Publicacions d'Amics del Pa�s

El Repte de la formaci� ocupacional i continuada

Antoni Garrell Guiu
Resum d'activitats
Data: 13/05/2008
21398 lectures

Transcripci� confer�ncia d'Antoni Garrell Guiu (en qualitat de President del Consell assessor de la Junta del Cercle per al Conixement - Barcelona Breakfast , i Director de la Fundaci� FUNDIT), en l'acte del 5 de maig en la signatura del ACORD DE COL�LABORACI� ENTRE EL GREMI D�IND�STRIES DE LA CONFECCI� DE BARCELONA I L� IMEB de l�Ajuntament DE BARCELONA.

Transcripcio de la conferencia dictada per Sr. Antoni Garrell i Guiu en l'acte de signatura de l'acord �ntre el Greni d'industries de la Confecci� de Barcelona i el l'Ajuntament de Barcelona per potenciar les activitats de formaci� continuada en l'ambit de textil i confecci�.

Honorable Sr, Jordi Williams, regidors, senyors i seyores

Ja ning� dubte que el nostre pa�s, i la nostra economia, esta immersa en la transici� de la societat de la informaci� cap la societat del coneixement, una transici� que es produeix simult�niament amb una creixent globalitzaci�, amb ajustos en l�organitzaci� familiar, amb canvis demogr�fics tenyits de multiculturalitat i mestissatges, i amb un proc�s accelerat d�obsolesc�ncia tecnol�gica. Tot una s�rie de circumst�ncies que dibuixen uns reptes plens de dificultats que obliguen a que les empreses i les organitzacions tinguin que afrontar significatius ajustos, i a la vegada que els ciutadans percebin el risc de quedar-se en atur si no disposen de les habilitats requerides.

Un escenari ple de riscos i amenaces per� que no pot amagar que esta ple d�oportunitats, ja que es pot gaudir dels beneficis intr�nsecs dels per�odes de canvis i turbul�ncies quant hom es capa� d�afrontar els desafiaments i fer els canvis requerits.

Les circumstancies actuals de canvi i desafiaments afecta en major o menor escala a la majoria dels col�lectius i �rees del planeta, no obstant, s�n els pa�sos m�s avan�ats, i en especial els de la Uni� Europea on, en els darrers anys, s�evidenci� amb m�s for�a aquesta transformaci�, ja que els processos de localitzaci�-deslocalitzaci� i la compet�ncia asi�tica es molt forta, les dificultats per valoritzar els resultats de la recerca persistents, i tot sovint els canvis s�n percebuts m�s com una amena�a a la qualitat de vida existent que com una oportunitat, al no identificar amb claredat el que comporta l�economia del coneixement, que no �s m�s que posar el coneixement al bell mig de l�activitat productiva i personal, en un mon el que tendeix r�pidament a un mercat �nic autoregulat per la llei de l�oferta i la demanda, i a incrementar la liberalitzaci� que permet que les empreses competeixen en un mon global, obert i asim�tric; i a la vegada distribueixin el seu proc�s productiu en diversos punts del planeta.

Uns canvis que sovint van acompanyats de la percepci� err�nia que la societat del coneixement �s una societat sense industries, el que genera m�s desenc�s en aquells col�lectius que han desenvolupat o desenvolupen la seva activitat laboral en el si dels processos industrials.

Efectivament La societat i l�economia del coneixement genera nova ocupaci�, una ocupaci� basada en processar informaci� tot generant i aplicant nou coneixement, quelcom que obliga a una forta aposta per la recerca, la innovaci� i les TIC, per� tamb�, i aquest es un fet a no oblidar, s�incrementen el processos industrials i la fabricaci� de nous productes que s�n cada cop m�s complexos. El que succeeix �s que les industries busquen els indrets m�s escaients a nivell planetari el que origina que el pes de l�ocupaci� industrial disminueixi en els pa�sos avan�ats. Ara la fabricaci� associada a grans series i de productes de baixa obsolesc�ncia es una clara candidata a reajustar la seva localitzaci�; per� usualment, els processos de m�s valor associats a l�an�lisi, el disseny, la recerca, la gesti�, la log�stica i la pressa de decisi�, a l�igual que aquells processos de fabricaci� d�alt valor, es mantenen en els punts d�origen. �s a dir, avui els pa�sos avan�ats no poden prescindir de l�industria, el que succeeix �s que han de disposar d�una industria que t� per missi� competir per valor i no per cost.

Ara b�, el que �s realment nou en aquest escenari industrial es que abans, el temps requerit per incorporar l�avens cient�fic i tecnol�gic als processos era d�anys i ara �s de mesos. Que abans, la compet�ncia i el mercat era b�sicament local o regional i ara s�n globals, i la gesti� �s molt m�s complexa i a la vegada el mon s�especialitza en regions o �rees del saber. I el tercer element diferencial, �s que la societat es caracteritza perqu� ja no �s el gran qui es menja el petit sin� el r�pid que es menja al lent.

Aquest s�n els nous reptes a afrontar i la pregunta �s que cal fer o quina �s la clau perqu� els organitzacions i els ciutadans puguin convertir les amenaces en oportunitats, per poder participar activament en una societat on el coneixement esdev� l�element diferencial, tot reconeixent que les empreses del pa�s segueixen tenint un doble problema: per un costat una certa manca d�encert en la gesti� de la disponibilitat t�cnica y la capacitat d�innovaci� y aportaci� de valor; i per altre la disminuci� del gap entre la capacitat d�aportar productivitat que tenen les eines tecnol�giques i la capacitat d�us de les mateixes, dos fets tamb� �ntimament lligats a la formaci�.

La resposta sembla f�cil: A nivell empresarial i territorial cal ser el m�xim competitiu possible, el que obliga a gestionar amb �xit la triada Innovaci�, productivitat i globalitzaci�; tres elements que recreixent una forta inversi� en capital hum�. Una inversi� sols possible si hi ha persones preparades i amb les actituds i els coneixements requerits. Sens dubte un fet sols possible si hom es conscient de la seva obsolesc�ncia i esta disposat a esfor�ar-se per adquirir cont�nuament nous coneixements i habilitats, i a la vegada ajustar les actituds associades a les noves realitats.

Es a dir, la competitivitat empresarial i l�increment la competitivitat de l'economia, -quelcom estrictament requerit a Catalunya i Espanya-, no sols comporta clares pol�tiques industrials, d�innovaci� tecnol�gica, i de col�laboraci� universitat empresa, tamb� s�n requerides serioses politiques de formaci� especialment en formaci� continuada i ocupacional. .....

text complert en informaci� relacionada