Publicacions d'Amics del Pa�s

CONSTRUMAT, COM A LA CONSTRUCCI� TAMB� ES POT INNOVAR

David Rodriguez Borr�s
Articles
Data: 30/04/2009
14402 lectures

A finals d'abril s'ha celebrat una nova edici� de la fira Construmat. At�s el seu car�cter biennal, es tracta de la primera edici� celebrada despr�s de l'esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participaci�, tant d'expositors com de visitants. De fet, l'organitzaci� ja havia previst aquesta conting�ncia i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Pol�gon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d'edicions. Efectivament els pron�stics s'han acomplert, i tot i que la participaci� final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pr�cticament la meitat de la del 2007. L'ambient, dins i fora de l'exposici�, tampoc convidava a massa alegries.

Per alguns el Construmat d'aquest any pot ser el paradigma del final d'una �poca d�exuber�ncia irracional. Per� probablement aquesta �s una visi� que es t� si no es traspassava l'entrada de la fira. A dins, la percepci� canviava radicalment. Probablement haurem estat en un dels llocs on les innovacions s�n omnipresents, fins i tot m�s que en edicions anteriors. Centenars d'expositors mostraven els seus nous productes, des de paviments fins a tancaments met�l�lics, passant per sistemes de refrigeraci� o de tractament d'aig�es residuals.

Moltes de les innovacions presentades en aquesta edici� tenien un denominador com�: la reducci� del consum energ�tic de les llars, actualment una important font de despesa, i on a difer�ncia del m�n empresarial, encara existeix un alt grau d�inefici�ncia. De fet, no �s casualitat que la pr�pia organitzaci� li dediqu�s un espai propi. Molt probablement �s aquest �mbit el que planteja les millors oportunitats de negoci per als propers anys.

Potser l'excepcionalitat de la crisi pot justificar l'atorgament de diferents tipus d'ajuts al sector de la construcci�. Per� aquests poden acabar tenint un efecte contrari al desitjat, perpetuant pr�ctiques i situacions insostenibles i, el que �s pitjor, bloquejant alternatives que a llarg termini poden ser desitjables des d�un punt de vista social. Si distorsionem el mercat amb subvencions, aprofitem l�avinentesa. Per exemple, caldria introduir una condici� necess�ria per atorgar els ajuts: la realitzaci� d'algun tipus d'innovaci�. Aix�, si es construeix un nou poliesportiu municipal amb els diners del Pla E, caldria exigir que aquest inclogui un sistema de tractament d'aig�es grises o un sistema de climatitzaci� passiva. En alguns llocs ja s�est� fent, per� no hauria de ser quelcom voluntari i fruit d�una elevada consci�ncia ecol�gica com passa fins ara.

Quelcom similar es podria demanar davant de la recent proposta de la Cambra de Contractistes de Catalunya, consistent en abaixar l'IVA de les activitats de rehabilitaci�, actualment situat en el 16%. Es podria atorgar aquesta rebaixa sempre que la rehabilitaci� condu�s a una reducci� del consum energ�tic o d'aigua. D'aquesta manera tothom sortir� guanyant. Els primers, els destinataris de la rehabilitaci�, que de ben segur notaran una millora a la factura dels consums energ�tics. Per� tamb� per la societat en general, ja que tamb� s'abaixar� la pressi� de construir noves infraestructures per a la generaci� i distribuci� d'energia o d�aigua, eliminant discussions o debats que d�altra manera serien inevitables.

I si els nostres policy makers volen una proposta amb efectes m�ltiples, els en suggereixo una: promoure la millora del parc hoteler del litoral espanyol vinculant els ajuts per a la seva rehabilitaci� amb la millora de l�efici�ncia energ�tica i de consum d�aigua. Aix�, a m�s a m�s, tindrem una planta hotelera prou competitiva, condici� necess�ria si volem continuar vivint en part del turisme i tenir a ratlla els d�ficit per compte corrent.