Publicacions d'Amics del País
Cal crear un pol de recerca i innovació de referència mundial
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 31/12/2006
- 28093 lectures
Reflexió i balanç de finals d'any escrit per Antoni Garrell, on fa èmfasi en la necessitat de no tancar els ulls davant la urgència d'afrontar els reptes econòmis i socials que demanda la societat catalana malgrat les dades macroeconòmiques tornen a certificar la bonança econòmica en la que vivim.
El 2006 està a punt de finalitzar i novament les dades macroeconòmiques certifiquen la bonança econòmica que estem vivim. Creixem i generem ocupació per damunt de la mitjana Europea, però l’excel•lència de les dades macroeconòmiques no pot amagar altres fets com són la manca d’inversió privada en R+D+i, i que una gran part de la societat visqui al marge dels investigadors, infravalorant la seva cabdal aportació. Sols cal considerar la retribució mitjana i l’atenció prestada pels mitjans de comunicació. De ben segur que la manca de complicitat entre el món científic i l’empresa, els baixos índex en quant a patents, el desconeixement per part de sectors empresarials de la importància de generar coneixement, són frens a la transformació del model productiu i a la capacitat d'afrontar amb èxit el repte de la competitivitat i la generació de valor més enllà de conjuntures favorables.
El creixement del que gaudim pot fer pensar que els grans canvis que el tercer mil•leni ha portat a la societat i a l’economia mundial són un miratge, i que no estem afectats per la desindustrialització, la liberalització i la globalització dels mercats, la importància de la capacitat innovadora i la requerida conversió dels resultats de la recerca en PIB. Talment es pot arribar a qüestionar si és necessari disposar d’un sistema de recerca eficient i de qualitat o si cal transformar el model econòmic. L’ombra ‘del que inventin el altres’ és un risc a considerar, i no s’hauria d’oblidar les dades del l’Índex de Competitivitat Global del 2006, en les que Espanya ocupa el lloc 28 quant a competitivitat, el 35 quant a innovació, el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica. És a dir, uns valors molt baixos quant als trets característics de l’economia del coneixement i els objectius establerts per la Unió Europea a Lisboa de cara al 2010. En aquest escenari, i a la vista dels excedents econòmics produïts, caldria recordar que els països més pròspers són aquells que dediquen més diners a la recerca, a la innovació, a la permeabilitat del món científic amb el món empresarial i a la formació, i ho són, perquè han dedicat i dediquen més recursos en aquest aspectes, i molt especialment a la potencialització de la comunitat científica com a sustent de la competitivitat basada en la innovació, única via per garantir el progrés a llarg termini i esdevenir pol de referència mundial. Països que faciliten el sorgiment d’àrees d’arrelament i creació del coneixement on s’impulsen la recerca científica i tecnològica d’excel•lència en àrees claus com les matemàtiques, l’espai, el software i la telemàtica, les ciències de la salut, la bioenginyeria, la nanotecnologia i l’energia, i que per fer-ho endeguen polítiques per atraure i retenir els professionals amb més capacitat de generar coneixement, ja sigui a persones amb experiència contrastada o a joves amb brillants expedients acadèmics, independentment del seu lloc de naixement, estudis o treball. Apostar per un procés de generació de valor, menys subjecte a conjuntures i menys sensible a la multicompetència, no comporta només disposar de talent, sinó que exigeix conformar una regió on s’assoleixi la complicitat i l’equilibri entre la iniciativa pública i privada, entre el món científic i l’empresa, i on es facilitin les iniciatives emergents. Una regió on s’orienti la recerca, o al menys una part important de la mateixa, cap als requeriments del mercat, a la vegada que es requereix una àmplia disponibilitat d’infraestructures. Uns aspectes pels quals cal determinació, constància i a la vegada coratge per conduir a que els centres de recerca e innovació existents en el territori, o almenys una gran part d’ells, projectin conjuntament la seva activitat, comparteixin processos d’avaluació continuats per garantir l’excel•lència, disposin i comparteixin entre ells les infraestructures òptimes, es gestionin les seves actuacions amb criteris econòmics i orientats a assolir resultats, es potencii que els nous coneixements s’incorporin als productes i processos productius, es faciliti l’estreta relació entre la tasca de recerca i les activitats docents, es fomenti la configuració d’equips heterogenis, plurals i internacionals per afrontar nous reptes, tot garantint el desenvolupament de l’activitat en un entorn que permet el treball i les relacions formals i informals. Si bé les tendències apunten a que l’any que comencem continuarà presentant unes bones dades quant a desenvolupament econòmic, han aflorat signes d’esgotament respecte als pilars en que es sustenta el nostre creixement, conjuntament amb senyals de que es disposa de massa crítica i determinació per afrontar els reptes derivats dels nous paradigmes mundials. Caldria doncs aprofitar l’avinentesa i fer del 2007 l’inici de la creació a Catalunya d’un pol de recerca i innovació de referència mundials seguint el full de ruta establert en els parcs del coneixement, i fer-ho sabent que altres àrees de l’Estat i d’Europa ja han iniciat el viatge i que el talent no té altre destí que aquell on és acollit i esperonat. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement 29 desembre 2007