Publicacions d'Amics del País
CONSTRUMAT, COM A LA CONSTRUCCIÓ TAMBÉ ES POT INNOVAR
- David Rodriguez Borràs
- Articles
- Data: 30/04/2009
- 14402 lectures
A finals d'abril s'ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l'esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d'expositors com de visitants. De fet, l'organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d'edicions. Efectivament els pronòstics s'han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L'ambient, dins i fora de l'exposició, tampoc convidava a massa alegries.
A finals d'abril s'ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l'esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d'expositors com de visitants. De fet, l'organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d'edicions. Efectivament els pronòstics s'han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L'ambient, dins i fora de l'exposició, tampoc convidava a massa alegries.
Per alguns el Construmat d'aquest any pot ser el paradigma del final d'una època d’exuberància irracional. Però probablement aquesta és una visió que es té si no es traspassava l'entrada de la fira. A dins, la percepció canviava radicalment. Probablement haurem estat en un dels llocs on les innovacions són omnipresents, fins i tot més que en edicions anteriors. Centenars d'expositors mostraven els seus nous productes, des de paviments fins a tancaments metàl•lics, passant per sistemes de refrigeració o de tractament d'aigües residuals. Moltes de les innovacions presentades en aquesta edició tenien un denominador comú: la reducció del consum energètic de les llars, actualment una important font de despesa, i on a diferència del món empresarial, encara existeix un alt grau d’ineficiència. De fet, no és casualitat que la pròpia organització li dediqués un espai propi. Molt probablement és aquest àmbit el que planteja les millors oportunitats de negoci per als propers anys. Potser l'excepcionalitat de la crisi pot justificar l'atorgament de diferents tipus d'ajuts al sector de la construcció. Però aquests poden acabar tenint un efecte contrari al desitjat, perpetuant pràctiques i situacions insostenibles i, el que és pitjor, bloquejant alternatives que a llarg termini poden ser desitjables des d’un punt de vista social. Si distorsionem el mercat amb subvencions, aprofitem l’avinentesa. Per exemple, caldria introduir una condició necessària per atorgar els ajuts: la realització d'algun tipus d'innovació. Així, si es construeix un nou poliesportiu municipal amb els diners del Pla E, caldria exigir que aquest inclogui un sistema de tractament d'aigües grises o un sistema de climatització passiva. En alguns llocs ja s’està fent, però no hauria de ser quelcom voluntari i fruit d’una elevada consciència ecològica com passa fins ara. Quelcom similar es podria demanar davant de la recent proposta de la Cambra de Contractistes de Catalunya, consistent en abaixar l'IVA de les activitats de rehabilitació, actualment situat en el 16%. Es podria atorgar aquesta rebaixa sempre que la rehabilitació conduís a una reducció del consum energètic o d'aigua. D'aquesta manera tothom sortirà guanyant. Els primers, els destinataris de la rehabilitació, que de ben segur notaran una millora a la factura dels consums energètics. Però també per la societat en general, ja que també s'abaixarà la pressió de construir noves infraestructures per a la generació i distribució d'energia o d’aigua, eliminant discussions o debats que d’altra manera serien inevitables. I si els nostres policy makers volen una proposta amb efectes múltiples, els en suggereixo una: promoure la millora del parc hoteler del litoral espanyol vinculant els ajuts per a la seva rehabilitació amb la millora de l’eficiència energètica i de consum d’aigua. Així, a més a més, tindrem una planta hotelera prou competitiva, condició necessària si volem continuar vivint en part del turisme i tenir a ratlla els dèficit per compte corrent.