Publicacions d'Amics del Pa�s

El nou Espai Europeu d�Educaci� Superior

Enric I. Canela Campos
Posicionaments
Data: 28/03/2006
27072 lectures

Estem davant les portes d'un nou espai europeu d'educaci� superior, fi d'un proc�s de converg�ncia europea que va �sser iniciat a Bolonya al 1999.

An�lisi i posicionament del Cercle front a una nova realitat que requereix una implicaci� social inequ�voca per tal d'efectivament millorar la formaci� dels nostres universitaris.

Despr�s de molts mesos, anys, de debat sembla ja que s�albira el principi del final de proc�s de Converg�ncia Europea pel que fa a disposar d�un Espai Europeu d�Educaci� Superior. Massa temps de debats per arribar a aquest punt; recordem que la Declaraci� de Bolonya va ser signada al juny de 1999. Principi del final perqu� ben aviat disposarem d�un marc per elaborar els nous plans d�estudi de les titulacions universit�ries adaptats al que preveu l�esmentada Declaraci�.

Durant aquests anys, especialment en el darrer per�ode, s�han dit masses coses i, potser d�una manera molt resumida, cal fer mem�ria del comprom�s assumit pels pa�sos signants. Aquest comprom�s fou el d�aconseguir:

1.- Un sistema d�Ensenyament Superior basat en un grau i un postgrau, de manera que el grau, d�un m�nim de tres anys, sigui el que doni la qualificaci� per al mercat laboral.

2.- Un sistema d�Ensenyament Superior comparable entre els pa�sos per tal d�aconseguir que els estudis fets en un pa�s siguin reconeguts en un altre i aix� afavorir la mobilitat i ocupabilitat dels graduats, amb un sistema com� de mesura dels aprenentatges basat en el cr�dit europeu (ECTS). Cr�dit europeu que facilita la comparaci� de les compet�ncies assolides.

Quan es parla de la declaraci� de Bolonya �s convenient recordar el seu origen i la seva ra�. El desencadenant fou la declaraci� de la Sorbona signada un any abans per Fran�a, It�lia, Alemanya i el Regne Unit com a conseq��ncia dels Acords del Consell d�Europa de l�abril de 1997. Aquests pa�sos se n�adonaren que per competir amb els EUA calia apostar per una Europa del Coneixement i que aix� no seria possible sense adoptar un model de formaci� superior m�s comprensible entre els integrants de la UE. Sense oblidar que la refer�ncia eren els EUA.

Malauradament, els diferents governs de l�Estat no han estat capa�os de tirar endavant aquest proc�s de converg�ncia d�una manera ordenada i r�pida, cosa que ha generat massa soroll i debats totalment est�rils sobre la durada de les carreres, tres o quatre anys, on s�han barrejat m�s els interessos corporatius que l�aut�ntic inter�s per disposar d�un sistema d�Educaci� Superior de qualitat per afavorir que la creaci�, la transmissi�, la conservaci� i l�emmagatzematge de coneixement siguin centrals en la nostra societat, la Societat del Coneixement.

Interessos del professorat de diferents �rees i disciplines per aconseguir amb la reforma dels plans d�estudi m�s doc�ncia i disposar aix� de m�s places; tamb� interessos d�alguns gremis o col�legis professionals per tenir una carrera m�s llarga que la dels altres gremis com si aix� hagu�s d�implicar m�s o menys reconeixement social o professional.

L�excusa comuna �s que aix� s�aconsegueix una millor formaci�, ja que en tres anys no �s possible impartir els coneixements necessaris per a aquells professionals, especialment si es t� en compte l�escassa preparaci� dels estudiants que accedeixen a la universitat, a causa d�uns resultats deficients de l�ensenyament secundari. No cal dir que les dades que ens proporcionen informes com PISA 2003, en el que es posa de manifest els mals resultats en c�lcul i comprensi� ling��stica d�aquests estudiants, donen suport a aquests arguments.

La manca de decisi� de l�Administraci� central incapa� de resistir-se a la pressi� d�alguns lobbies �s l�altra pe�a que complica el problema.

Tots aquests interessos i pors s�han posat per davant d�una an�lisi cr�tica del que ens est�vem jugant, sobretot un cop vist el que estava succeint a altres pa�sos que han de ser punt de comparaci� per a nosaltres.

Quan finalment el Ministeri d�Educaci� i Ci�ncia ha comunicat quina �s la seva proposta ho ha fet amb manca de decisi�, sense optar d�una manera clara per una o altra opci�. La proposta de directrius indica que per obtenir el t�tol acad�mic que capacita per al mercat laboral, de manera general, caldr� superar 180 cr�dits de formaci� acad�mica b�sica (3 anys) i 60 cr�dits de formaci� addicional d�orientaci� acad�mica o professional (1 any). O sigui el Ministeri opta per quatre anys en contra del que sembla m�s escaient per afavorir la compet�ncia dels nostres professionals en el mercat europeu i per facilitar que els graduats d�altres pa�sos s�interessin per completar la formaci� a les nostres universitats. No hi ha cap dubte que els cr�tics amb el sistema educatiu, com demostren els informes i l�opini� del professorat universitari, tenen ra�, per� probablement l�abordatge m�s correcte del problema no �s aquest sin� apostar decididament per una formaci� de tres anys i per la millora de l�ensenyament preuniversitari. La formaci� postgraduada, al final del grau o al llarg de la vida, en funci� de les aut�ntiques necessitats professionals �s la que ha de donar millors resultats. No es tracta d�allargar de manera innecess�ria la formaci� universit�ria, sin� que cal que els que s�incorporen a la universitat ho facin en les condicions adequades.

Gaireb� en paral�lel, sense rectificar la seva proposta escrita, el Ministeri diu que en lloc de 60 cr�dits de formaci� addicional, s�hauran de fer fins a 60, cosa que permetria reduir l'�ltim d'aquests 4 anys a tres mesos. �s una transacci� que pot pal�liar parcialment l�error. Tanmateix per tal que aix� sigui aix�, cal que s�adopti de manera definitiva en el desenvolupament final de les directrius de les titulacions.

Som a temps de fer-ho. No �s nom�s un tema de les universitats i de l�administraci�, cal una implicaci� social inequ�voca en aquesta l�nia. Cal que les organitzacions del que denominem societat civil, ens hi impliquem. Cal que des del Cercle per al Coneixement fem sentir una opini� oposada a les dels que inevitablement faran pressi� per evitar aquesta necess�ria correcci�.