Publicacions d'Amics del Pa�s

El disseny: l�element Clau de la competitivitat empresarial.

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 05/05/2008
21744 lectures

En analitzar els desafiaments actuals i els reptes de la competitivitat, es constat� que els processos de producci� de l'empresa ja no s�n un element diferencial, fonamental o estrat�gic per aconseguir la competitivitat i uns bons resultats. El factor b�sic �s �qu�' es produeix i �a qui' va adre�at. El �com es produeix' rau en la tecnologia, les instal�lacions i les localitzacions emprades, elements disponibles per a tots els qui tenen els recursos econ�mics i l'acc�s als mercats. En canvi, el �qu� es produeix' (productes o serveis) dep�n fonamentalment de la capacitat creativa, del talent i de la cultura innovadora i d'esfor�, un b� exclusiu de les persones.

�s evident que l'empresa ha de tendir a maximitzar els ingressos i a la vegada a minimitzar les despeses productives, el que comporta, d'una banda, oferir productes i serveis diferencials i de valor i, de l'altra, ser altament productiu, disposar de sistemes de producci� flexibles i adaptables, localitzar els diversos processos en les ubicacions m�s escaients, disposar de la tecnologia �ptima i extreure-li la m�xima potencialitat, i assolir alts nivells de qualitat. Tot un conjunt de factors, que s�n funci� directa de la recerca desenvolupada i del disseny, adre�ats a satisfer des de les necessitats fisiol�giques fins a les d'autorealitzaci� de les persones i a impulsar les seves motivacions com a consumidors o usuaris de productes i serveis.

El disseny, en conseq��ncia, esdev� la disciplina m�s important per assolir la innovaci� i la competitivitat de les empreses en un entorn canviant. Diferents estudis posen de manifest que les empreses que l'incorporen d'una forma efectiva assoleixen increments de vendes properes al 50% i, tamb�, que el 80% de les grans empreses l'integren en la concepci� dels productes, en els seus processos productius, i en totes les activitats dels proc�s de comercialitzaci� i venda. Caldria preguntar-nos qu� �s el que atorga aquesta gran capacitat transformadora al disseny i que el converteix en un element preuat per a tots aquells que volen afrontar la competitivitat en un entorn global altament competitiu. Sens dubte la resposta rau en les dificultats arrelades als elements que envolten i conformen al disseny de nous productes i les especificitats del propi proc�s de disseny, ja que aquests requereixen escoltar el mercat, amb la finalitat de convertir els requeriments en atributs expl�cits i impl�cits del producte. Aquesta tasca no pot ignorar que el proc�s d'observaci� i d'an�lisi �s altament complex, tant per les dificultats en interpretar i sintetitzar els hipercondicionants arrelats en la multiculturalitat, els mestissatge i els sorolls conjunturals existents, com ho s�n els aven�os t�cnics i cient�fics que omplen de noves possibilitats el proc�s creatiu.

Sens dubte dissenyar �s una tasca complexa que t� com a dificultat afegida la necessitat de cicles curts de disseny, tot un conjunt de fets que ultrapassen les aportacions i els m�todes tradicionals de disseny, centrats en l'an�lisi de la funci� i les definicions del producte. Avui en dia el proc�s creatiu ha d'integrar eficientment el gran nombre de variables que de forma interrelacionada convergeixen en el problema a resoldre i que obliguen a que totes elles siguin considerades, de tal manera que el proc�s creatiu ser� �ptim sols amb l'an�lisi sistem�tic i l'avaluaci� continuada de les diverses solucions.

El proc�s metodol�gic requerit pel disseny ha de cobrir des de la definici� del problema i els subproblemes associats, fins a la recopilaci� de la informaci� i an�lisi de la mateixa -convertint-la en coneixement-, aix� com la identificaci� dels materials i de les tecnologies m�s apropiades per a desenvolupar les solucions, contrastar-les i verificar-les. A l'hora de definir els prototips i d'avaluar-los, cal considerar factors espec�fics de desenvolupament, viabilitat, ecol�gics i d'acceptaci� (enquadrada, d'igual manera, pel que fa als mercats locals i als internacionals). Aquest proc�s metodol�gic tamb� comporta tenir en compte les pol�tiques empresarials, les tend�ncies s�cioculturals i, finalment, descriure les directius per a la producci�, seguiment i �s del producte.

Una metodologia que no pot ser r�gida ni restrictiva de les capacitats i alternatives, ja que el rigor metodol�gic ha de ser simb�licament tractat amb els aspectes propis del proc�s creatiu, que t� un fort component d'intu�ci�, imaginaci� i sensibilitat. En definitiva, el disseny cal que combini racionalitat, l�gica i intu�ci�, una terna que fa del disseny quelcom diferencial, motor de progr�s i de la generaci� de valor. Quelcom reservat a les persones amb capacitat d'integrar art, ci�ncia i tecnologia; aix� com d'organitzar el proc�s creatiu amb rigor cient�fic, per� sense limitar la recerca de la innovaci� i l'explosi� creativa. Cal saber distingir la idone�tat d'una proposta enfront de l'altra; sorprendre, sense generar rebuig; i garantir la qualitat, possibilitant un proc�s productiu �ptim i fiable, evitant la malversaci�, i garantint la sostenibilidad al llarg de tot el cicle de vida del producte.

El disseny �s, doncs, l'element indispensable per a totes les empreses i col�lectius humans capdavanters en assumir els reptes de la sostenibilidad i evitar l'exclusi�. Malauradament �s encara un b� esc�s, que no est� a l'abast de totes les organitzacions, tant per motius end�gens arrelats en la cultura empresarial, com per la dificultat d'acc�s al m�n del disseny en funci� de la dimensi� de les empreses. Cal, doncs, actuar des d'un triple vessant: fomentant les vocacions de disseny, reconeixent la seva cabdal aportaci�, i recolzant als estudiants compromesos amb els proc�s creatiu i la societat; establint mecanismes per facilitar que les organitzacions descobreixen el valor del disseny i el seu impacte sobre els resultats, de la mateixa manera que es va fer, en el seu moment, amb la tecnologia; i, finalment, facilitant l'acc�s al disseny, d'acord amb la realitat del teixit social i productiu, i de forma simbi�tica amb els aven�os tecnol�gics i cient�fics. En definitiva, assolir els reptes relatius a preservar la qualitat de vida i incrementar els desenvolupament hum�, sense condicionar l'esdevenidor. Uns reptes sols assolibles si es col�loca el talent i la creativitat al centre de totes les activitats.

Antoni Garrell i Guiu

Soci del Cercle per al Coneixement.

Director General fundaci� per l'ESDi

Article publicat al diari: mon empresarial del mes de Maig 2008, pagina 12