Publicacions d'Amics del Pa�s

El capital hum�

SEBAP
Articles
Data: 31/05/2013
5305 lectures

Joan Maj� escriu sobre els problemes de la Formaci� Professional, una de les causes de la manca de capital hum� qualificat del nostre pa�s.

Ja fa uns nou mesos, en aquestes p�gines, explicava que la nostra principal debilitat de cara als futurs reptes eren els nivells de formaci� de la nostra gent. L'accelerat proc�s de globalitzaci� suposar� un greu problema de repartiment dels recursos mundials, i un gran canvi en la localitzaci� de l'activitat econ�mica. No podrem seguir acaparant tots els recursos i caldr� que trobem un nou paper en la distribuci� mundial del treball. Europa �s on aquesta necessitat �s m�s evident, a causa de la seva relativa escassetat de recursos, de la seva evoluci� demogr�fica i del seu model social, que hem d'aconseguir preservar.

Aquesta adaptaci� l'hem de fer, tant per poder sortir com m�s aviat millor de la crisi, com per poder mantenir durant les pr�ximes d�cades uns nivells de benestar i de cohesi� social acceptables. L'actual crisi acabar� posant en perill el benestar i fracturant la cohesi� social si se segueix intentant recuperar la competitivitat sobretot -o gaireb� exclusivament- a base de reduir els costos salarials. Calia fer-ho, perqu� els increments havien estat excessius; per� cal entendre que no pot ser una pol�tica de futur, ja que la nostra competitivitat futura s'haur� de basar sobretot en quatre factors: productivitat, efici�ncia, qualitat, i innovaci�. L'�nica manera d'aconseguir-ho �s poder comptar amb un estoc important de capital productiu i millorant molt el capital hum�. S�n els nivells de formaci� de la poblaci� (i la mateixa cohesi�) els que m�s determinen la productivitat i l'efici�ncia, la qualitat dels productes i serveis i la capacitat d'innovaci�.

Davant d'aquesta convicci�, no ha d'estranyar que expressi novament una preocupaci�: la que resulta de comparar la distribuci� de la poblaci� adulta catalana entre els tres nivells de formaci� (b�sica 47%, mitjana 22% i superior 31%) amb la de la UE en el seu conjunt (27%, 47%, 26%). Catalunya t� gaireb� el doble de persones que la UE que no han passat de la prim�ria, i un d�ficit extraordinari de persones amb estudis secundaris! Ja ni val la pena comentar que actualment a Corea del Sud han aconseguit que el 98% dels ciutadans tinguin estudis secundaris o superiors: �s a dir, que ha desaparegut la poblaci� que nom�s t� estudis primaris! Aix� els va a ells i tamb� a nosaltres. A Europa ens ho haur�em de pensar, i a Catalunya encara m�s!

De cara a la reactivaci� i al creixement, es tracta d'una debilitat estructural de la nostra societat molt m�s important que la insufici�ncia en la dotaci� d'infrastructures, de la qual es parla tant. I penso que, en bona part, aquesta debilitat t� l'origen no pas en el que passa en el batxillerat, sin� en el paper equivocat que ha tingut, des de fa molt temps, la formaci� professional. S'ha parlat molt�ssim del tema, per� no sembla que s'hagi aconseguit resoldre els problemes que penso que arrossega:

1.La poca valoraci� social d'aquesta formaci�, que l'ha situat en un equivocat segon terme respecte del batxillerat, tant en l'exercici professional com en el recorregut cap als estudis universitaris. Es tracta d'un tret cultural espanyol ben diferent del que existeix a bona part d'Europa, i que cal canviar.

2. La relativa desconnexi� entre les activitats docents i les necessitats del m�n econ�mic, que impedeix una transfer�ncia m�s important d'idees, d'iniciatives i de professors entre els centres i les empreses (no nom�s industrials).

3. La inadequada localitzaci� de les compet�ncies p�bliques sobre aquests ensenyaments i el paper que els diferents departaments governamentals han jugat en la seva planificaci� i gesti�.

4. La falta de comprensi� del fet que en aquest �mbit cal integrar-hi de manera estreta la necessitat d'una formaci� continuada al llarg de la vida. �s una necessitat que es fa urgent, ja que la crisi no ens permet esperar a solucionar els problemes de capital hum� amb mesures de fons, els resultats de les quals segurament no es veuran fins d'aqu� un temps. Necessitem urgentment que les persones es reciclin per augmentar habilitats, capacitats i coneixements.

Per tot aix�, m'ha agradat l'anunci recent del govern sobre la intenci� d'elaborar una llei de reforma de la FP a partir d'uns criteris que coincideixen molt amb els que he exposat. El termini d'un any anunciat per presentar-la al Parlament �s incre�blement llarg, per� m'alegra veure que enmig de tant soroll, excitaci� i presses sobre el dret a decidir (del qual s�c fervent defensor) es proposin algunes mesures concretes per millorar el pa�s

Publicat al Diari Ara el 10/05/2013