Publicacions d'Amics del Pa�s

Crisi econ�mica i crisi ideol�gica

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 22/01/2013
5261 lectures

El debat ara no pot estar nom�s en com es reparteix el valor creat, sin� que tamb� ha de prendre en consideraci� quines activitats s'haurien de posar en q�esti� perqu� no s�n socialment �tils.

No t� res d'original dir que estem patint una gran crisi econ�mica, amb profundes dimensions socials i pol�tiques. Tampoc ho �s dir que paral�lelament s'est� fent evident una forta crisi ideol�gica en el pensament de les esquerres, que deixa un buit perill�s en l'activitat pol�tica. I no �s estrany que aquestes dues crisis tinguin m�s repercussi� a Europa; la primera, perqu� ens ha agafat en un proc�s de transici� inacabat cap a la moneda �nica, cosa que fa m�s complex trobar la sortida; i la segona, perqu� �s a Europa on al llarg del segle XX s'ha consolidat un model socialdem�crata combinant, millor que en altres llocs, llibertat, dinamisme econ�mic i benestar social. El model ha quedat desfasat i es produeix ara una gran desorientaci�.

Crec que una de les raons de totes aquestes dificultats rau en la incapacitat d'adaptar teories i pr�ctiques pol�tiques a les noves situacions que v�nen sobretot derivades de dos fen�mens: el proc�s accelerat de la globalitzaci� i l'extraordin�ria expansi� d'activitats del sector financer. Les bones troballes de la socialdemocr�cia estan massa pensades per fer front al capitalisme industrial, quan aquests dos fen�mens citats ens han portat, plegats, al que podem anomenar capitalisme financer globalitzat. Cal pensar si el pacte que les democr�cies modernes europees havien fet amb el capitalisme industrial pot seguir funcionant igual. Jo penso que no. Entre molts altres, m'agradaria esmentar dos elements que marquen una clara difer�ncia entre el present i el passat.

La creaci� de valor. En el m�n industrial el debat se situava en l'apropiaci� del valor, �s a dir, en el repartiment del valor creat per l'activitat econ�mica. D'aqu� l'enfrontament entre els propietaris del capital productiu i els que aporten el seu treball. El mateix passa en el m�n agrari, entre els propietaris de la terra i els que la treballen. Es parteix, doncs, del fet que l'activitat crea valor econ�mic perqu� respon a una necessitat social (produir aliments, fabricar objectes, donar serveis) i es discuteix qui, i en quines proporcions, se n'aprofita. En el nou paradigma financer aix� no �s aix�, ja que hi ha una part important de les activitats, sobretot les relacionades amb l'especulaci�, que no creen valor. Produeixen beneficis, per� no creen valor. Adquirir un actiu immobiliari per 10 i revendre'l al cap d'un temps per 20, sense haver-hi afegit cap valor, suposa un ingr�s important per� no ha significat cap augment de la riquesa col�lectiva. Comprar aliments i tenir-los en estoc un temps per posar-los al mercat quan hi hagi una pujada de preus, tampoc. Invertir en un actiu financer sofisticat, el valor del qual dep�n en cada moment de fets imprevisibles i fins i tot aleatoris, s'assembla molt m�s a un joc o a una aposta que no pas a una activitat econ�mica �til.

Aquesta realitat ha estat sempre aix�, perqu� sempre hi ha hagut riquesa improductiva i certa activitat especulativa, per� ara resulta que el negoci purament financer, que no presta un servei a l'activitat productiva, passa a representar una part molt important del PIB de molts pa�sos i especialment dels m�s desenvolupats. Intueixo que aix� que estic dient, a part de ser injust, �s una de les causes de la crisi. Podem veure-la com una reacci� de la mateixa economia contra un fort desequilibri intern que no era sostenible. �s per aix� que el debat ara no pot estar nom�s en com es reparteix el valor creat, sin� que tamb� ha de prendre en consideraci� quines activitats s'haurien de posar en q�esti� perqu� no s�n socialment �tils, mentre que en canvi s�n generadores de grans beneficis. Hi ha una apropiaci� d'un valor que ni tan sols s'ha creat, i alg� l'ha de perdre. �s possible que algunes d'aquestes activitats no s'hagin de permetre, i que moltes altres segueixin per� hagin d'estar fortament gravades perqu� a trav�s de la utilitzaci� de l'impost permetin que es cre� un valor social.

L��mbit del debat. L�estat naci� ha estat, durant dos segles, el marc adequat per acollir aquest enfrontament econ�mic, per regular-lo i per permetre compromisos. Per� ara ja no �s aix�, perqu� les fronteres d�actuaci� del capital industrial han anat caient i les del capital financer han desaparegut del tot. Mentre les institucions de la democr�cia i la seva capacitat reguladora no tinguin el mateix �mbit global, tot intent de trobar nous equilibris ser� fallit. Socialdemocr�cia, ara, implica pensament i construcci� supranacionals.

Publicat al diari ARA el 18 de gener de 2013