Publicacions d'Amics del País
Els arbres i el bosc
- Joan Majo i Cruzate
- Articles
- Data: 22/04/2013
- 5325 lectures
Joan Majó analitza els factors que han canviat la societat i demana una reformulació del capitalisme, de la democràcia i d’Europa. “Hem de tornar a posar les persones i la democràcia per sobre dels diners”.
Des de mitjans de la dècada dels 80, i sobretot des de la desaparició del món soviètic, hem estat davant d'un arbre ple de flors econòmiques. Els primers vint anys vam estar enlluernats per la quantitat de fulles i brots verds que lluïa; a partir de 2008 el seguim veient però amb fulles seques i en perill de pansir-se del tot. Tant les fulles dels primers vint anys com les branques d'ara ens han impedit veure què estava passant al bosc, que els arbres canviaven i que s'hi estava preparant una forta tempesta. Pot ser que l’arbre torni a tenir fulles verdes, però si no hi posem remei, la tempesta se les emportarà totes.
Cinc elements, almenys, han contribuït a canviar l'escenari: 1. La globalització, que en fer caure moltes de les fronteres que impedien el lliure moviment de persones, de productes, d'informació i, sobretot, de capitals, ha convertit en inútils les regulacions d'àmbit nacional, ha debilitat extraordinàriament el poder dels estats, llevat d'aquells que tenen una gran dimensió i una forta cohesió, i ha forçat la creació d'uns nous ens supraestatals. 2. L'emergència de noves entitats polítiques, que a causa del seu fort desenvolupament econòmic recuperen (la Xina, Rússia) o adquireixen (l'Índia, el Brasil) un pes extraordinari en les decisions econòmiques i polítiques mundials. A uns quinze anys vista, la Xina, els EUA i l'Índia tindran cada un, i per aquest ordre, un pes econòmic tres vegades superior al de qualsevol altre estat dels actuals, excepte si la zona euro es convertís en un estat federal i passés així a ser la tercera potència mundial. 3. La deriva financera de l'economia, que fa que cada vegada creixi més la part del PIB dels països desenvolupats que prové del negoci purament financer, sense relació amb l'economia real, la de producció de béns i prestació de serveis, activitats que creen valor per als ciutadans. Que una part creixent de la plusvàlua que es genera en l'economia s'origini en activitats que no creen valor representa una situació nova que obliga a replantejar-se les bases del capitalisme industrial i el pacte amb la socialdemocràcia, que va marcar l'Europa del segle XX. 4. L'esgotament de recursos naturals, i especialment energètics. D'aquí a deu anys, tres mil milions de persones voldran viure amb el mateix nivell de confort que hem gaudit els mil milions que hem utilitzat fins ara les reserves de tot el planeta, però els recursos disponibles no podran fornir l'energia necessària. La falta de més recursos, i les dificultats per substituir-los amb energies renovables, obligaran a prendre mesures radicals d'estalvi i d'eficiència. Els efectes de la combustió del carboni sobre el clima acceleren aquesta decisió. 5. La circulació de la informació, a causa de la revolució digital i la plena connectivitat de les xarxes, condueix a una societat transparent sense control ni monopolis. Disminuiran molt la possibilitat d'ocultació i la impunitat, però també patiran la privacitat i el control de la veracitat. Alguns interrogants derivats de tot això: quin serà el paper dels estats petits o mitjans, i com es pot combinar el seu caràcter residual amb el comprensible sentit de pertinença dels seus habitants? ¿Es podrà posar fre al creixent descrèdit de la política, resultat de la percepció d'impotència dels governs davant de les imposicions dels poders financers, i a les pràctiques corruptes que ha permès la impunitat? ¿S'accelerarà la decadència d'Europa en absència d'una intel•ligent i forta integració? ¿Podrem els europeus augmentar, o fins i tot mantenir, els nivells de benestar i de cohesió que hem assolit? ¿És acceptable tolerar que la recerca del benefici sigui l'única finalitat de l'activitat econòmica, i no estigui supeditada a la creació d'utilitat per als ciutadans? ¿Es poden assolir uns nivells més alts de benestar però lligats a una forta reducció en el consum de recursos? ¿Es podran modificar els sistemes democràtics per acostar les decisions a la voluntat de la gent i recuperar el sentiment d'estar ben representats? Crec que necessitem més Europa, però una altra Europa; que caldrà revisar les bases del nostre benestar; que ens convé més política, però una altra política; que hem de tornar a posar les persones i la democràcia per sobre dels diners; que hem d'impulsar l'augment de la transparència, i que ens cal una formulació moderna de la socialdemocràcia. Haurem de parlar molt més del bosc que de l'arbre de la crisi... Article publicat al Diari Ara el 12/04/2013