Publicacions d'Amics del Pa�s

El saber i el Saber Fer: Associacions, Col�legis Professionals i altres

Alexandre Blasi i Darner
Articles
Data: 03/11/2009
15242 lectures

Fa un temps llegia un article on el deg� d�una facultat recomanava als estudiants que en la mesura del possible no creessin nous grups d�activitats. Els hi recomanava que s�integressin a grups que ja estiguessin en funcionament d�activitats semblants, no necess�riament iguals, i que a partir de les sin�rgies, la generositat, la participaci�, el treball en equip (all� que en parlem tant quan es tracta dels altres) conseguissin fer m�s i a un cost menor.

Aquesta anotaci� em porta a fer diferents consideracions. En el sector que potser conec m�s, el de les TIC, cada cop hi ha m�s iniciatives col�lectives petites, locals, amb representaci� (per� local), que l��nic que fan �s barallar-se entre elles per aconseguir un espai dins de la societat. Si busquem les confer�ncies, les taules rodones, els congressos, etc. que s�organitzen sobre temes semblants cada any, en trobarem molts i penso que ens en sobren. No f�ra millor menys associacions organitzades de la manera que m�s els agrad�s o coordinades entre elles de tal manera que hi guanyessin tots els associats, la comunitat i la societat en general? Ja no vull pensar en que hi hagi alg� o alguns que se n�aprofitin. El mateix val per a les organitzacions empresarials. En necessitem tantes? Ara si una persona o una empresa vol tenir les diferents sin�rgies s�ha de apuntar a diferents lloc. Per aquest motiu, l�anunci recent de l�acord entre les organitzacions empresarials catalanes, Foment i Pimec m�ha alegrat molt i �s un bon exemple per a Catalunya.

Un cas semblant �s el dels col�legis professionals d�enginyers? A les escoles ens parlen (o parlem) del valor de les sin�rgies, la del treball en equip i la col�laboraci�, entre d�altres, per aconseguir resultats. Per qu� necessitem tants col�legis d�enginyers? Els metges nom�s en tenen un i molt fort, per cert. Qu� estem defensant: una classe, una categoria o un espai i uns ingressos? En el m�n de la tecnologia tenim m�s coses en com� i a compartir que difer�ncies. Si acceptem la definici� de Peter Drucker que la tecnologia �s el com es fan les coses, siguin productes o serveis, estem encarrilats en el saber fer i aqu� podem trobar la base de l�enginyeria. Si els enginyers aconsegu�ssim emp�nyer en la mateixa direcci�, o m�s o menys, possiblement ens aniria millor col�lectivament.

La meva proposta �s un sol t�tol d�enginyeria, unes atribucions en funci� de l�especialitat de graduaci� i amb una caducitat d�aquestes atribucions que obliguin a reciclar-se i a actualitzar-se en funci� del permanent canvi del coneixement.

Possiblement seria una millor soluci� i certament m�s econ�mica. Per arribar-hi, per�, necessitarem un per�ode transitori de ben segur, per� com m�s triguem m�s lluny estarem de la soluci�.

Progressivament anem tenint unes definicions de professi� poc flexibles i m�s allunyades de la realitat, i probablement estem perdent un temps preci�s en discussions vanes i buides de contingut per� plena d�egos i de negocis personals. Fa uns dies llegia una cita de Henry Kissinger on deia que les discussions acad�miques s�n les m�s violentes perqu� estan centrades en min�cies. Hem d�evitar anar per aquest cam�. En el proc�s transitori no �s necessari arribar a un sol t�tol d�enginyer d�un salt. Sempre es poden fer acords parcials i transitoris per� amb caducitat. No necess�riament hem d�estar d�acord en tot, per� m�s val estar d�acord en alguns temes i en d�altres no que estar permanentment enfrontats.