Publicacions d'Amics del Pa�s

El sistema de salut i la meva salut

Joan Cornet Prat
Articles
Data: 18/03/2011
12121 lectures

La creixent demanda de serveis sanitaris degut a l�augment de l�esperan�a de vida, juntament amb l�aparici� de les TIC, que permeten la creaci� d�iniciatives com Forum Cl�nic i PatientsLikeMe, que estan creant el nou paradigme del sistema de salut, hem de crear noves estrat�gies enfocades a l�usuari per millorar l�efici�ncia en la prestaci� de serveis sanitaris.

Com deia Charles Dickens a l�inici de la seva obra Hist�ria de dues ciutats, �eren el millors moments i eren els pitjors moments�. Tamb� �s aix� en el m�n de la salut. D�una banda, la ci�ncia, la tecnologia, la farmacologia, la gen�tica i la biotecnologia en el curs dels darrers vint anys han fet donar un fonamental salt qualitatiu a la forma en qu� es diagnostiquen i es tracten les malalties. D�altra banda, les despeses corrents i les inversions en serveis sanitaris han augmentat entorn d�un 45% en els darrers 10 anys a Catalunya, i el nivell dels professionals de la salut �s, sense cap dubte, molt alt i sovint excel�lent. Les enquestes de qualitat ho indiquen, fins i tot a escala internacional. Un reportatge de la revista Newsweek (23/08/2010) sobre els millors pa�sos del m�n, situava Espanya al lloc 21 en classificaci� general i al lloc 4 pel que fa al sistema de salut.

Dit aix�, ens trobem en un atzucac. La pressi� assistencial deguda a l�augment de les expectatives de vida �i, conseq�entment, degut a l�augment de malalties cr�niques�, les exig�ncies d�una societat cada cop m�s conscient dels seus drets i la rapidesa en qu� la tecnologia s�incorpora a la pr�ctica cl�nica, entre d�altres, estan creant tensions importants als diferents nivells del sistema de salut. A m�s, a rel de la crisi econ�mica, s�estan portant a terme reduccions importants en els pressupostos de les organitzacions de la salut. Per�, sobretot, �s el mateix model el que s�est� desdibuixant, i aix� crea incertesa i sensaci� de no saber cap a on anem, especialment quan ens adonem que el que hem anomenat �estat del benestar� est� naufragant. Com podem parlar d�estat del benestar amb un 20% d�aturats? I com podem garantir l�educaci� a tots nivells i el sistema de salut per a tothom si els pressupostos p�blics es van aprimant com a conseq��ncia d�una menor activitat econ�mica i, per tant, de menys ingressos per impostos? Les dificultats per implementar la Llei de la depend�ncia en s�n una mostra.

Malauradament hi ha m�s preguntes que respostes. Per� potser �s que estem entrant en un nou paradigma. Fran�ois Jullien a Les transformations silencieuses (Jullien, 2009, p�g. 44) diu: �Hi ha tantes modificacions que es produeixen davant nostre, d�una forma tan continuada, que no les percebem prou. Per� de cop i volta en constatem el resultat, que ens d�na de ple a la cara�. Aix�, doncs, aquest nou paradigma del sistema de salut ens donar� de ple a la cara si no actuem de pressa. De fet, la transformaci� silenciosa que vivim t� a veure m�s amb la societat que amb els sistemes de salut en si mateixos. Fins avui, els governs i les administracions, amb molta dilig�ncia, han tingut cura del que en podr�em dir l�oferta sanit�ria: incrementar el nombre de professionals i de serveis, invertir en nous equipaments, incorporar noves tecnologies m�diques, etc. Segurament aix� no podr� seguir aix�. Les restriccions pressupost�ries tindran un gran impacte en aquest sector en el decurs dels propers anys.

Per� la societat est� en un canvi constant. I la direcci� del canvi ens indica que els ciutadans, que al mateix temps s�n els qui financien el sistema de salut, volen tenir millor control de la seva salut. Com tamb� volen tenir control de les seves finances, del seu temps lliure, d�organitzar les seves vacances, de decidir la feina que volen fer i els estudis que calguin, de preparar la seva jubilaci�, etc. En definitiva, volen cada cop m�s tenir el control de les seves vides. Evidentment no vull dir que tothom estigui en aquesta l�nia per�, donant un cop d�ull a l��s que fan de les tecnologies i de les xarxes socials, ens adonem que estan passant coses que no es veuen a simple vista.

Segons les enquestes de l�INE, l�any 2009, el 66,3% de les llars amb almenys un membre de 16 a 74 anys disposava d'ordinador i el 51,3% de les llars (gaireb� 7,9 milions d'habitatges) tenia connexi� de banda ampla a Internet (ADSL, xarxa de cable, etc.), la qual cosa suposava un increment d� aproximadament 1.135.000 llars respecte a l'any anterior. El nombre d'internautes ha crescut un 6,0% l'�ltim any i s'acosta als 21 milions de persones. Segons un estudi realitzat per Nielsen Online, companyia especialitzada en la mesura i an�lisi d'audi�ncies a la xarxa, l'�s d'Internet des de dispositius m�bils ha augmentat un 30% a Espanya. En total, m�s de 4,7 milions d'internautes han accedit a continguts en xarxa des dels seus tel�fons durant el primer trimestre del 2010. Seguint la tend�ncia actual, en una d�cada, a escala mundial, el nombre d'aparells que integraran connexions a la Xarxa arribar� als 22.000 milions, segons les previsions d'un estudi elaborat per IMS Search. El mateix informe indica que uns 1.100 milions de cotxes disposaran tamb� d'aquesta tecnologia, igual que uns altres 2.500 milions de televisors i 6.000 milions de tel�fons m�bils. En l'actualitat, es calcula que hi ha 5.000 milions de dispositius connectats a Internet.

Quin impacte poden tenir tots aquests canvis en el m�n de la salut?

Nom�s cal donar una ullada al F�rum Cl�nic, www.forumclinic.org, una lloable iniciativa de l�Hospital Cl�nic de Barcelona que permet a pacients poder informar-se de la seva malaltia, aprendre a gestionar la seva situaci� i compartir amb altres pacients amb pron�stics similars les seves experi�ncies i consells. Del mes de setembre de 2009 al mateix mes de 2010 hi va haver 1.513.397 visites, un 68,60% m�s que l�any anterior, 1.142.166 usuaris en total, un 66,90% m�s respecte a l�any anterior. L�encap�ala el F�rum Depressi�, amb 948.542 p�gines visitades, i el segueix el F�rum C�ncer de Mama amb 670.488 p�gines. Val a dir que els participants, a m�s d�Espanya, tamb� s�n de Llatinoam�rica. Nom�s a Barcelona hi ha hagut un augment de 135.641 visites en el per�ode d�un any. Per tant, �s impressionant el creixement d�usuaris tan sols en un any. Igualment, la Universitat dels Pacients (Fundaci� Laporte, Barcelona) www.universitatpacients.org �s una experi�ncia reeixida en qu� milers de pacients poden aprendre en diferents aules com viure amb les seves malalties.

Un dels models exemplars ha estat PatientsLikeMe (www.patientslikeme.com) que es gestiona des de Cambridge (USA), a prop de l�Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Va ser una iniciativa de Stephen Heywood, un fuster a qui l�any 1989 van diagnosticar esclerosi lateral amiotr�fica, conjuntament amb el seu germ� Jamie que tenia una formaci� al MIT d�enginyer mec�nic i vocaci� en temes de salut. Despr�s de sis anys de recerca sobre aquesta malaltia, el mes de mar� de l�any 2006 van comen�ar una comunitat en l�nia per a pacients amb la mateixa malaltia. Malgrat que ell va morir just a finals del 2006, la iniciativa va continuar. Avui �s un referent mundial, amb una base de dades de 40.000 pacients que volunt�riament comparteixen la seva informaci�.

El paradigma �s que per tenir salut o per fer front a les malalties s�han de prendre decisions. I sobretot s�han de prendre a temps. Des de deixar de fumar, seguir una dieta, fer exercici f�sic, etc., fins a decidir si cal radioter�pia o una acci� quir�rgica en el cas d�un c�ncer. I sabem per evid�ncia emp�rica que la millor manera de combatre un c�ncer �s un diagn�stic a temps. Per� si parlem de decidir, ens calen dades, informaci�, experi�ncia per emprendre les accions adequades. Gr�cies a la digitalitzaci� de la informaci�, avui per avui tenim una quantitat enorme de dades que no sabem encara com utilitzar de forma adequada.

Un exemple senzill �s el de les llibreries virtuals. Al comprar un seguit de llibres, a partir d�aquestes dades s�elabora un perfil de lector que permet recomanar altres llibres que poden ser de l�inter�s del lector. Aquest model pot ser d�utilitat en el m�n de la salut. L�inconvenient �s que els algoritmes s�n molt m�s complicats. Per� la informaci� existeix, dispersa, desordenada, en diferents indrets.

Un factor que segurament ser� decisiu �s la incorporaci� dels tests gen�tics en la gesti� de la pr�pia salut. No som al m�n de la ci�ncia ficci�. Nom�s cal anar a 23andMe's (www.23andme.com) i per 429 d�lars es pot tenir informaci� sobre la probabilitat que es desenvolupin un seguit de malalties al llarg de la vida d�una persona en concret. Per� per cent d�lars m�s s�obt� tamb� un arbre geneal�gic amb els factors hereditaris. Evidentment, aix� no significa que les malalties amb m�s probabilitats hagin d�apar�ixer, per� �s un bon indicador per prevenir i adoptar conductes i h�bits adequats.

L�altra revoluci� �s els apps (aplicacions) d�Apple. Tota una nova tecnologia que en aquest cas pot ser per a m�bil (iPhone ) o per a ordinador (iMac o iPad). Hi ha m�s de 100.00 apps que es poden baixar, alguns gratu�tament, d�altres per 3 o 5 euros. Hi podem trobar programes de control de l�embar�s, de com s�ha de seguir una dieta, com fer exercici, com entendre una malaltia, com actuar en cas de crisi, entre d�altres. Per� el m�s important no �s la informaci� que es d�na sin� la possibilitat de seguiment i control de les opcions. Si em vull aprimar he de seguir una pauta i l�apps m�indica on estic fallant. Elecci� i control, o m�s ben dit, autocontrol, s�n les paraules clau.

La societat en xarxa que va anunciar el professor Manuel Castells (La societat xarxa, 1998) est� creant noves eines que poden ser molt importants per a la salut. Essencialment, el fet de poder disposar d�informaci�, de coneixement, d�experi�ncies que poden ajudar a decidir qu� fem amb la nostra salut. No obstant, tot plegat no est� exempt de riscs. Per� la nostra societat ha anant avan�ant confrontant-losi resolent contradiccions. El que s� es fa pal�s �s que les futures estrat�gies del sistema de salut s�han de focalitzar m�s en la demanda, i aix� no �s gens f�cil perqu� les estructures dels serveis de salut s�n for�a r�gides i sovint sotmeses a in�rcies i rutines que s�n dif�cils de canviar.

El gran repte de veritat que ha d�afrontar el sistema de salut �s com tenir cura del cada cop m�s nombr�s col�lectiu de persones amb malalties cr�niques i persones amb depend�ncia, sense oblidar les conseq��ncies de l�envelliment de la poblaci�. Segurament no podem permetre�ns el luxe de separar els serveis de salut dels serveis socials. No hi ha respostes f�cils. De fet, pocs sistemes de salut d�arreu del m�n han trobat la soluci� �ptima. Als Estats Units s�estima que el 70% de la poblaci� tindr� alguna malaltia cr�nica al llarg de la seva vida. A casa nostra, en la darrera Enquesta de salut de 2006 del Departament de Salut, s�afirma que el 65,8% de la poblaci� de 15 anys i m�s pateix algun dels deu trastorns cr�nics m�s prevalents (el 59,6% dels homes i el 71,8% de les dones). Els indicats amb m�s freq��ncia s�n, per als dos sexes, les malalties dels ossos i de les articulacions (mal d�esquena, artrosi o reumatisme) i les malalties de l�aparell circulatori (mala circulaci� de la sang, hipertensi� o varius).

De fet, les noves tecnologies ens estant donant l�oportunitat de canviar el que entenem per salut i el tractament o la gesti� de la malaltia. De la passivitat i la resignaci� que durant milers d�anys han estat l�actitud de resposta davant de les malalties, ara entrem, despr�s d�una fase cabdal de professionalitzaci� i d�aven�os cient�fics, en una altra fase on el ciutad�/pacient es converteix en el centre del sistema de salut i pren la seves responsabilitats, tant per mantenir la salut com per gestionar la malaltia. En podem dir �apoderament� del ciutad�, aquest �s el nou paradigma.

Una important aportaci� de les noves tecnologies en la l�nia de l�apoderament el constitueixen la telemedicina i la teleassist�ncia, que s�n el pont entre el domicili i els serveis de salut. Tenim, doncs, per una banda, els serveis de salut, les eines de gesti� de la salut personal, i, per l� altra, eines que ens permeten l� atenci� sense que importi el lloc a on estem f�sicament. Es crea aix� un sistema en qu� s�assoleix la continu�tat, tant per garantir l�estat de salut com per tractar la malaltia.

En definitiva, si el ciutad� vol gaudir de bona salut, cal que es programi h�bits saludables, es mantingui a l�aguait comprovant a temps si hi ha malalties en estadi inicial (com el c�ncer que va creixent per estadis) i, si escau, gestioni les malalties cr�niques de forma adequada. Passem, per tant, del �sistema de salut� a la �meva salut�. �s aqu� on rau el canvi de paradigma. Les tecnologies de la Informaci� i de la comunicaci� (TIC) seran cada cop m�s un aliat molt potent per donar una resposta articulada a la demanda creixent de la poblaci�. De la gesti� de l�oferta anem cap a la gesti� de la demanda. Temps al temps.