Publicacions d'Amics del Pa�s

Capital hum� i futur

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 29/09/2011
6911 lectures

Antoni Garrell, expresident i president del Consell Assessor del Cercle, afirma que "haur�em d�assumir col�lectivament que el capital hum� �s la clau del futur, i conseq�entment, cal incrementar la inversi� en formaci� per sortir enfortits de la crisi".

Article publicat el 19 de setembre de 2011 al SingularDigital

Aquest mes de setembre, els problemes associats al diferencial ingressos-despeses i la superaci� dels l�mits de la capacitat raonable d�endeutament omplen els debats i la recerca d�alternatives. Les solucions a les problem�tiques actuals no s�n evidents. El canvi de cicle de l�economia mundial que s�inici� al 2008 s�ha instal�lat en les societats; el seu impacte, en major o menor grau, afecta a tots els col�lectius, obrint noves problem�tiques que exigeixen solucions diferents a les que s�han anat aplicant fins a la data. Sortir de la crisi requereix aplicar el talent, la vitalitat i l�esfor� que caracteritza els �ssers humans, amb la finalitat de trobar solucions als reptes que afronten els models de desenvolupament i producci�. Una nova conjuntura en la qual les persones s�n el factor determinant. Disposar d�una alta dotaci� en capital hum� esdev� la pedra angular per potenciar el present i vertebrar l�esdevenidor, aquest �s un aspecte conegut d�antuvi, per aquesta ra� els pa�sos capdavanters inverteixen de manera significativa en incrementar-lo. Els Estats Units destina aproximadament el 6% el seu PIB, la UE al voltant del 5% al igual que el Jap�.

Malauradament Espanya �s un dels pa�sos de la UE que menys inverteix en la formaci� dels seus ciutadans, i a la vegada un dels pa�sos on la ciutadania no li atorga el valor requerit. El frac�s escolar, per sobre del 30%, la manca de reconeixement als cient�fics i al seu treball en s�n evid�ncies. Un fet no arrelat en la crisi i l�endeutament, el problema b� de lluny. Al 2006 la UE a l�avaluar els processos i reptes associats a l�Agenda de Lisboa, -el fracassat full de ruta que pretenia convertir l�economia europea en la m�s competitiva del m�n l�any 2010-, va explicar que Espanya ocupava l�onz� lloc sobre 13 pa�sos analitzats, respecte a despesa total en formaci� dels ciutadans al llarg de la seva vida, una xifra que incorporava 5 components: l�escola; l�educaci� superior; la formaci� cont�nua; l�aprenentatge en el lloc de treball; i la despesa dels pares en educar els seus fills a casa.

Amb aquestes tend�ncies no �s d�estranyar que Espanya tingui un baix patrimoni en capital hum�, un fet tamb� evidenciat abans d�iniciar-se la crisi per un estudi de la Zepellin University d�Alemanya, que el situa en 78.000� per persona, un valor sols per davant d�Irlanda i de Portugal amb 77 mil i 69 mil euros respectivament, i molt inferior al de Su�cia i Dinamarca amb valors de 175 mil i 173 mil euros. Una xifra que evidencia el desajust existent entre els fets i les paraules, ja que coincidint les Administracions, les empreses i els agents socials en la necessitat de millorar el capital intel�lectual de l�Estat, les actuacions no van en aquesta direcci�, ja que no s�efectuen apostes decidides per potenciar la recerca i la innovaci�, i molt especialment les associades a augmentar, amb un proc�s seri�s i massiu, el valor del capital hum�. Un fet que dificulta assumir els reptes associats als dels pa�sos amb un nivell de desenvolupament mig-alt, que obliguen a competir amb els seus iguals, amb els pa�sos m�s desenvolupats, i a no menystenir la pressi� dels que estan en vies de desenvolupament.

�s moment d�assumir amb plenitud que, addicionalment al marc legislatiu que limita la generaci� d�ocupaci� i l�emprenedoria, la baixa dotaci� amb capital hum� condiciona el desenvolupament de noves iniciatives, ja que la qualificaci� dels treballadors ha quedat obsoleta. La reentrada o l�entrada dels treballadors al mercat laboral exigeix una profunda actualitzaci� de les seves compet�ncies. La formaci� es converteix en l�aut�ntica i imprescindible inversi� de futur, per aquest motiu cal estar molt atents i exigir una alta capacitat en la gesti�, ja que les disminucions pressupost�ries que afronta l�Educaci� no poden ni han d�afectar al proc�s educatiu.

Haur�em d�assumir col�lectivament que el capital hum� �s la clau del futur, conseq�entment, tot assolint, l�efici�ncia cal incrementar la inversi� en formaci� per sortir enfortits de la crisi, enquadrant-la en el context internacional, que �s molt competitiu, en les exig�ncies de la societat i l�economia del coneixement, i en les eines i m�todes disponibles. Una formaci� que a l�augmentar el nostre patrimoni en capital hum� ens permetr� generar els recursos requerits per tornar els deutes exagerats que hem contret, i garantir alhora el progr�s i la just�cia social.