Publicacions d'Amics del País
Catalunya, el coneixement i el Cercle
- Joan Majo i Cruzate
- Posicionaments
- Data: 03/09/2010
- 11446 lectures
A Catalunya s’ha parlat molt de la “societat civil” en contraposició a les organitzacions polítiques, però no sempre es defineix amb prou claredat el que és ni el que ha de fer. La importància d’aquesta societat civil és gran i aquesta és una raó de més per a la clarificació.
Escrit per Joan Majó, president del CXC-BBA Catalunya s’ha parlat molt de la “societat civil” en contraposició a les organitzacions polítiques, però no sempre es defineix amb prou claredat el que és ni el que ha de fer. La importància d’aquesta societat civil és gran i aquesta és una raó de més per a la clarificació.
Més d’un cop algunes preteses organitzacions de la societat civil no han estat més que el braç llarg de la política i una manera que han tingut els partits d’estendre la seva influència d’una manera més dissimulada. Al llarg del darrer mig segle hem vist amb molta claredat situacions d’aquest tipus, a través d’organitzacions empresarials, sindicals, professionals o simplement associacions culturals o veïnals. En una època en la que l’activitat política no era possible, aquesta via no només era legítima, si no imprescindible i per això moltes organitzacions tenien unes missions clarament formulades i unes altres no declarades. (Fins i tot moltes organitzacions de l’Església Catòlica van jugar aquest doble paper). Però ara cal aclarir bé els camps d’actuació i retornar explícitament a cadascú el seu paper i les seves finalitats. El Cercle per el Coneixement - Barcelona Breakfast té unes finalitats molt clares. És una associació de persones de diferents procedències (empresaris, directius, científics, enginyers) que tenen tres característiques: ocupen llocs de responsabilitat a Catalunya, fonamentalment en el sector econòmic i en el sector educatiu; estan convençuts que Catalunya necessita una nova passa endavant en la creació i la utilització del coneixement com a eina per assegurar el futur benestar dels ciutadans; i volen trobar camins per ampliar els seus propis coneixements i posar-los al servei de la societat catalana, tant de les seves organitzacions civils com polítiques. És per tant, una organització al servei dels seus socis (actualment prop de dos centenars) i que vol també, modestament, ser útil al país. Les seves dimensions actuals i les seves finalitats tan concretes la situen en paral·lel a moltes altres organitzacions que, a banda de exercir les seves competències oficials (Col·legis Professionals, Universitats, Associacions científiques, Associacions empresarials...) comparteixen aquesta preocupació per el futur, i amb les que El Cercle vol establir i ja ha establert relacions de col·laboració. L’activitat d’organitzacions com el Cercle és més important encara en moments com aquests en els que és urgent elaborar una nova estratègia de futur i no hi ha un consens evident sobre la direcció que cal emprendre, ni un lideratge suficient en tot el món polític que permeti superar la confusió. La confusió genera desorientació i ambdues porten a la desconfiança, no en les persones o les institucions, si no, el que és pitjor, en el futur. Permeteu-me que, de forma telegràfica i a títol personal, expressi unes idees de per on hauríem d’enfocar els nostres debats i les nostres opcions aquests propers mesos:- A Catalunya i a Espanya estem instal·lats en la crisi. Segurament hem tocat fons, però hi ha el perill que ens quedem un temps llarg instal·lats en el fons.
- La crisi te dos grans símptomes : un intern, l’atur (més de dos milions de persones han perdut el seu lloc de treball en un any) i un altre extern, el deute (l’acumulació de deute privat molt exagerat i deute públic, moderat però molt creixent, agreujat per un fort dèficit comercial). Fins que no inventem dos milions de nous llocs de treball -i ho fem sense augmentar el deute- no podrem parlar de la fi de la crisi.
- Les malalties que estan a sota dels símptomes son dos desequilibris: hem consumit o invertit molt més del que hem guanyat o ingressat, i hem fabricat moltes coses innecessàries (sobretot pisos), mentre hem hagut d’importar les que de veritat consumíem.
- Estimular la demanda interna ni serà fàcil ni massa convenient perquè va contra els dos desequilibris. Podrem reduir el dèficit pressupostari però no reduirem el deute públic. Podem reduir el deute privat però moderant el consum. El motor de la recuperació ha de ser l’exportació. L’euro ens ha tret una eina, la devaluació, però ens ha donat unes noves oportunitats.