Publicacions d'Amics del Pa�s

Crida a l�acci�: del G-35 al G-10

Victor Canivell Cretchley
Posicionaments
Data: 22/07/2009
16816 lectures

Aquest estiu del 2009 estem molt preocupats i enfeinats en com superar la crisi econ�mica omnipresent. Els primers indicis de crisi en el sector financer internacional de fa dos estius han desembocat en una vor�gine destructora sense precedents de l'economia real. I a m�s, al nostre pa�s, hem sumat la nostra pr�pia crisi del sector immobiliari, aix� que tenim doble raci�. Hi ha sensaci� d'urg�ncia.

Per� en aquests moments de preocupaci� per mesures urgents, vull insistir en dos temes clau per al nostre desenvolupament a llarg termini. El llarg termini t� el problema de poder semblar menys prioritari per la seva llunyania, i, per descomptat, t� el problema de no retre r�dits en el curt termini. Per aix�, no mobilitza gaire els partits pol�tics. Aix� que �s la societat civil qui ha d'incidir en ells.

Els dos s�mptomes molt preocupants per al nostre futur s�n la qualitat de l'educaci� de la nostra joventut, i, la manca de productivitat de les nostres empreses amb la seva traducci� en un balan� de comer� i uns nivells de deute exteriors absolutament impresentables. No estem a l'al�ada, les estad�stiques internacionals s�n prou aclaridores i eloq�ents. Tenim unes excepcions execlentes, per� no n'hi ha prou, ni de bon tros.

Vegem primer l'educaci�. Els �ndexs PISA (Programme for International Student Assessment) de l'OECD s�n un clar indicador dels nostres mals resultats comparatius. No anem b�, gens b�, som al lloc 35�. I �s tamb� coneguda la problem�tica de la motivaci� dels nostres ensenyants. Aix� que aix� t� mala soluci�. Hem de canviar urgentment les prioritats i els mitjans. La pol�tica i els mitjans aplicats a la darrera generaci� de joves si han aconseguit notables aven�os en la universalitzaci� de l'ensenyament secundari al nostre pa�s. I aix� tenint en compte la imprevista necessitat de fer front a la complexitat d'incorporar a la joventut immigrant. Per� la q�esti� �s que la pol�tica relativa a la qualitat dels nivells educatius ha estat nefasta. Evidentment aix� cal matizar-ho, no es pot generalitzar. Per� hem de cridar l'atenci�. El nivell de coneixement de la nostra joventut, i, en molts casos, el poc que els hem imbu�t respecte a l'actitud davant l'esfor�, ens posa en desavantatge en comparaci� amb la resta del m�n. I per aix�, la nostra capacitat d'adaptaci� als canvis indu�ts per la rapidesa de l'evoluci� de l'entorn econ�mic, estar� en q�esti�. En conseq��ncia, la capacitat d'adaptaci� de les nostres empreses i institucions tamb� es veur� afectada. No podem deixar-ho passar: el nostre futur depen de la qualitat de l'ensenyament.

Hem de ser capa�os d'entendre, preveure, superar i aprofitar els nous models tecnol�gics, financers i socials. Aquests canvis v�nen indu�ts, en primer lloc, per la rapidesa del canvi tecnol�gic (sobretot en els entorns TIC, biosanitari i energ�tic), aix� com, en segon lloc, per l'impacte de l'aven� imparable de la globalitzaci�. Aquest avan� de la globalitzaci� es deu, al seu torn, a la voluntat pol�tica internacional d'obertura de mercats (creaci� de blocs tipus Uni� Europea, acords de l'OMC, etc.), el desenvolupament imparable dels mercats emergents tipus BRIC (vegeu www . gapminder.com) i la facilitat de comunicaci� i de transport a nivell internacional de persones, b�ns i capitals. Veiem, si m�s no, la capacitat de trencar barreres i dist�ncies degut a las influ�ncies d'internet, de les xarxes de telefonia m�bil, dels operadors de transport "low cost", etc. Estem parlant d'innovaci�, de la capacitat d'imaginar i posar en pr�ctica nous models de negoci i d�organitzaci�, i, per tant, de respondre a les necessitats hist�riques i tamb� latents de la nostra societat. Doncs b�, en els �ndexs de productivitat i en els d'innovaci�, tamb� estem massa endarrerits. Coincideix que estem, tamb� en aquet cas, aproximadament, en el lloc 35� dels �ndexs del World Economic Forum: Global Competitive Report, i el recentment publicat Network Readinesss Index. Si fem un s�mil, hem d'emular en el m�n empresarial, tecnol�gic i cient�fic els nostres recents �xits esportius a nivell continental i mundial, on els nostres esportistes s'han pogut col.locar en molts casos en els primers llocs, cosa impensable fa un parell de d�cades.

Al nostre pa�s probablement seguirem vivint sempre en un entorn i clima privilegiats. Per� si seguim com fins ara, el control del nostre dest�, de les nostres empreses i centres de poder, es despla�ar� irremeiablement cap a altres latituds, molt m�s enll� de la situaci� actual. O espavilem a educar les futures generacions en els nivells de coneixement i aprenentatge continus, a desenvolupar els valors de l'esfor� i d'il.lusi� en el desenvolupament de projectes innovadors, o no podrem fer front amb �xit a l'acceleraci� dels canvis professionals i socials.

Estem actualment en el G-20 econ�mic quant a mida de la economia actual de l'estat, per� estem en el G-35 dels �ndexs d'educaci�, productivitat i innovaci�. �s a dir, correm el perill de caure al G-35 de l'economia del futur.

Corregir aquesta situaci� implica una decisi� de canvi de pol�tiques i de prioritats, seguida per l'aplicaci� dels mitjans corresponent. Hem de construir el futur ara, malgrat la crisi actual. La correlaci� entre taxes de desenvolupament i de qualitat de vida, amb els nivells de qualitat en l'ensenyament aix� com amb els �ndexs de productivitat i innovaci�, est� �mpliament documentada. No esperem per dem� el que hem de fer avui.

Per aix� proposo que fixem l'agenda amb els actors pol�tics i econ�mics per a que el nostre pa�s estigui en el G-10 dels �ndexs PISA de l'OECD, i NRI del World Economic Forum, en l'horitz� de 2020, �s a dir, en deu anys.