Publicacions d'Amics del Pa�s

Catalunya requereix actuacions quant a l�economia del coneixement

SEBAP
Articles
Data: 31/10/2006
26192 lectures

Document per contextualitzar el debat que tingueren els associats del Cercle per el Coneixement i al Barcelona Breakfast amb les caps de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006

Catalunya, pel seu nivell de PIB per c�pita, pertany als pa�sos en els que l�economia del coneixement ha de tenir m�s pes espec�fic per aconseguir ser un pa�s dels m�s competitius.

Els principals pilars que sustenten aquest tipus d�economia s�n la innovaci�, entesa de forma integral, i una gesti� empresarial efica�, l�educaci� superior, un mercat eficient i una bona adequaci� tecnol�gica.

Si ens fixem en la recent publicaci� de l��ndex de Competitivitat Global del 2006 elaborada pel World Economic Forum, veiem que Espanya ocupa el lloc 28, relativament endarrerida respecte als pa�sos amb els que tenim vocaci� de competir.

Una an�lisi m�s acurada de les dades posa de manifest que es troba en el lloc 35 respecte a la innovaci�, en el 27 en gesti� empresarial, el 31 en educaci� superior, el 36 en efici�ncia de mercat i el 33 en adequaci� tecnol�gica.

�s a dir, a m�s de tenir un �ndex de competitivitat baix est� encara m�s endarrerida en tot els punts que tenen m�s pes en l�economia del coneixement, i si assoleix el lloc 28 �s perqu� la possibilitat de tenir una assist�ncia sanit�ria bona i de disposar d�educaci� prim�ria �s alta i aqu� Espanya se situa en el lloc 5.

El m�s preocupant �s que els nous pa�sos de la Uni� Europea i altres com les Rep�bliques B�ltiques o estan millor o poc els hi manca. Aix� succeeix al mateix temps que s�est� perdent competitivitat. Tot i cr�ixer l�economia de forma sostinguda des de fa 10 anys, l��ndex de competitivitat baixa de manera tamb� cont�nua. La paradoxa s�explica per l�alt pes en l�economia del turisme i la construcci�, que si b� han de continuar tenint import�ncia, no poden seguir tenint el pes que tenen ara.

Aquestes s�n dades espanyoles i malgrat que Catalunya est� millor que la mitjana de l�Estat, no podem estar satisfets. Al nostre parer, calen mesures en �mbits concrets, la majoria de les quals, malauradament, no podran donar fruits m�s que a mitj� i llarg termini. Amb tot cal comen�ar ja.

Entenem que en tots els temes, menys en educaci� superior i efici�ncia de mercat, Catalunya t� un grau de compet�ncies que li d�na l�Estatut suficients. En educaci� superior, si b� no les t� totes si que pot fer accions d�efecte contundent, mentre en efici�ncia de mercat les compet�ncies s�n b�sicament estatals.

En la l�nia de ser propositius volem suggerir algunes l�nies de treball, (que posem a debat) que ens semblen importants per assolir un millor posicionament de Catalunya en l�economia del coneixement. Sense voler fer un compendi exhaustiu, assenyalarem algunes intervencions que ens semblen importants i priorit�ries:

1) La captaci� de talent. Catalunya necessita una pol�tica sistem�tica de captaci� de talent, sense el qual el nostre lideratge internacional ser� anecd�tic. Captar talent vol dir prioritzar l�atracci� dels millors per tal de superar in�rcies endog�miques que ens confonen quantitat i qualitat sense resultats significatius.

2) Crear estructures favorables a la innovaci�. Les empreses a Espanya en general innoven poc i Catalunya, que �s un pa�s de pime, no �s una excepci�. Per� la innovaci� resulta avui fonamental per a ser presents al mapa econ�mic del m�n amb opcions de despuntar, una innovaci� integral en producte, en organitzaci�, en proc�s.

3) Innovar no sols es tecnologia: L�empresa catalana ha d�innovar per assolir una visi� competitiva, aix� vol dir fer-ho �ntegrament: en producte, en proc�s, en organitzaci�, convidant a la vegada l�avens cient�fic, els �tils tecnol�gics i el disseny. Cal ultrapass� el model d�innovaci� tecnol�gica al igual que ho fan als pa�sos capdavanters en l�economia del coneixement.

4) Fomentar la consolidaci� de projectes de gran dimensi�. Tenim pocs projectes empresarials grans com a pa�s. Cal ajudar a que es consolidin nous grans projectes de l�economia del coneixement, sense oblidar la responsabilitat empresarial, per� usant millor la demanda

p�blica per a impulsar projectes s�lids.

5) Captar per a Catalunya centres de decisi�. Catalunya no t� seus significatives d�empreses de l�economia del coneixement, si exceptuem el mon financer liderat per La Caixa, i els casos de la HP de Sant Cugat i T-Systems en TIC, i Mango em l��mbit de la industria t�xtil i confecci�. Cal concretar la captaci� d�empreses i la potenciaci� dels projectes innovadors de las existents. I ajudar-les a que importin talent.

6) Potenciar la conversi� de ci�ncia en PIB. La societat del coneixement no consisteix en tenir un gran repositori de coneixement a la Universitat i als centres de recerca amb un baix nivell de connexi� amb el sistema productiu, �s tot al contrari. Cal ser m�s exigents en els resultats de la recerca de la universitat, que no poden quedar nom�s en �papers� i sexennis. Cal ajudar a la Universitat essent molt m�s exigent amb els seus resultats, no fer-ho �s una mostra impr�pia d�indifer�ncia.

Aquestes son algunes de les accions que el Cercle per el Coneixement Barcelona Breakfast estima requerides, les prioritats cal posar-les com pais i la iniciativa en bona part del mercat, pero cal que el nou governs crei un �ecosistema� on el desenvoluament de la societat del coneixement sigui possible. En aquest context, lon �s vol centrar el debat amb els candidtas �s, debatim quant a les mesures que s'aplicarient, per afrontar aquest reptes.

Comisio inter�mbits

Octubre de 2006