Publicacions d'Amics del País

Canvi climàtic i salut: efectes i vies de mitigació

#debatAmicsdelPaís amb Olga Alcaraz

• Amics del País
• Resum d'activitats
• Data: 11/11/2019
• 3264 lectures

El passat dilluns 11 de novembre, la comissió de Salut de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País va organitzar el #debatAmicsdelPaís “Canvi climàtic i salut: efectes i vies de mitigació” amb la física Olga Alcaraz, coordinadora del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic (GGCC) de la UPC. Durant la seva intervenció, va alertar dels impactes de l'escalfament global que, en el cas de la regió del Sud d'Europa, afectaran la productivitat de l'agricultura, la línia de la costa i la salut dels ciutadans. Olga Alcaraz va reclamar voluntat i acció política per frenar ràpidament l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, sobretot, als països desenvolupats, per una qüestió de justícia climàtica i de dret al desenvolupament.

Des de l'època preindustrial, la temperatura mitjana a la superfície de la Terra ha augmentat un 1ºC, un increment del 7%. Però aquest escalfament no ha estat homogeni a tot el planeta, sinó que a l'Àrtic, per exemple, on l'efecte hivernacle s'està intensificant més, la temperatura ha augmentat 3ºC, fet que provoca que l'ecosistema estigui clarament en perill. Pel que fa a Catalunya, l'augment ha estat per sobre de la mitjana global, un grau i mig des d'abans dela Revolució Industrial.

Segons l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), el 95% de les causes que provoquen la intensificació de l'efecte hivernacle, degut a un augment d'emissions de gasos hivernacle a l'atmosfera,  són degudes a l'activitat humana: la generació d'energia provinent de combustibles fòssils,  la desforestació, la ramaderia i l'agricultura intensiva. En aquest sentit, la física Olga Alcaraz va apuntar cap a un replantejament del model energètic i del model agroalimentari. “Hem d'avançar cap a l'electrificació del planeta, on el 77% de l'energia elèctrica s'aconsegueixi amb renovables el 2050, i reduir dràsticament el malbaratament d'aliments - actualment un terç de la producció alimentària es llença”, va afirmar la professora Alcaraz.

“Si no aconseguim estabilitzar la temperatura a 2 graus respecte a l'època preindustrial, els impactes econòmics degut als efectes del canvi climàtic seran cada vegada més elevats, fins i tot inassumibles en algunes regions del planeta”, va alertar Olga Alcaraz. L'augment del nivell del mar, la desaparició d'ecosistemes sencers que configuren la vida econòmica i social de la gent del territori, la reducció de la producció de cereals, inundacions, sequeres i restriccions a l'aigua potable comportaran un augment de la malnutrició, un increment de les malalties mentals degut a l'estrès, mortalitat prematura a causa de problemes cardiovasculars, migracions i desplaçats climàtics.

A la regió del sud d'Europa, els efectes de l'escalfament global seran superiors als de la mitjana de països europeus. La desertització de grans superfícies, la transformació de la línia de la costa, inundacions i incendis forestals tindran greus conseqüències sobre la vida econòmica i la salut de la població.

“El cost econòmic de reparar els efectes del canvi climàtic seran més elevats que les inversions necessàries per estabilitzar la temperatura global” va alertar Olga Alcaraz. En aquest sentit, va afirmar que el 2050 hem d'haver aconseguit la neutralitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però per aconseguir-ho, la professora va puntualitzar que, per una qüestió de dret al desenvolupament i de justícia climàtica, la reducció d'emissions haurà de ser més elevada en els països desenvolupats, ja que històricament són els que més han contaminat, i hauran de dotar de finançament als països en vies de desenvolupament perquè aquests també puguin assolir els objectius climàtics.

“Encara és possible estabilitzar el canvi climàtic però cal voluntat i acció política” per avançar cap a un nou model energètic menys carbonitzat i més eficient, un model agroalimentari més sostenible i que garanteixi la sobirania alimentària; i un model de desenvolupament econòmic que posi el focus en les necessitats i la dignitat humanes.