenci� m�s personalitzada a l�estudiant. �s a dir, a la reducci� de les classes nombroses i a la creaci� de grups de discussi� professor � alumnes. Aix� vol dir m�s hores de personal docent o de suport a la doc�ncia. Igualment, aquest model de gesti� de la doc�ncia exigeix espais adequats per desenvolupar-la. �s obvi que discussions amb pocs alumnes no es poden fer simult�niament si nom�s es compta amb aules d�elevada capacitat. Corregir aix� vol dir invertir en obres. De moment no he sentit res sobre com resoldre aquests problemes, ans al contrari, nom�s he sentit veus sobre el cost gaireb� nul de la reforma.

Per a mi la conclusi� �s clara. La converg�ncia europea �s indubtablement bona. El que no crec �s que els governs, catal� i espanyol, cadasc� en l��mbit de les seves compet�ncies hagin abordat seriosament la manera de resoldre els punts febles. Molts centres i departaments universitaris estan treballant per� l�escepticisme �s descriptible. Espanya, i Catalunya no s�ha quedat endarrere, s�ha caracteritzar sempre per legislar sense fer una mem�ria econ�mica realista i una planificaci� adequada. Desitjo que aquesta vegada l�excepci� confirmi la regla.