Publicacions d'Amics del Pa�s

El nostre sistema universitari es basa massa en el voluntarisme

Enric I. Canela Campos
Posicionaments
Data: 06/03/2008
22006 lectures

En aquests moments Catalunya viu un proc�s de reflexi� sobre

com enfocar l�estrat�gia de pa�s per enfortir els �mbits de la

innovaci� i la recerca. Les universitats, les empreses i els

poders p�blics s�n els tres actors clau per a l�impuls definitiu,

sense oblidar el contrapunt que aporti la societat civil.

Entrevista a l'Enric Canela, President del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast, publicada a Euncet el divendres 1 de febrer del 2008. En aquesta entrevista, l'Enric Canela analitza de manera cr�tica el cam� que s�est� fent. Els pol�tics i l�estructura universit�ria de doc�ncia i recerca, comenta Canela, podrien ajudar molt m�s a fer cam� cap a l�economia del coneixement.

Quina diagnosi faria de la societat de la informaci� i del coneixement a Catalunya?

La societat de la informaci� i la societat del coneixement. Aquestes dues expressions, de vegades, s�empren com a sin�nims per� a mi m�agrada matisar, en el sentit que faig servir m�s, potser incorrectament, societat de la informaci� per referir-me a l��s i a la implantaci� de les TIC, i societat del coneixement per indicar la import�ncia que t� el coneixement en l�economia i en el benestar del pa�s. Dit aix�, la societat del la informaci� encara �s molt pobra a Catalunya. S�avan�a, per� no prou. Aix�, per exemple, gaireb� la meitat de la poblaci� no es connecta a Internet. La proporci� �s encara menor si considerem nom�s els m�s grans de 45 anys. Si mirem les empreses, veiem que la meitat no tenen una p�gina Web, i nom�s una petita proporci� la fa servir per a transaccions; molt sovint s�n p�gines est�tiques sense gaire funcionalitat. Veiem que el Govern, en els seus programes, parla de �promoure l'�s de les TIC en tots els �mbits de la vida del pa�s�, per� aquesta promoci� pr�cticament no es percep. Jo diria que la majoria dels governants catalans tenen el �pensament anal�gic�. Si parlem de la societat del coneixement, en el sentit que m�he referit abans, tampoc no podem estar contents.

Quin �s el pes de l�economia basada en el coneixement, �s a dir quan coneixement es transforma en valor, respecte al conjunt del PIB?

Molt baix. Tenim molts indicadors, com �s l�an�lisi de sectors, d�ocupaci� en alta tecnologia o de nombre d�investigadors per 1.000 habitants. Si analitzem aquest darrer indicador ens adonarem que a l�empresa el nombre �s baix�ssim. Els centres de recerca i els centres tecnol�gics s�n pocs i, a m�s, poc valorats. El pressupost en R+D del govern catal� fa riure. Torna a ser el mateix de sempre, que molta gent s�omple la boca amb paraules com societat del coneixement, economia del coneixement o transfer�ncia del coneixement, per� les coses s�n diferents a l�hora de reflectir-ho en els recursos que s�hi destinen.

Llavors, on cal apuntalar les millores que caldria fer?

Hi ha dues coses que cal fer de manera immediata. La primera, en l��mbit de la societat de la informaci�, �s estendre l��s d�Internet de forma universal. �s igual on visqui una persona, ja que ha de tenir acc�s a la banda ampla a preu europeu. Els preus s�han d�abaixar i se n�ha de promoure l��s. �s una mesura que cal prendre urgentment. Cada dia que passa perdem competitivitat. I cal apostar per les ind�stries i serveis que les fan servir. Pel que fa a la societat del coneixement les coses s�n m�s complexes. Tenim un d�ficit notable de vocacions en estudis de ci�ncies i enginyeries. Altres pa�sos, com el Regne Unit, tamb� se n�han ressentit, per� han pres mesures per incentivar aquests estudis. Hi ha un d�ficit en l�educaci�, manca capacitat de pensament abstracte i massa poques empreses aposten per la recerca i la innovaci�. Hi ha un drenatge continuat de talent cap altres llocs, fins i tot de l�Estat. Catalunya no �s motor en aquest �mbit. Un dels pocs sectors on encara anem per davant a l�Estat �s en el biotecnol�gic, per� es posen massa traves al seu aven�. Massa burocr�cia, per exemple. �s al Govern a qui li toca posar-se al capdavant i arrossegar i des de la societat civil intentem ajudar.

No podem sentir-nos feli�os perqu� creixem un determinat percentatge del PIB a l�any, menys encara quan la inflaci� �s alta perqu� aix� perdem competitivitat. Guanyar-la vol dir reduir el pes de m� d�obra poc qualificada a l�empresa i augmentar el de les empreses del coneixement.

L'entitat que presideix far� una ronda de trobades amb els candidats del partits pol�tics representats al Congr�s que es presenten a les properes eleccions generals. Qu� n'espera dels programes dels diferents candidats per a l'impuls de la societat de la informaci� i del coneixement?

La idea fonamental �s que els candidats coneguin quin �s el posicionament del Cercle per al Coneixement � Barcelona Breakfast. Els donem un document amb les idees b�siques per tal que reflexionin sobre els nostres plantejaments. Volem escoltar qu� tenen a dir sobre la societat del coneixement, i com creuen que hem de tenir una economia forta basada en el coneixement. Volem un di�leg, redu�t, �s clar, no hi ha gaire temps i en general als assistents els agrada el debat. Per aix� no els demanem respostes immediates, durant la trobada, per� s� que volem veure, en els programes electorals, respostes a les q�estions que els plantegem.

Abans ha parlat del paper del Govern catal� en la societat de la informaci� i del coneixement. Precisament ara est� en ple proc�s d'elaboraci� del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovaci� a Catalunya. Com valora aquest Pacte?

El Pacte �s en si mateix positiu, per� no estic d�acord en com s�est� desenvolupant en aquests moments. Al meu parer, els pactes s�han de basar principalment en els objectius, i no tant en les estrat�gies per deixar en mans del Govern la t�ctica m�s convenient en cada cas. Discutir les t�ctiques nom�s conduir� a la frustraci�. Si ens centrem en la discussi� que en aquest moment est� sobre la taula, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovaci�, el que cal �s decidir on volem ser d�aqu� uns anys, �s a dir quin percentatge del PIB volem que Catalunya destini a la recerca i la innovaci�. I un cop acordat, preveure qui ho haur� d�aportar, sector p�blic o sector privat. Aquest �s el primer punt i sense aquest acord previ res no farem. No sembla que de moment les coses vagin per aquest cam�. No he sentit res sobre els recursos necessaris i d�on han de venir. Jo crec que aquest ha de ser el primer acord pol�tic.

Creu que la innovaci� es reserva per a les empreses i la recerca per les universitats?

La innovaci� la pot, l�ha de fer tothom, per� en el sentit que habitualment ens referim a ella, �s empresarial. La recerca no, La recerca b�sica correspon a les universitats i centres de recerca, mentre que l�aplicada correspon m�s a empreses o instituts dedicats a aix�. Aix� no ha de ser obstacle, de fet �s desitjable i necessari, que les universitats i centres de recerca tamb� dediquin esfor�os a la recerca aplicada. �s desitjable que de les universitats i centres de recerca surtin empreses fruit de la recerca, els spin off. Aix� vol dir que els investigadors d�universitats i centres de recerca han de dedicar una part dels seus esfor�os i temps a aquesta activitat. Els pa�sos que haur�em de prendre com a refer�ncia tenen un nombre gens menyspreable d�empreses d�aquest tipus i, tamb�, moltes patents. �s una assignatura pendent del sistema catal�.

De totes maneres, per qu� hi ha aquesta manca de di�leg p�blic - privat que dificulta la transfer�ncia de coneixement que hauria de generar resultats en benefici del desenvolupament econ�mic i social del pa�s?

Vivim separats, manquen espais de relaci�, potser sobren oficines de transfer�ncia de resultats i manca di�leg real. Qui en t� la culpa? Ning� i tots. S�ha de percebre la necessitat no te�ricament, s�ha de sentir que sense relaci� universitat � empresa estem abocats a la ru�na.

Fa poc el Cercle va celebrar la Jornada �Debat �07: La Recerca, la Innovaci� i la Col�laboraci� Universitat � Empresa�. Entre les principals conclusions destaca que Catalunya t� una gran capacitat per fer el diagn�stic dels principals d�ficits que impedeixen que ens integrem en l�Economia del Coneixement, per� alhora tamb� hi ha una nul�la capacitat per fer les accions necess�ries per resoldre el problemes detectats. Tamb� es va assenyalar que l�administraci� hauria de ser capa� de facilitar les coses per tal que empreses i investigadors puguin desenvolupar els projectes; aix�, per exemple, el cost per crear una empresa, en temps i diners, �s dels m�s alts d�Europa. I en relaci� amb l�Estat, Catalunya destaca per la seva capacitat de crear problemes, exc�s de burocr�cia, fiscalitat m�s elevada, dificultat d�obtenir terreny, manca d�acord entre administracions, etc.. En definitiva, grans dificultats per fer que el talent i el capital que som capa�os d�atreure trobi les condicions adients per instal�lar-se a Catalunya.

Una altra conclusi� destacada va ser que l�administraci� hauria de potenciar la demanda de productes d�alt valor afegit generat per empreses i investigadors. No t� cap sentit que l�administraci� subvencioni la creaci� d�empreses i no actu� com a client d�aquestes empreses. Potenciar la demanda local, sempre que preu i qualitat siguin adients, �s la millor manera de fomentar que les empreses re�xin i alhora generin demanada a les universitats. La realitat �s que l�economia de guany r�pid, la construcci� per exemple, ha funcionat fins ara. La visi� dels empresaris �s que t� poc sentit invertir en coneixement si poden aconseguir diners d�altres maneres.

Tanmateix, penso que tenim un problema greu. Catalunya t� una tradici� com a pa�s industrial, per� sembla cada cop m�s evident que la globalitzaci�, la deslocalitzaci� d'activitats i el creixement de la producci� a �sia obliguen a redefinir les bases d'aquesta activitat industrial. No hi ha dubte que les empreses que basen la seva producci� en la m� d�obra poc qualificada i intensiva hauran de tancar i el que cal �s ajudar-les a reconvertir-se o a ben morir. �s a dir, hauran d�apostar per l�economia del coneixement o tancar.

I, com deia abans, moltes veus denuncien que el talent acaba marxant fora. Com s'hauria de redre�ar aquesta situaci�?

Aquesta pregunta �s molt f�cil de respondre. El talent, com tothom, cerca, finalment, una feina estable i ben remunerada. El nombre de llocs de treball destinats a la recerca �s molt baix, a Catalunya. Els salaris fan riure. Posar� un exemple: tenim uns projectes de car�cter estatal que es denominen CIBER. Els salaris els fixen per a tot l�Estat i no els podem modificar. Un investigador postdoctoral, l�hem de contractar per un salari anual de 25.242 euros, catorze pagues. Aix� �s menys del que cobra un T�cnic Grup III a la universitat que, en alguns casos, hi ha de tot, no fa cap feina qualificada. �s a dir ens trobem que hem de contractar doctors que han dedicat tota la vida a formar-se, que en general tenen m�s de 30 anys, a preus inferiors a molts que no tenen ni la Formaci� Professional. No estic en contra de qu� la gent es guanyi la vida, per� algun incentius hi ha d�haver, no? El sistema espanyol, en el que estem immergits, �s, en aquest aspecte, deplorable.

Per tant, quin model de recerca i innovaci� creu que s�hauria de potenciar?

No es tracta tant de model, si no de crear una carrera d�investigador, de crear llocs de treball -estem encara lluny d�on haur�em d�estar- i de pagar salaris dignes. La pol�tica del Govern espanyol sobre recursos destinats a projectes ha millorat molt, jo diria que el president espanyol s�ho ha cregut i aposta, encara que manqui molt per fer. Per� �s que el Govern catal�, tot i parlar de pactes, no fa res. Andreu Mas-Colell va iniciar una pol�tica molt clara, amb visi� de futur, amb pocs recursos, encara, per� anava pel bon cam�. Carles Sol� va aconseguir mantenir-la i fins i tot en alguns �mbits va fer coses noves. Despr�s, terra erma. Va desapar�ixer el departament d�Universitats, Recerca i Societat de la Informaci� (DURSI) i, malgrat la voluntat d�algunes persones del Govern, no voldria posar a tothom en el mateix sac, tot es va desfer com un terr�s de sucre en aigua. Veurem qu� passa a partir d�ara. Des que el DURSI va ser eliminat, no s�ha fet res de bo. Costar� molt recuperar el punt on �rem. En l��mbit de la recerca, sort en tenim, de Madrid.

Precisament, vost� ocupa i ha ocupat c�rrecs de responsabilitat a la universitat i a l'administraci� p�blica, i m�s en concret en el mateix DURSI. Des d'aquestes posicions, quina visi� ha pogut obtenir del sistema d'educaci� superior a Catalunya?

B�, a la universitat s� que hi vaig tenir responsabilitats, al DURSI molt poca: un programa de promoci� de les universitats de Catalunya que, malauradament, el Govern va eliminar. Ara les universitats p�bliques ho estan recuperant sense el paraig�es del govern. Sobre el sistema d�educaci� superior catal�... pel que fa als aspectes docents, les universitats s�n bastants comparables a les europees, si b� existeix un abandonament i una repetici� de cursos elevats. El problema �s que el sistema educatiu global no funciona. No m�estendr�, ha sortit prou aquests dies a tots els mitjans. No crec que se li escapi a ning� que si els estudiants arriben amb una preparaci� baixa, els resultats seran pitjors. En aquests anys, bastants anys, el nivell ha anat disminuint. Amb tot, els graduats surten ben preparats per al mercat de treball. Sobre la recerca, �s comparable amb les limitacions que imposa el sistema. El problema �s clarament estructural. A la universitat li manquen recursos i unes normes noves. Recentment s�ha modificat la LOU i no s�ha fet res per acostar la universitat espanyola als models imperants a Europa. Seguim amb rectors escollits per la comunitat universit�ria, comunitat que nom�s es representa a ella mateixa; rectors que no poden escollir el seu equip; degans i directors de departament que poden, dic poden, actuar com a contrapoders del rector i, en tot cas, el rector, si ells no ho volen, no els pot manar. Tenim uns consells socials inoperants, unes universitats que no rendeixen comptes a la societat dels diners que aquesta posa en les seves mans. La universitat necessita m�s diners, per� sense canvis profunds en la seva estructura de govern aquests

recursos no serviran de res. El nostre sistema es basa en el voluntarisme.

�s impossible millorar, resoldre b� els problemes de la universitat i de la recerca mentre depenguin d�una funci� p�blica absolutament mancada d�efic�cia. Ha mancat valor pol�tic al conjunt dels partits espanyols per abordar la reforma de la Funci� P�blica, ni tan sols ho esmenten als seus programes. Ens trobem en una situaci� on no existeix cap mena de difer�ncia entre el tracte i remuneraci� que rep una persona amb iniciativa, que compleix amb les seves obligacions laborals, amb el que rep una altra que no faci la seva feina i que practiqui l�absentisme. Estem en un sistema on un delinq�ent no pot ser separat de la seva feina o acomiadat. �s f�cil saber el nombre de funcionaris o assimilats que t� l�Estat i el nombre d�acomiadaments i sancions anuals. No tenim res contra la Funci� P�blica, per� aix� no pot seguir en la mateixa situaci�.

Com s�hi posa remei? Per tant, creu que el sistema universitari catal� i espanyol estan ben posicionats a nivell europeu i internacional?

No, per� vistes les circumst�ncies no podem m�s que estar relativament satisfets. La qualitat de la recerca de les universitats �s bona. En els r�nquings internacionals destaca especialment la Universitat de Barcelona que �s la primera de les de l�Estat. En un recent r�nquing alemany dedicat a analitzar la situaci� de les ci�ncies experimentals i matem�tiques es troba situada entre les 60 universitats excel�lents en recerca entre m�s de 4.500. Les raons que motiven la dificultat per avan�ar m�s es troben en el finan�ament i en la rigidesa del model de contractaci�, en la manca d�autonomia i en les limitacions legals.

Com es pot fer atractiva per als millors investigadors una universitat que no pot pactar salaris i condicions laborals?

Ja he comentat el que podem pagar a un investigador postdoctoral, cosa que no genera entusiasme entre els investigadors del mercat global. La universitat tampoc pot seleccionar els estudiants, a difer�ncia del que passa a les millors universitats del m�n, segons afirma un recent document del Grup Bruegel elaborat per prestigiosos especialistes, entre ells, el professor Mas-Colell.