Publicacions d'Amics del Pa�s

El Saber i el Saber Fer

SEBAP
Articles
Data: 31/07/2009
11417 lectures

Recopilaci� dels tres articles escirts per l'Alexandre Blasi on ens parla del Saber i el Saber Fer des de tres punts de vista diferents: l'Efic�cia i l'Efici�ncia, el Coneixement i la Tecnologia.

EL SABER I EL SABER FER: TECNOLOGIA

Definir qu� �s la tecnologia dient que �s el com fem els productes o serveis, en el sentit que li d�na en Peter Drucker, hi estic d�acord. Si ens fixem en aquesta definici� hi podem veure el saber i el saber fer. Tamb� hi podem veure la persona i els recursos que utilitza a trav�s dels seus coneixements i el seu increment continu. El tema ens porta a entendre com empreses amb productes semblants poden significar ser competitives o no a trav�s de les difer�ncies en el seus coneixements o voluntats del com fer les coses i tamb�, com en alguns casos ben coneguts, les empreses noves o recents han pogut despla�ar-ne de tradicionals des de l�electr�nica de consum o la fotografia o l�aviaci� com exemples.

A la Gr�cia antiga es tenia molt de respecte per les persones que sabien fer. Aix� no s�apr�n a les escoles. Per� en el nostre proc�s educatiu s� que fora bo que es fes m�s �mfasi, que s�insist�s en qu� la millor idea del m�n si no es porta a termini (i si no s�aconsegueix vendre) no serveix per a res. Valorar les persones que saben portar les seves idees a termini m�s enll� dels convencionalismes i m�s enll� del que tothom sap i m�s enll� del fam�s �ja ho hem provat abans i no funciona, no perdis el temps� o el �que inventin ells�.

En el nostre pa�s tenim gent que sap fer, i �s aix� en molts sectors des de la medicina, l�arquitectura, l�empresa, entre d�altres. Alguns d�ells s�n o han estat destacats directius o cient�fics rellevants a nivell internacional treballant fora en alguns casos. Per� no n�hi ha prou. Si mirem els r�nquings de les millors universitats del m�n, de les millors empreses,..., gaireb� no hi sortim. Segur que ho podem explicar de moltes maneres per� si som honestos amb nosaltres mateixos veure�m que s�n excuses. Que si no invertim prou, que si penalitzem el que s�arrisca i no te �xit a la primera, que som mediterranis, que hem perdut la cultura del esfor� o que tenim al�l�rgia al risc.

Clicar aqu� per veure tot l'article

EL SABER I EL SABER FER: EL CONEIXEMENT

Hi ha una cita de Henry Mintzberg (Managers, Not MBAS) que diu (o que es pot interpretar) que en la mesura que som capa�os de pair els nostres �xits i fracassos estem acumulant coneixement. N�hi ha una altra de Confuci que diu m�s o menys �m�ho van dir i ho vaig oblidar, ho vaig llegir i ho vaig entendre, ho vaig provar i ho vaig aprendre�. No hi ha gaire dist�ncia entre aquest aprendre i aquella acumulaci� de coneixement. De fet, en universitats anglosaxones es promou que hi donin confer�ncies els empresaris sobre els seus fracassos molt m�s que els seus �xits, el contrari del que fem a casa. El meu fill m�explicava la seva sorpresa a l�assistir a una confer�ncia en la Universitat de Cornell on el conferenciant explicava els seus set fracassos empresarials i com els havia superat. No parlava del seu �xit final. �s la cultura que considera que no �s un fracassat el que d�un error en treu un aprenentatge.

L�exemple m�s f�cil que se m�acut �s el de les classes d�angl�s. Les empreses no poden deixar de pagar les classes d�angl�s. La majoria de les persones que hi assisteixen pensen que pel simple fet d�assistir-hi ja aprendran l�idioma. Per� aix� no �s cert perqu� per osmosis de les paraules del professor no s�apr�n l�angl�s. S�ha de practicar, s�ha de superar la vergonya de cometre errors o de no ser compr�s, s�ha d�entrar en el cercle de la prova i l�error, demanar que t�ho repeteixin, fer la pregunta d�una manera diferent per mirar d�aconseguir la resposta per un altre cam� i finalment acceptar que no ho entendr�s tot des del comen�ament.

L�exemple anterior �s v�lid per a molts sectors de l�aprenentatge empresarial. Buscar les fonts del coneixement �s la base a partir de la qual es pot construir el propi coneixement. D�aquesta manera es pot entendre com el transistor es descobreix a USA per� qui l�aplica es Jap�, es pot entendre que les lli�ons sobre la qualitat de Juran o de Deming apareixen a USA per� les apliquen al Jap�, ... o com empreses que es dediquen al la subcontractaci� industrial finalment en saben m�s de disseny i de producci� que les empreses que les han contractat.

Clicar aqu� per veure tot l'article

EL SABER I EL SABER FER: LA EFIC�CIA I LA EFICI�NCIA

En l�exercici de la professi� hi ha jocs de paraules que m�han cridat l�atenci� com en s�n les del t�tol d�aquest article. I s�n molt m�s que uns jocs de paraules perqu� en poc espai permeten una reflexi� �ntima i profunda de les seves difer�ncies de percepci�. No �s el mateix el Saber que el Saber Fer com tampoc no ho �s l�Efic�cia i l�Efici�ncia. Per� des de l�antiguitat s�ha respectat el saber fer m�s que el saber i s�ha valorat molt l�efic�cia en el fer per la mesura dels resultats obtinguts.

A casa nostra, a Catalunya, treballem moltes hores per�, les utilitzem b�? Sabem utilitzar-les b�? Els diners p�blics i privats els utilitzem b�? No em refereixo als temes de dubtosa utilitzaci�. Em refereixo a si amb els recursos limitats que tenim en traiem el m�xim profit. I no penso exclusivament en els diners.

Hi ha un article (Helping Britons to work smarter � The McKinsey Quaterly 2004 � N� 3 � p�gines 112-114) que parla d�aquest tema en refer�ncia a Anglaterra. En aquest article, l�autor es pregunta per qu� els anglesos treballen, o estan a la feina, moltes m�s hores que altres nacionalitats ve�nes o de l�altra costat del Atl�ntic per�, en canvi, aconsegueixen uns menors resultats, sigui en patents o sigui en unitats produ�des o qualsevol altra mesura. La recomanaci� de l�autor �s que el govern angl�s a m�s a m�s de promoure la innovaci� conv� que tamb� promogui que els anglesos treballin m�s intel�ligentment. Aquest raonament penso que tamb� es aplicable al nostre pa�s.

Clicar aqu� per veure tot l'article