El paper de la societat civil en una societat en crisi

No estem bé, però estarem bé. Aquest és un pensament simple que vull expressar abans d’iniciar aquest discurs d’obertura de la sessió anual de lliurament dels Diplomes i Premis atorgats en el concurs d’enguany. No estem bé, però estarem bé. Aquest convenciment és imprescindible per abordar les dificultats que tenim com a societat, i com a societat que vol construir un país millor. No tindria sentit que penséssim en dibuixar un nou horitzó institucional per a tots nosaltres si no estiguéssim convençuts que som capaços de teixir els fils d’un vestit que ens faci sortir al carrer del món amb més fortalesa interna, més justícia social, i sobretot, amb una escala de valors inequívocament compromesa amb l’esperit constructiu del bé comú. Però ara no estem bé. Per què? I sobretot, què podem fer per revertir aquesta escalada de convençuts del desànim, de la no reversibilitat d’aquesta bola de neu en la incertesa sobre la nostra capacitat de construir un entorn millor?

Ara fa més d’un any, en la sisena jornada d’ESADE sobre els reptes institucionals que hem d’afrontar, el filòsof Daniel Innerarity apuntava que una de les raons de la incertesa radica en l’existència de sistemes laterals a nivell mundial en què els Estats ja no estan en disposició de prendre decisions. Deia Innerarity que els estats depenen del saber compartit, de la capacitat de decisió compartida, dels recursos financers compartits... i que aquesta necessitat d’aplicar el saber com- partit no s’ha assumit com una de les grans limitacions de la política i dels governs. Per tant, primer problema: assumir la limitació de la capacitat de decisió i assumir la intensa interdependència que governa tots els afers públics. I ell oferia aleshores una solució que crec que és molt oportuna d’esmentar en aquest moment: necessitem més cooperació i menys competència. I concretava —i en aquest punt em sembla especialment lúcid— que el poder polític en el seu sentit clàssic ha desaparegut, perquè la política ha de compartir el coneixement i les decisions amb tots els subsistemes socials, complexes, que no són únicament el financer, sinó els que acaben teixint-se en una societat civil interconnectada, organitzada o espontàniament activa, que la política ha d’aconseguir observar i fer compatible amb la seva activitat i la seva presa de decisions. Més cooperació i menys competència.  

[Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l'arxiu PDF]

Descarrega'l