Publicacions d'Amics del Pa�s

EL REPTE DE LA CREDIBILITAT

M�rius Carol
Resum d'activitats
Data: 25/11/2013
4200 lectures

M�rius Carol, director de comunicaci� del Grupo God�. �Els mitjans de comunicaci� hem d�entendre que caldr� recuperar la credibilitat de les audi�ncies a partir de defensar fortament uns valors majorit�riament acceptats�.

Indro Montanelli, un del periodistes m�s �ntegres del segle XX, va escriure a les seves mem�ries que complia amb els seus principis per� que gaireb� no tenia en compte les seves ideologies, entre d�altres raons, perqu� els principis romanen i les idees canvien amb el pas del temps. I advertia que havia apr�s despr�s de molts anys de practicar el periodisme que calia reservar el comprom�s de la coher�ncia nom�s pels valors fonamentals, en els que un home ha d�inspirar la seva conducta: l�honradesa, la sinceritat, la valentia i la responsabilitat.

Avui sembla que els mitjans ens hem oblidat d�aquest consell i hem acabat tenint un problema de credibilitat a la societat, com ho demostra la darrera enquesta del Centro de Investigaciones Sociol�gicas (CIS), en la que els periodistes hi figurem com els professionals pitjor puntuats, juntament amb els jutges i molt lluny del lloc principal que ocupen els metges. Durant molts anys els periodistes hem estat capdavanters en la lluita per aconseguir un m�n m�s just, m�s equilibrat i m�s solidari. El periodistes hem tingut la independ�ncia com a bandera i la llibertat com a fita. A la hist�ria del cinema hi podem trobar m�s de quatre-centes pel�l�cules on els periodistes s�n els herois. Mai el periodista �s el dolent, com si l�espectador no pogu�s entendre que el professional de la informaci� no estigu�s al costat de les persones. Qu� ha passat perqu� la societat ens vegi ara com a part del problema? Segurament no hem estat a l�al�ada de les circumst�ncies, per la pr�pia fragilitat dels mitjans davant de la doble sacsejada a la que estan sotmesos, fruit de la crisi general i d�una altra crisi estructural. Avui molts mitjans s�n massa dependents del poder pol�tic o financer i no sempre denuncien amb contund�ncia el que est� passant, ni expliquen per qu� est� passant.

Era Arthur Miller qui va escriure que un bon diari �s una naci� mirant-se a ella mateixa. El sentit �ltim de la premsa �s comprometre�s amb els seus lectors fins que pensin que el seu diari �s qui m�s els representa, qui els pot defensar amb m�s for�a. Els mitjans informem, formem i distraiem, per� sobre tot ens comprometem amb qui ens compra cada dia. I hem de ser exemple d�una societat cada vegada m�s complexa i que necessita referents indiscutibles. Ara fa uns dies hem vist com la premsa brit�nica ha decidit no informar del judici dels presumptes assassins d�un soldat brit�nic a plena llum del dia, que van ser descoberts per una c�mera amb els matxet ensangonat amb el que l�havien degollat, per no comprometre la imparcialitat de la vista. El crim era un cas que ha generat pintades racistes, atacs a mesquites i manifestacions violentes de l�extrema dreta. No tinc clar que sigui la postura m�s encertada, per� al menys cal recon�ixer sentit de responsabilitat per obrir un debat i resoldre�l d�una manera sensata i col�lectiva.

Els mitjans de comunicaci� hem d�entendre que caldr� recuperar la credibilitat de les audi�ncies a partir de defensar fortament uns valors majorit�riament acceptats. I que encara som a temps de fer-ho, per� que ens hem d�afanyar. Nom�s si la societat ens torna a veure com un dels seus aconseguirem complir el paper per al qual vam ser concebuts i que ha fet que durant tres segles i mig protagonitz�ssim el panorama informatiu. John Pulitzer va escriure que les nacions pugen o s�ensorren al mateix temps que la seva premsa, aix� que seria bo que entengu�ssim que uns bons mitjans no nom�s ens faran m�s lliures, sin� tamb� m�s forts davant de les adversitats. Aquest �s el repte que tenim el periodistes, per� tamb� la resta de ciutadans.